Antonio Zanón: «Sempre m’he considerat un policia de poble al servei dels meus veïns»

Post també disponible en: Castellano

– PREGUNTA: Acaba de jubilar-se, després de 30 anys de servei com a policia local a Buñol. ¿Quina és la seva primera sensació?

– RESPOSTA: Una sensació de descans. Encara que nostàlgicament m’agradaria seguir, però cal donar pas a la joventut que avui en dia està molt més preparada que nosaltres.

– Com és exactament el procés de jubilació a la Policia Local, perquè crec que té certes peculiaritats?

– Sí, estem uns mesos en segona activitat. Jo vaig començar abans de 2019 en la segona activitat i al desembre es va aprovar l’esperat decret sobre la Policia Local on s’incloïa aquest cos en aquest segment de persones que es poden jubilar als seixanta anys.

– ¿Es recorda del seu primer dia de servei?

– Sí, perfectament. Jo vivia al carrer Garcés Vericat i havia d’entrar un 13 de març, vespres de Falles. Quan vaig passar per la zona on estava Patró i ara al pub Win s eren les vuit del matí i tothom em mirava per la vidriera preguntant qui era el nou policia local. Recordo perfectament d’aquest primer dia, que ho vaig fer amb Rafael Pérez, «el Ros» que anomenàvem; i entrem Francisco Mas i jo el mateix dia: ell a la tarda i jo al matí. Recordo de tota aquesta època i de tot el que ha canviat ara.

– ¿Tant ha canviat?

– Moltíssim, tingues en compte que abans hi havia un agent de matí i un altre de tarda per a tot el poble. I dos agents de nit. Treballàvem moltes hores. Durant l’any, la meitat de nit.

– Quants agents hi havia a Bunyol quan va entrar al cos?

– Quan jo vaig entrar érem nou. I ara, si es cobrissin totes les places que hi ha vacants, estaríem parlant de 18.

– Són suficients?

– No, farien falta més. Com a mínim Bunyol requereix una plantilla d’entre 22 o 24 agents.

– En aquests trenta anys m’imagino que hi haurà viscut grans moments, ¿quals recorda?

– Bé, recordo per exemple anècdotes satisfactòries com el rescatar muntanyencs a la zona de la Gerra amb helicòpter. Moments difícils, perquè estar ficat a la Gerra amb un helicòpter no és gens fàcil. Però la satisfacció de poder alliberar a la gent que vam treure d’aquí va ser molt gran. Encara que a alguns ja els traiem morts. Una altra satisfacció molt gran ha estat el poder coordinar La Tomatina de Bunyol des de l’any 2013 que és quan es va proposar delimitar i tancar el recinte. He de dir que el primer any estàvem angoixats, perquè no sabíem molt bé el que ens podria venir. Encara any a any hem tractat de solucionar els petits problemes que ens sorgien. Es va proposar els últims dos anys tallar tots els accessos a la Tomatina amb vehicles, cosa que el capità de la Guàrdia Civil va dir que era una gran idea. I avui dia se segueix fent. Són satisfaccions que no tenen una recompensa econòmica, però sí en forma de reconeixement per part de gent que sap més que nosaltres en aquests camps. Perquè al cap ia la fi som policies i jo sempre m’he considerat un policia de poble al servei dels meus veïns.

– Organitzar un esdeveniment com La Tomatina en un poble de menys de deu mil habitants i amb les amenaces de terrorisme que a nivell internacional s’han donat, ¿no ha de ser fàcil, veritat?

– Et puc dir que jo començava a organitzar cada Tomatina sobre el mes de febrer o març. Perquè cal llogar cotxes, buscar comissionats d’altres poblacions, tanques de seguretat … moltíssimes coses que no se solucionen en un moment sinó que has d’anar solucionant a poc a poc. Contractar grues, reunions amb Guàrdia Civil, Protecció Civil … Després, a partir de maig, teníem cada quinze dies reunions perquè pel tema del terrorisme gihadista es passa per tot el recorregut per identificar totes les persones, així com als carrers adjacents. Realment el poble de Bunyol no sap el desplegament de seguretat que es fa en cada Tomatina. Cal identificar a tots els conductors dels camions, a tots els que van a sobre …

– Hi ha hagut un abans i un després després de l’increment dels atemptats terroristes jihadistes?

– Sí, sí, a partir de 2016 és quan es va començar el tema a controlar més encara.

– Quants efectius de seguretat participen?

– Bé, jo tinc la informació que tinc, però fins on sé, perquè molts vénen de paisà i no els identifiques, efectius de Guàrdia Civil solen ser al voltant de 250 agents. Policia Local l’últim any érem 42 més els de Bunyol; de Protecció Civil havia entre 180 i 190 efectius; més seguretat privada i després la Conselleria ens manava Policia Autonòmica: 6 agents al matí i 6 a la nit. I a ells cal sumar efectius sanitaris, 10 ambulàncies medicalitzades, 15 ATS …

– ¿De tot l’operatiu, qui és el màxim responsable?

– Bé, jo era el responsable de l’Ajuntament. Després hi havia el Lloc de Comandament Avançat, PMA. Aquí la Guàrdia Civil s’encarregava més del control exterior i Protecció Civil i Policia Local del recorregut de la Tomatina. Sí que és veritat que en les entrades principals teníem suport de Guàrdia Civil, però en el PMA cada cos s’ocupa d’unes tasques. Això va ser una idea meva, perquè al principi anàvem amb mòbils i amb emissores, i clar amb els inhibidors de freqüència anàvem bojos. Així que vaig proposar la creació del PMA que ha estat tot un èxit, ja que està constituït pel capità de la Guàrdia Civil, un membre de Protecció Civil, un membre sanitari, un membre de la seguretat privada, un altre de Guàrdia Civil de Trànsit i jo com a Cap de la Policia Local.

– On s’ubica el PMA?

– En les dependències de la Policia Local de Bunyol. Allà tenim càmeres, connectades amb l’helicòpter i en tot moment tenim visualització directa de la Tomatina i voltants.

– ¿No dormirà fins que no acabi la festa, veritat?

– Bé per a nosaltres no acaba a la una o les dues. Sí que és veritat que el més important és que no hi hagi accidents ni coses greus. Sí que et puc dir que quan acaba La Tomatina el cos es relaxa i diu: fins aquí he arribat. Et quedes mort perquè són hores molt tenses.

– No obstant això, han posat el dispositiu de Bunyol com a exemple de bona coordinació. Estarà orgullós d’això, veritat?

– Sí, molt. De fet va ser fa uns anys en un simposi de Policies de tot el món en el Ivaspe; va ser tota una satisfacció que ens posessin com a exemple de coordinació i cooperació a La Tomatina de Bunyol entre els cossos de Guàrdia Civil, Protecció Civil i Policia Local. Per a mi tot un orgull. Em van fer aixecar-me i vaig rebre un aplaudiment que va posar la pell de gallina. És una cosa que recordo amb molt d’orgull.

– Fins a quin punt és fonamental la coordinació?

– Fins al punt que no saps mai el que pot arribar a ocórrer i el que necessites. Que hi hagi diferències entre els cossos de seguretat és una xacra i una cosa que cal evitar. El millor és portar-se bé, perquè estem treballant per al ciutadà. La fi és el mateix, encara que uns vagin de verd i altres de blau.

– ¿La pèrdua de diversos companys morts en acte de servei han estat els moments més durs de la seva carrera?

– Sí, la pèrdua dels companys Raquel i Pedro en 35 dies han estat moments molt durs. Molt professionals tots dos i als que tinc al cor cada dia. Cada vegada que em veu la mare de Raquel m’ho torna a recordar. I Pere era un xaval de València que tenia moltíssima il·lusió per ser policia. Van ser dos perdudes molt dures.

– Ha sabut Bunyol recordar a tots dos agents morts en acte de servei?

– Bé, vaig aconseguir, perquè va ser una cosa en la qual em vaig obstinar amb altres companys, que se li posés el nom de tots dos agents a l’edifici de la guàrdia. De fet, al marge d’aquest homenatge l’Ajuntament, els companys, amb els nostres diners, cada any dipositem flors a les tombes de tots dos en els cementiris de Bunyol i el de València. Recordo amb molt de sentiment el dia que vam inaugurar la placa amb els seus noms … i les cares dels seus pares, donant-nos les gràcies.

– Ser Policia Local en el teu propi poble, ¿és millor o pitjor?

– Pitjor, perquè coneixes a la gent i de vegades no saben distingir quan estàs de servei i quan no. Perquè a vegades et martellegen pel carrer quan vas de paisà i tots tenim el nostre horari. A més, avui hi ha molts ordinadors, però abans els companys no ens calia perquè coneixíem a totes les persones que vivien a tots els carrers.

– ¿La Policia Local sempre serà el cos policial més proper al ciutadà?

– Som el més proper al ciutadà. A mi em fa gràcia quan es parla de la policia de proximitat; la Policia Local som la veritable policia de proximitat. Encara que jo no he estat un cap de policia local, cap, cap. Els caps de Policia van davant desfilant i jo he anat sempre treballant per al ciutadà. Per acabar m’agradaria tenir un agraïment tant als companys de la Policia Local, com a Protecció Civil, Guàrdia Civil i als alcaldes, alcaldesses i regidors amb els quals he treballat.