Post també disponible en:
Castellano
Aquest dijous hem viscut potser una de les jornades més tràgiques i descoratjadores per al nostre país en la qual s’ha fet molt difícil encaixar unes dades que han tornat a trencar-nos el cor i contribuir a incrementar la tragèdia en què molts dels nostres conciutadans es troben immersos.
Abans de res, vaga des d’aquí el nostre ànim i aplaudiment per a tots aquells que lluiten des de diferents fronts contra el virus; i la nostra solidaritat i també ànim per a tots aquells que s’han vist colpejats per aquesta tragèdia i que han perdut algun dels seus familiars o amics en una de les pitjors crisis que no només el nostre país, sinó bona part de la humanitat, afrontem.
Aquest dijous, 2 d’abril, Espanya ha superat la xifra psicològica dels 10.000 morts, concretament ha arribat als 10.003 morts per coronavirus (el 20% de les víctimes mortals a nivell mundial); i ha registrat un nou rècord de morts per aquesta malaltia amb un total de 950 persones en les últimes 24 hores. Jornada dura en què s’han comptabilitzat més 110.238 contagis, enfront dels 102.136 de dimecres.
Aquí, a la Comunitat Valenciana, s’han detectat 386 nous casos positius, que eleven a 6.308 el total de contagiats, dels quals 2.175 es troben ingressats a l’hospital i 379 d’ells a l’UCI; tot a unes altures en què el virus ja s’ha cobrat 443 morts.
I a aquest desalador panorama cal sumar-li la pitjor xifra de la història per la desocupació al nostre país, jornada en què s’ha conegut que al mes de març s’han perdut gairebé 900.000 llocs de treball (exactament 833.979); els mateixos que es van destruir durant sis mesos a la crisi de 2008; i en què a més l’atur ha augmentat en 302.265 persones a tot Espanya i en un total de 35.565 persones a la Comunitat.
Xifres a les quals caldrà sumar en breu els 620.000 afectats pels ERTE ‘s que en unes setmanes se sumaran a les estadístiques. La magnitud de la tragèdia del mes es completa també amb les 250.000 persones assimilades a la baixa per malaltia o quarantena per possibles contagis.
En aquest difícil context podria semblar insignificant la reclamació manifestada per molts periodistes i mitjans de comunicació (als quals ens sumem des d’aquí) per sol·licitar una informació no només més transparent sinó també més detallada per part d’alguna de les nostres Administracions, des d’on no es ens facilita la informació que demanem o que eviten qualsevol tipus de pregunta que puga resultar incòmoda a hores d’ara (peticions que haurien de ser ateses per simple salut democràtica).
No obstant això, res més lluny de la realitat. Ara més que mai; en aquests temps de crisi, de situació gairebé bèl·lica que estem vivint es fa més necessari que mai que els ciutadans i les ciutadanes puguem estar a través dels mitjans de comunicació degudament informats per formar-nos una imatge del que passa el més aproximada possible a la realitat.
Des de l’Associació de Premsa Comarcal Valenciana s’ha reclamat aquesta setmana a la Conselleria de Sanitat poder conèixer les xifres detallades en cada un de les nostres àrees de cobertura de l’afectació de la pandèmia; unes dades que s’han negat amb l’argument que només es faciliten les xifres a nivell provincial.
No obstant això, els diaris que integrem l’Associació de Premsa Comarcal Valenciana no entenem per què no se’ns pot facilitar aquesta informació que és fonamental per als nostres ciutadans. La premsa de proximitat dóna servei a les seues comunitats locals i comarcals i continua fent-ho en circumstàncies gairebé dramàtiques en algunes de les nostres petites empreses, però ara, més que mai, som necessaris i ens devem a la nostra gent.
La desinformació i la manca de dades en les nostres zones de cobertura crea por i inseguretats; de manera que la millor vacuna per contrarestar això és la informació contrastada i oficial que les Administracions públiques ens poden ajudar a donar.
Amb tot, no volem acabar aquestes línies sense apel·lar a l’optimisme que també en aquests dies que vivim es fa més necessari que mai. I volem pensar davant la duresa de les xifres d’avui (com des de les autoritats sanitàries ens asseguren) que estem arribant a el pic (més aviat a l’altiplà) de la pandèmia i que les xifres, en els pròxims dies, tot fa pensar que han de millorar.
Així ho desitgem i esperem; desitgem que per fi puguem veure els primers, encara que petits, espurnes de llum a la fi de l’túnel; i esperem que les negres núvols de tempesta que en dies com en el d’avui ens han cobert de foscor i tristesa es converteixin el més aviat possible en raigs de llum … i d’esperança.
Be the first to comment