Autoexigència, enemic número u dels músics

El Hospital de Manises cuenta con la Unidad de la Música y las Artes Escénicas, un centro único en la red de hospitales públicos valencianos
El Hospital de Manises cuenta con la Unidad de la Música y las Artes Escénicas, un centro único en la red de hospitales públicos valencianos

Post també disponible en: Castellano

El Hospital de Manises cuenta con la Unidad de la Música y las Artes Escénicas, un centro único en la red de hospitales públicos valencianos
L’Hospital de Manises compta amb la Unitat de la Música i les Arts Escèniques, un centre únic a la xarxa d’hospitals públics valencians

“Els músics són molt exigents perquè són perfeccionistes, i per fer-ho perfecte s’han d’exigir molt. També tenen un llindar de frustració baix, si unim tot això es desencadena molt de patiment, que pot generar en ansietat, explica Guillermo Dalia, psicòleg clínic en la Unitat de Medicina de la Música i les Arts Escèniques de l’Hospital de Manises i autor de diversos llibres relacionats amb la psicologia i la música. I és que aquelles persones les accions tenen una repercussió cap a altres són els que poden provocar molta autoexigència.

“Van a ser comportaments avaluables i qualificables pels altres, per tant aquestes persones tenen més probabilitat de desenvolupar conductes negatives d’autoexigència excessiva. Els músics des de ben petits ofereixen els seus èxits als altres en exàmens, audicions, concerts …, mostren el que estan aconseguint o avançant en els estudis, i això pot arribar a pressionar el músic des d’edats primerenques “, indica Guillem Dalia.

Per gestionar-les, el primer que cal fer és avaluar quin tipus de conductes són negatives i com s’expressa aquesta autoexigència, analitzar quins són els mantenidors d’aquesta conducta per després poder intervenir-hi. En aquesta línia l’especialista de l’Hospital de Manises comenta que “cal aprendre estratègies per tenir conductes més flexibles, aprendre a tolerar l’error, la crítica, la decisió, el fracàs … cosa que els músics solen portar molt malament perquè sobretot ningú els ha ensenyat a fer-ho. Han d’aprendre a relativitzar el que passa, a no fer transcendent i molt important un concert o audició. Aprendre a no avaluar-se contínuament, amb cada concert, cada classe, cada estudi “.

Per a això, es pot recórrer a tècniques per a la preparació mental com relaxació aplicada o tècniques de visualització. També algunes teràpies cognitives com la d’Albert Ellis són molt eficaços per poder reduir i controlar les emocions descontrolades que pateixen la majoria dels músics. “En línies generals aquestes consisteixen que no ens alterem pels fets en si, sinó pel que pensem d’ells. Així que, abans de sortir a l’escenari o a l’hora d’assajar cal tenir present allò al que s’enfronta cada intèrpret “, subratlla Guillermo Dalia.

Signes d’alarma

A l’hora de parlar dels signes d’alarma, el psicòleg de la Unitat explica que en moltes ocasions els primers signes arriben amb el dolor físic d’una lesió corporal, de manera que és important evitar arribar a aquesta situació. “Per a això, és important limitar el temps d’estudi i obligar-se a fer pauses, així com realitzar un treball mental per dir-se que les coses no estan sortint bé perquè estem en fase d’estudi, el que és una cosa normal i lògic”, destaca el doctor Dalia.

També podem veure com a signe d’alarma si ens influeix molt el resultat d’un concert o audició tant en negatiu com positiu. “De fet, no es pot estar diversos dies tristos per fallar algunes notes en una audició, com alegrar-nos moltíssim per haver-ho fet bé”, apunta.

I és que l’autoexigència pot arruïnar tant la vida professional del músic com la seva qualitat de vida personal. L’excessiva autoexigència porta en una primera part a patir ansietat, por, tensió, angoixa, molt estudi, etc. També lesions físiques importants per estar moltes hores estudiant, i frustració i depressió en veure que no s’aconsegueixen els objectius que presenta l’exigència.

unitat pionera

La Unitat de Medicina de la Música i les Arts Escèniques, un centre únic a la xarxa d’hospitals públics de la Generalitat Valenciana, en la qual un equip especialitzat en medicina de la música treballa per respondre a les necessitats sanitàries més comunes entre els artistes per oferir-los una solució especialment adaptada a les demandes del seu sector professional.

Donada l’extensa tradició musical de bandes de música a la Comunitat Valenciana, el Departament de Salut de Manises considerava necessari la creació d’una unitat integral focalitzada en tractar les malalties dels músics d’una manera tècnica, a causa de la creixent demanda. A la Unitat de Medicina de la Música es rep tota mena de perfils, des de cantants joves fins a músics consagrats que vénen a tractar-perquè saben que aquí se’ls ofereix una atenció estudiada segons cada cas.

Gràcies a la Unitat, el centre ha estat capaç d’oferir sessions de diagnòstic, prevenció i tractament a desenes d’usuaris que ja han passat pel servei. En la primera fase de diagnòstic i valoració mèdica es realitzen proves físiques exploratòries, a més d’estudiar la nutrició i la psicologia del pacient, proporcionant-li pautes de reeducació postural, ergonomia i control de les emocions.

Actualment, la unitat compta amb un equip multidisciplinari de professionals procedents de diferents departaments de l’Hospital, entre els quals es troben metges rehabilitadors, traumatòlegs, dermatòlegs, neuròlegs, psicòlegs, otorinolaringòlegs, nutricionistes, al·lergòlegs, logopedes o fisioterapeutes.

10 aniversari de l’Hospital de Manises

Des de l’obertura a l’abril de 2009 de l’Hospital de Manises ens hem convertit en una referència de l’atenció sanitària de la Comunitat Valenciana per a oferir un servei d’excel·lència, humà, proper al pacient i innovador. El Departament de Salut de Manises dóna cobertura i assistència sanitària, tant ambulatòria com domiciliària a través de l’hospital, els centres de salut, consultoris locals, centres d’especialitats i Hospital de Crònics situat a Mislata, a més de 193.000 persones de 14 localitats. En aquest període de temps l’Hospital ha consolidat un equip de més de 1.500 professionals centrats en l’assistència de qualitat al pacient i uns excel·lents indicadors en excel·lència i temps d’espera en consultes i intervencions quirúrgiques.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*