Les excavacions a València la Vella, a Riba-roja, permeten trobar dues monedes d’or i altres 125 de bronze de l’època visigoda costat de la muralla de la ciutat antiga

Les primeres hipòtesis apunten al possible troballa de possibles edificis públics com una basílica.

Les primeres hipòtesis apunten al possible troballa de possibles edificis públics com una basílica.

Les terceres jornades arqueològiques que es duen a terme al jaciment visigot de València la Vella a Riba-roja de Túria han permès realitzar importants troballes durant els últims dies consistents en dues monedes d’or i altres 125 de bronze que es remunten a l’època visigoda i anteriors. El descobriment permetrà conèixer millor aquest poblat únic en terres valencianes fundat l’any 550 pel rei Leovigildo les primeres hipòtesis apunten a l’existència d’una ciutat i s’espera trobar a mig termini edificis públics com una basílica.

Els treballs arqueològics d’aquest any, organitzats per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’ICAC, han introduït una novetat en aquesta ocasió amb l’ús d’un detector de metalls previ a les tasques pròpies d’excavació i estudi que han permès el descobriment d’aquestes importants peces sobre una extensió de 50 metres al costat de la muralla del poblat. Les excavacions estan dirigides pels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló.

Les monedes trobades a València la Vella pertanyen a diverses èpoques històriques com la ibèrica (segle II ad), la imperial (entre l’any 0 i l’any 37), al segle IV, una altra emissió de monedes diminutes de l’època bàrbara (segle V i VI), a més d’altres bizantines encunyades per Justinià. La majoria estan en bon estat de conservació que, després d’un procés d’estudi i recuperació, passaran a formar part del fons històric del museu del castell de Riba-roja.

Les monedes de bronze trobades en el jaciment procedeixen de diverses ciutats importants durant l’època visigoda com Mèrida, Toledo, Còrdova, Cartago i Lió. La seva troballa ha permès corroborar algunes teories com l’ús de monedes en l’època antiga, l’existència de monedes de coure visigodes i fins i tot altres d’origen bizantí de l’antiga Cartago.

Per la seva banda, les dues monedes d’or trobades en les excavacions van ser encunyades amb la inscripció del rei Leovigildo, el fundador, precisament, del poblat visigot de València la Vella, entre els anys 565 i 578 en el cas d’una i l’altra posterior , entre els anys 570 i 590, respectivament. Altres troballes d’aquesta edició són un anell visigot i diversos fragments pertanyents a figures de bronze.

Fins al moment s’han executat un total de quatre sondejos estatigráficos consistents en prospeccions arqueològiques sobre una extensió total de 4’8 hectàrees del total de què està format el poblat visigot de València la Vella i està previst que en futures edicions es puguin continuar amb les investigacions sobre aquest enclavament que fins al moment ha permès documentar que es construiria entre els anys 550 i 700, amb un caràcter militar, basat en el centre fortificat que es va construir originàriament, amb les facetes defensiva i expansiva.

Els experts engloben la creació del centre en l’any 550, en plena època de crisi del regne visigot entre els any 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Agila i Atanagildo, l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigildo que va permetre superar la crisi i també va posar les bases d’un regne fort i consolidat.

Entre els 25 membres participants en aquestes jornades al jaciment, durant un total de divuit dies, hi havia estudiants de València, Catalunya, Sevilla, Còrdova i Madrid, a més d’altres països europeus com Itàlia i Anglaterra i també dels Estats Units. També col·labora la Diputació de València i l’Ajuntament de València, a més d’altres entitats d’estudi i investigació històriques.

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha destacat “l’enorme esforç que any rere any desenvolupen tant els tres arqueòlegs que dirigeixen les excavacions i els joves que participen en la mateixa que ens permeten descobrir noves troballes d’una part molt important de la història de la nostra localitat, amb una civilització que durant molts anys va establir el seu assentament allà, i per això continuarem amb un suport total de l’ajuntament a aquest projecte arqueològic “.

De fet, l’Ajuntament de Riba-roja de Túria té previst sol·licitar finançament al Servei Valencià de Formació i Ocupació (SERVEF) perquè en un futur la investigació es pugui desenvolupar amb caràcter permanent durant tot l’any amb la contractació de treballadors i peons dirigits i coordinats pels actuals arqueòlegs de manera que es pugui desenvolupar una investigació més exhaustiva sobre aquest enclavament visigot.

Deixa un comentari