Opinió, Manuel Sierra: «PSOE i Unides Podem o l’oportunitat d’un gran acord progressista per a Espanya»

El concejal Manuel Sierra (PSPV-PSOE).
El concejal Manuel Sierra.

Post també disponible en: esCastellano

El concejal Manuel Sierra (PSPV-PSOE).
Manuel Sierra Tamarit.

Les passades eleccions generals van donar una gran victòria al PSOE, van escenificar una fragmentació com mai abans hi havia hagut de la dreta i van rebutjar la idea de l’anomenat «sorpasso» d’Unides Podem (a partir d’ara UP) als socialistes per l’esquerra.

Tot i no arribar a una majoria absoluta entre PSOE i UP, vaig entendre des de la nit electoral que el nou escenari en l’esquerra, on s’evaporava la tensió per liderar aquest espai, a diferència per exemple de l’actual dreta (on PP i Ciutadans estaran en pugna per aquest lideratge, fins que unes noves generals aclareixi la situació, segurament a favor dels primers), podria servir per centrar-se en els acords programàtics i deixar les travetes electorals enterrades, almenys en els primers compassos de la legislatura ia partir d’aquest gran acord, aconseguir el vot afirmatiu o l’abstenció, a la investidura de Pere Sánchez, d’altres forces progressistes del Congrés, no independentistes, com el PRC o Compromís.

Sens dubte que aquest acord és arriscat, amb un partit encara assentant-se ideològicament com és UP, però ¿hi ha alternativa a aquest acord? Sincerament penso que no, per diferents motius:

– El PSOE va demostrar visió d’Estat quan, en no tenir una majoria alternativa que el arropase, va ajudar amb la seva abstenció, al fet que Mariano Rajoy fos investit president. Aquest patriotisme mostrat pels socialistes, no ho podem esperar des d’una dreta en pugna per aclarir qui la lidera. Una abstenció d’una de les dues dretes nacionals de govern, la debilitaria en aquest objectiu.

– Per al PP no seria negativa la convocatòria d’unes noves eleccions, ja que, encara que segurament no les guanyés, molt del vot a Vox es decantaria en aquests nous comicis per un vot més útil, apostant pels populars, en demostrar les urnes que l’auge de la dreta més extrema, no era tan ferotge com ens indicaven les enquestes. Aquest augment en unes noves generals gràcies a fagocitar en part a Vox, ajudaria a aclarir el seu lideratge en la dreta i enfortiria la figura del seu líder, Pablo Casado.

– La dreta no ha donat cap solució als greus problemes d’unitat territorial que s’estan plantejant en aquests moments a Espanya. ¿No val la seva oportunitat l’esquerra? Una esquerra espanyola unida front als desafiaments independentistes, ajudaria a cercar solucions a un conflicte massa temps enquistat i dissiparia d’una revolada, qualsevol connivència que des de la dreta es vulgui plantejar amb els nacionalistes des del PSOE i UP, planejant des de l’esquerra reformes clares l’Estat, però descartant des de l’inici qualsevol fractura del mateix.

Sincerament penso que cal aclarir com més aviat millor la formació del nou executiu i passar de la incertesa a governar de manera valenta, posant damunt de la taula les qüestions més espinoses i intentant avançar en la creació d’un espai de convivència comú entre tots els espanyols. Davant d’un futur tan delicat, l’enfrontament no pot girar al voltant de si UP entra o no al Consell de Ministres. Personalment crec que electoralment seria més perjudicial que beneficiós per UP aquesta entrada, ja que els donaria menor llibertat per poder desmarcar-se de les decisions del govern. Aquesta anàlisi, suposo que des UP també ho hauran fet, pel que convindria no només criticar la seva obstinació a formar part de l’executiu, sinó que estiguin disposats a fer-ho, tot i que segurament aquest pas els podria restar electoralment parlant, anteposant els interessos d’Estat als partidistes. Passi el que passi finalment, espero que aquest acord entre les dues forces majoritàries d’esquerra es consolidi en les pròximes setmanes i el fantasma d’unes noves eleccions s’ensorri. En aquests nous comicis segurament tornaria a guanyar les eleccions el PSOE, però la dreta va demostrar el 28 d’abril estar mobilitzada. El seu únic problema és la seva fragmentació, però el seu major pragmatisme enfront de l’esquerra, podria fer que en aquestes hipotètiques noves generals, es presentessin en comptes de partides en tres, només en dos o fins i tot totes sota unes sigles i les possibilitats d’una majoria conservadora al Congrés dels Diputats, seria una realitat, que des de les forces progressistes no ens podem permetre.

(*) Militant de l’agrupació socialista de Bunyol

Be the first to comment

Deixa un comentari