Mi banner

El jutjat exigeix a una promotora una inversió de 6’7 milions d’euros per urbanitzar un PAI que preveia 550 habitatges a Riba-roja

Post també disponible en: esCastellano

El ayuntamiento reclama una parcela urbanizada y un bajo comercial.

L’ajuntament reclama una parcel·la urbanitzada i un baix comercial.

El Jutjat contenciós-administratiu número 9 de València ha rebutjat el recurs interposat per una empresa promotora d’un programa d’actuació urbanística (PAI) en contra d’una resolució de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria en la qual li exigia el compliment íntegre del conveni subscrit en 2005 en el qual es preveia la construcció de 550 habitatges a l’àrea de la Mallà.

El citat conveni, subscrit entre l’anterior govern del Partit Popular i l’empresa privada, tenia com a principal objectiu el trasllat d’una fàbrica de bigues a un enclavament diferent mitjançant una modificació dels 60.000 metres quadrats de terrenys que passaven d’industrials a residencials a canvi que l’ajuntament rebés una parcel·la edificable urbanitzada i un baix comercial de 2.000 metres quadrats que a dia d’avui no s’ha dut a terme.

No obstant això, l’esmentada mercantil no ha executat cap de les obres previstes en el conveni en adduir la crisi econòmica i, a més, ha estat declarada en concurs voluntari de creditors i per això ha recorregut les exigències aprovades per l’Ajuntament de Riba-roja a la qual se li requeria un pla de treball, noves garanties econòmiques valorades en 337.675 euros -el 7% sobre el valor de les obres- i unes penalitats per incompliment dels terminis a raó de 96.000 euros anuals.

L’actual equip de govern de Riba-roja de Túria -format pel PSPV, Compromís i Esquerra Unida considera que el termini d’execució d’aquest programa està absolutament finalitzat ja que l’acord bilateral establia un termini de 5 anys des que l’any 2007 van ser aprovats diversos instruments legals urbanístics per a l’execució del mateix, de manera que les obres havien d’estar concloses des de 2012.

A més, subratlla que la legislació actual estableix que és causa de resolució del contracte la declaració del concurs de creditors i l’incompliment del període fixat per a l’execució de les obres d’urbanització. La promotora tampoc ha pagat l’Impost de Béns Immobles (IBI) corresponent a les parcel·les objecte del pla urbanístic des de l’any 2013 malgrat la seva obligació administrativa.

Un informe de la secretària i de l’arquitecte municipal reconeix que l’ajuntament de Riba-roja “és conscient de la situació de crisi general i immobiliària en particular i, per això, ha estat i és flexible pel que fa als terminis de compliment de les obligacions l’urbanitzador “si bé adverteix que l’interès per finalitzar l’actuació urbanística” ho ha de demostrar la mercantil amb algun acte concret i tangible que des de 2010 no s’ha produït “.

La decisió judicial del contenciós-administratiu de València és contundent en abordar les raons de crisi econòmica adduïdes per la promotora per no haver iniciat les obres d’urbanització des que es va signar el conveni el 2005 en recordar “el principi de risc i ventura” de la mercantil vigent en matèria de convenis urbanístics ja que suposa per a la demandant “assumir les possibles eventualitats en el moment en què se subscriu el conveni i assumeix les obligacions”.

Per tant, la sentència del jutjat valencià conclou que no s’aprecia la concurrència dels motius al·ludits per la promotora d’aquest programa urbanístic de Riba-roja de Túria pel que cap desestimar en la seva totalitat i, a més, li imposa el pagament de les costes processals. Segons el tribunal, el concurs de creditors de l’empresa obliga l’ajuntament a “actuar ia adoptar mesures en els termes dels dos preceptes de la legislació de contractes, mesures que suposen un termini d’execució de les obres que s’estendria més enllà dels deu anys de durada màxima del programa “.

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha afirmat que el jutjat “ha donat la raó a l’actual equip de govern que està lluitant des del primer moment en defensa dels interessos generals dels ciutadans de la localitat en un assumpte molt greu que va aprovar el Partit Popular amb unes conseqüències nefastes com s’està veient en l’actualitat i més tenint en compte que es tractava d’un pla que de cap manera complia les expectatives i necessitats urbanístiques del nostre municipi amb tan elevat nombre d’habitatges amb finques de 5 altures i àtic “.

Deixa un comentari