Familiars d’un dels morts en l’explosió del polvorí de Corrons en 1951 visiten la zona amb l’Ajuntament de Bunyol

Visita emotiva e histórica que hizo revivir momentos muy difíciles que atravesó la población durante varios días.
Visita emotiva e histórica que hizo revivir momentos muy difíciles que atravesó la población durante varios días.

Post també disponible en: Castellano

Visita emotiva e histórica que hizo revivir momentos muy difíciles que atravesó la población durante varios días.
Visita emotiva i històrica que va fer reviure moments molt difícils que va travessar la població durant diversos dies..

Visita emotiva i històrica que va fer reviure moments molt difícils que va travessar la població durant diversos dies

Jonquera Carrascosa, alcaldessa de Bunyol, i Rafael Pérez, primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament, van visitar la zona de Corrons el passat 17 d’octubre, al costat de familiars d’un dels morts en l’Explosió del Polvorí que va esdevenir en aquesta zona el 1951. suposa una de les tragèdies més recordades en la memòria històrica d’aquesta població i que va ser cruelment silenciada pels mitjans de l’època. Van ser vuit els militars de lleva que van morir en aquesta explosió. Tots ells joves de poc més de 18 anys que estaven realitzant el servei militar.

Els seus familiars van saber fa molt poc temps que la mort va ser a causa d’una explosió de l’anomenat “polvorí de Bunyol”, ja que les autoritats de l’època els van transmetre que havia estat un accident en unes maniobres manejant explosiu.

Els màxims representants polítics de l’Ajuntament de Buñol van rebre a familiars d’un dels morts, el cadàver jeu en un cementiri de València, i són d’Albacete. Després d’anys de reunions i reclamacions per poder exhumar el cadàver i traslladar-lo a la seva cementiri natal, només els faltava reviure allò que el seu familiar va viure.

Juncal Carrascosa recorda: “Mentre vivíem moments molt emotius ens van traslladar la seva satisfacció per conèixer de prop Bunyol i la seva gent, i comprovar que en els últims temps de la vida del seu oncle va estar vivint al costat de persones afables, properes, afectuoses i de gran cor, una cosa que ens portem per sempre”.

Segons l’historiador Pepe Medard, calia remuntar-se a 1937. “En plena Guerra Civil, la rebel·lió militar en contra de la II República aconsegueix en el front del Nord conquerir el País Basc, nucli principal de la indústria armamentística fidel al govern republicà. Preveient el desenllaç, el govern trasllada maquinàries de producció i sobretot tècnics especialistes a la zona de Llevant, on creen diversos nuclis de producció d’armes amb què abastir a l’exèrcit defensor del govern legítim de la Nació. Un d’ells serà la fàbrica de Corrons. El 3 de desembre de 1938, amb la guerra ja pràcticament guanyada per l’exèrcit de Franco, es produeix el bombardeig de Xiva i Bunyol per part de la Legió Condor, composta per avions alemanys i italians, un més dels produïts sobre objectius civils per minar la moral republicana, dels quals surten indemnes la fàbrica de ciments i la fàbrica d’armes, potser intencionadament, per integrar-les ràpidament en el sistema productiu del nou règim. Després de la fi de la guerra, la fàbrica es transforma en polvorí on, al llarg de 3 anys, van arribant els excedents del conflicte en forma de projectils, que arriben a Bunyol per tren i són traslladats a Corrons amb el camió de l’oncle Agustina . Un cop allà eren desmuntats, desactivats i emmagatzemats. Es calculen en milers de quilos dels explosius dipositats a les seves instal·lacions. Una dita popular deia “El dia que exploti el Polvorí, desapareixerà Bunyol”.

“I arribem al 31 de juliol de 1951, amb els ecos de la guerra civil encara recents i els efectes de la postguerra encara presents. Era un diumenge calorós, de manera que la majoria dels bunyolers i bunyoleres eren a casa gaudint del seu dia de descans. Sobre les 11 del matí se sent un estremidor estrèpit que fa tremolar les cases del poble i trenca la pau de diumenge. A continuació, més explosions. La gent espantada es feta al carrer a esbrinar què passa. Tot d’una, comencen a sonar les campanes de l’església del poble cridant a sometent.

El poble es queda buit, excepte els que no poden valer-se per si mateixos. Ancians i malalts reben ajuda dels seus veïns per allunyar del que sembla la destrucció del poble. Tot i la por i que la guàrdia civil passa per les cases ordenant el desallotjament, alguns romanen a casa per por al saqueig o perquè la malaltia els impedeix moure. Hi va haver herois anònims que van ajudar a desallotjar un col·legi de nenes òrfenes proper a Corrons; altres van ajudar a ancians i malalts, hi va haver fins i tot qui va ser condecorat a posteriori, com el doctor Facundo Tomás.

Les explosions són contínues i es mantenen diversos dies. A poc a poc torna la calma i la gent comença a tornar a les seves cases que, tot i haver romàs obertes i buides, no han patit saquejos. Tot i l’aparatositat de l’explosió, no hi ha víctimes, encara que curiosament es produiran després. L’esclat provoca que surtin acomiadats projectils per la zona del voltant de Corrons. Algunes notícies orals parlen que alguns van arribar fins a la zona de l’Oliveral. A l’octubre de 1951 l’alcalde de Bunyol, Jesús Estellés, en nom de la seva Corporació municipal i els seus veïns, demanen el tancament o trasllat del polvorí. Tot i això, el polvorí segueix en funcionament i el 27 de gener es produeix una nova explosió. Aquest cop sí que hi ha morts. Vuit soldats de reemplaçament del destacament d’artilleria moren mentre manipulen un artefacte. En algun moment entre finals dels 50 i els anys 70, el polvorí és desmantellat, però es manté com a destacament d’artilleria, on alguns bunyolers van tenir la sort de poder fer el servei militar al costadet de casa”. 

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*