Els veïns i veïnes de les urbanitzacions de Vilamarxant s’informen per previndre incendis forestals i per autoprotegir-se

La xarrada va tindre lloc ahir al Club Social de la urbanització Monte Horquera de Vilamarxant, amb l’assistència d’una trentena de persones.

La narrada va tindre lloc al Club Social de la urbanizació Monte Horquera de Vilamarxant.

 

El Club Social de la urbanització Monte Horquera va acollir una xarrada sobre la prevenció d’incendis forestals i sobre mesures d’autoprotecció a les interfícies urbanes-forestals. La cita estava dirigida als veïns i veïnes de les urbanitzacions de Vilamarxant i va estar organitzada per la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament, la Generalitat i el 112.

Les interfícies urbanes-forestals són àrees on la població humana i les infraestructures es barregen amb la muntanya.

Una trentena de persones van rebre els consells de l’enginyer forestal Ferran Dalmau. Un dels objectius de la cita va ser explicar i posar el valor allò que es pot perdre en un incendi forestal perquè tot el món entenga les decisions que, de vegades, es prenen quan actuen els bombers, així com oferir alguns consells pràctics que es poden aplicar per tal de minimitzar els riscos a les vivendes.

En primer lloc, i contràriament al que pot pensar molta gent, Ferran Dalmau va explicar que cada vegada hi ha més massa forestal. Això es produïx perquè, ara per ara, els recursos que hi ha als nostres boscos no tenen un aprofitament econòmic com abans. Així, explicava el ponent, “fa anys molta gent emprava la llenya dels seus voltants per a les seues cases i alguns recursos de la muntanya es comercialitzaven, mentre que ara no és així i per això esta energia s’ha acumulat, la qual cosa provoca que els incendis siguen més grans i es propaguen amb més rapidesa que dècades enrere”

Amb tot, Ferran Dalmau va voler destacar els servicis que els espais naturals aporten a la societat i que, moltes vegades, no els percebem pel simple fet que no tenen un valor determinat i que sempre han estat al nostre entorn. Va parlar de la seua capacitat de producció, amb materials com la fusta o el suro, l’activitat ramadera o apícola, el seu aprofitament per a la caça, per a practicar esports, per fer turisme, per a la botànica i la medicina i l’importantíssim servici que donen a l’hora de regular el clima de la zona.

Consells per fer de les vivendes espais defensables

Durant la xarrada es va explicar, amb l’ajuda de molt de material audiovisual, que si una vivenda es troba en el recorregut d’un incendi pot convertir-se en un combustible més i arribar a cremar-se. De fet, tot i que no estiga en la direcció directa de les flames, el foc pot arribar a ella botant tallafocs com carreteres per les anomenades paveses (espurnes generades per l’incendi i que poden impulsar-se fins a quilòmetres).

Hi ha elements i pràctiques que cal evitar per no convertir la nostra casa en un element fàcil de cremar. Així, es desaconsella tindre fusta acumulada, especialment a prop de les façanes; altre tipus de materials inflamables, com malles de plàstic, tendals o envelats, i determinades espècies vegetals, com els xiprers.

També es va recordar que la responsabilitat de l’execució i del manteniment d’una vivenda en este aspecte correspon als propietaris i propietàries.

Per tal de crear estos espais defensables, cal parar especial atenció als jardins, mantenint-los sempre ben regats, perquè eixa aigua acumulada durant dies és més resistent a les flames que la de la mateixa mànega dels bombers.

També es van donar els següents consells:

– Desbrossar en un perímetre de 30 metres d’amplària que separe la casa de la muntanya.

– Evitar acumulacions de restes combustibles.

– Deixar lliure la façana, portes i finestres.

– Procurar que no hi haja arbres a 10 metres de les cases.

– Retirar fulles i restes de vegetació seca (especialment a terrats i teulades).

– Tindre en bon estat les vies d’accés de la vivenda.

– Si hi ha algun dipòsit de combustible, situar-lo lluny.

– Protegir les finestres amb contrafinestres i persianes.

– Tindre les piscines disponibles per a possibles necessitats de l’equip de bombers.

Xifres d’incendis forestals a la Comunitat Valenciana

Ferran Dalmau va emprar també diferents vídeos per destacar la tasca dels bombers que, moltes vegades, arrisquen la vida i intenten contindre les flames i defensar les vivendes, fins i tot a llocs on no deurien. Unes vivendes que en ocasions resulten perilloses perquè els propietaris o propietàries no les mantenen com a espais defensables davant els incendis.

Així, va destacar que entre 2000 i 2015 es van produir 4.444 incendis a la Comunitat que van cremar més de 90.000 hectàrees. Amb tot, degut a la bona i ràpida actuació dels equips d’emergència, només van produir-se 19 grans incendis i d’ells únicament 2 van ser naturals; els altres van estar provocats per negligències o per l’actuació humana.

Els treballs d’extinció d’estos focs van suposar una despesa de 320 milions d’euros.

Actuacions de l’Ajuntament de Vilamarxant

El ponent va explicar que l’Ajuntament de Vilamarxant és un dels que més mesures i activitats està desenvolupant per conscienciar la població sobre estos riscos.

Així, va destacar el nombre de xarrades d’este tipus que tenen lloc periòdicament i la bona resposta dels veïns i veïnes. A més, va ressaltar que és dels pocs municipis que està treballant amb plans d’interfícies per mantindre-les en les millors i més segures condicions.

El regidor de Medi Ambient, Manolo Bernad, va destacar que Vilamarxant ja té redactat el Pla local de prevenció d’incendis forestals i que només falta rebre el vist i plau de la Conselleria. També va posar en valor la tasca del Voluntariat Ambiental. “Ara per ara hi ha 20 persones voluntàries que vigilen els nostres paratges durant els caps de setmana i que alerten de qualsevol foc o fum que veuen. També informen de comportaments incívics o que puguen suposar un risc”, relatava.

Per la seua banda, el tècnic mediambiental municipal, Salvador Villalba, va parlar sobre la posada en marxa de la caldera de biomassa a la Piscina municipal per l’estalvi energètic que comporta i perquè eixa biomassa s’adquirix a Moixent, amb la qual cosa s’ajuda a eliminar restes d’arbrat. La intenció del consistori és treballar per, en un futur, aconseguir que eixa biomassa es produïsca a Vilamarxant per aprofitar els recursos que generen els nostres espais naturals d’una forma sostenible i que ajude a tindre unes zones forestals cada vegada millor gestionades.

Deixa un comentari