Mi banner

Emotiu acte de reconeixement al mestre Leonardo Casadó Carrión a Xest

Post també disponible en: esCastellano

El broche final a estas emotivas palabras lo puso una de las nietas de Leonardo, Mari Paz, leyendo dos poemas breves que su abuelo dedicó a su familia.

El fermall final a aquestes emotives paraules el va posar una de les nétes de Leonardo, Mari Pau, llegint dos poemes breus que el seu avi va dedicar a la seva família.

Divendres passat, 30 de novembre, el saló de plens de l’Ajuntament es va quedar petit per acollir l’homenatge que familiars i cercles pròxims van dedicar Leonardo Casadó Carrión, mestre nacional de professió, que va desenvolupar la seva tasca educativa a Xest quan encara no hi havia cap centre d’educació secundària a la localitat. Casadó, al costat d’altres mestres, feia classe a les tardes a l’alumnat que tenia interès a continuar la seva formació amb estudis superiors en algun dels quatre instituts que per aquella època havia a la Comunitat, com el de Requena. A més, el mestre també va ser una persona activa en la vida cultural i artística del seu temps.

“Aquest homenatge neix d’una casualitat; durant la setmana cultural que el col·legi Giner dels Rius organitza cada any, els nens i nenes van recitar al Liceu un poema que a tots i totes ens va cridar l’atenció: El niu sota el ràfec, romacillo de fe i esperança, de Leonardo Casadó “, apuntava la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, durant la presentació de l’acte. “Va ser la seva filla Pilar la que, en finalitzar el recital, em va explicar a prop dels molts materials del seu pare que encara tenia recopilats en caixes i, com solem fer normalment en aquest equip de govern davant de qualsevol possibilitat de recuperar espais d’història, els vaig proposar seleccionar part d’aquests materials per veure si podíem editar algunes coses i organitzar un reconeixement “.

Llorente va ser l’encarregada de donar pas a les diferents intervencions de les persones participants a la taula rodona: Carlos Casadó, nét de Leonardo; Rosi Casadó en nom de Leonardo Albert Casadó, nebot de l’homenatjat que no va poder assistir; Pepe Marín, en qualitat d’alumne; i Pilar Casadó, filla del mestre. A més d’ells, altres amics de Leonardo van compartir els seus records al costat d’ell amb les persones assistents.

El pasado viernes, 30 de noviembre, el salón de plenos del Ayuntamiento se quedó pequeño para acoger el homenaje que familiares y allegados dedicaron Leonardo Casadó Carrión.

Divendres passat, 30 de novembre, el saló de plens de l’Ajuntament es va quedar petit per acollir l’homenatge que familiars i cercles pròxims van dedicar Leonardo Casadó Carrión.

Recorregut per l’aportació literària, teatral i personal de Leonardo Casadó Carrión

Carlos Casadó Tarín va dedicar les seves paraules a recórrer el vessant literari del seu avi, començant la seva intervenció amb la lectura d’un diàleg pertanyent a un conte còmic que va escriure el mestre. “Avui estem aquí per compartir amb vosaltres matisos i curiositats que potser amb la vida diària que el meu avi va portar alguns no vau poder conèixer”, apuntava Casadó.

Tal com va explicar el nét del mestre, “després de la lectura i organització d’una gran quantitat de materials que la família guardava, com obres de teatre, assajos, guions per a televisió, poesia, contes i articles periodístics, es van trobar les dues novel·les que finalment s’han editat perquè no quedessin en l’oblit i es poguessin compartir amb la gent del poble “. Aquestes novel·les són Terra endins i La trampa i el drac, en què l’autor tractava diferents temes de l’època, com l’amistat, l’Església, el problema de l’aigua o la figura dels zahoríes, entre d’altres.

Després d’aquesta aportació va ser el torn de Rosi Casadó, que va llegir un escrit en nom de Leonardo Albert Casadó, nebot de l’homenatjat que va tenir amb absentar-se per motius de salut. Les seves paraules es van dirigir cap al vessant personal del seu oncle, destacant “la seva admiració cap a ell en totes les etapes de la seva vida” i descrivint-ho com “un mestre senzill disposat a posar el seu granet de sorra per estendre la cultura, tant dins com fora de les aules; un gran coneixedor de les persones que l’envoltaven i una persona sempre disposada a oferir unes paraules justes amb paciència i serenitat “.

Per la seva banda, Pepe Marín, alumne de l’homenatjat, va explicar algunes anècdotes viscudes amb el seu mestre. “Jo era un noi molt tímid i Leoonardo als 7 o 8 anys em va fer recitar una poesia. Ell em va ensenyar a gesticular i, entre els seus consells i trucs, recordo com em deia que la poesia calia viure-la i que quan sortís a recitar havia de dirigir al meu públic cap a on jo voldria que fossin. D’altra banda, ara, en llegir els seus llibres he gaudit molt dels personatges, als quals Leonardo va saber transmetre una barreja de tot allò que nosaltres vivim amb ell “.

Finalment, Pilar Casadó va incidir en la gran afició que el seu pare i ella van compartir, el teatre. “La primera vegada que el va dirigir a Xest va ser la sarsuela Els esparvers, que es va fer al Goya; la part musical la va dirigir Enrique Ortí i la part parlada, el meu pare. Després es va repetir, al Liceu “, explicava la filla d’Casadó. “La disposició del meu pare per al teatre corresponia amb la seva intenció de col·laborar amb qui l’hi demanés, per això moltes de les actuacions van servir per recaptar fons amb objectius com arreglar l’òrgan de l’església, començar a posar la calefacció al col·legi Giner dels Rius o ajudar a la Banda la Lira. Al meu pare mai ho vaig veure ociós, els revessos de la vida els va portar amb serenitat i els triomfs no van trencar la seva naturalitat, va saber multiplicar els talents que la providència li va atorgar; el seu exemple juntament amb el de la meva mare ha estat la millor herència que tenim “.

El fermall final a aquestes emotives paraules el va posar una de les nétes de Leonardo, Mari Pau, llegint dos poemes breus que el seu avi va dedicar a la seva família.

Deixa un comentari