Mi banner

Opinió, Manuel Sierra Tamarit: «En defensa de l’Espanya de les autonomies»

Post també disponible en: esCastellano

El concejal Manuel Sierra.

Manuel Sierra Tamarit.

Una nova onada irromp en la nostra política; qüestionar l’Espanya de les autonomies. De moment només s’ha pujat obertament a aquest moviment Vox, la dreta extrema de moda, que recull, (en menor mesura que Podem en els seus inicis), descontents de tota mena, tot i que veient els constants canvis de Cs en el seu discurs o un PP que no acaba de taponar la seva fugida de vots, a ningú li hauria d’estranyar que aviat als d’Abascal, se’ls sumés altres dretes. Seria un error enorme, ja que per exemple el PP, ha fonamentat les seves grans nits de triomfs electorals, en saber presentar-se com una força autonomista en moltes comunitats, fent coalició o fagocitant directament a diferents dretes regionalistes (UPN, PAR, Fòrum, UV .. .), però en moments de tants canvis i competència electoral, la paciència sembla que no sigui la major virtut de les diferents estratègies dels partits polítics.
En la meva defensa de l’Espanya de les autonomies, reconec que la meva edat (31 anys) sens dubte és un factor que influeix en la meva posició. Recordo com a mestres progressistes explicaven a l’escola, aquesta Espanya descentralitzada, on es respectaven les llengües pròpies de cada territori i els seus senyals d’identitat, com a tret fonamental d’una democràcia consolidada i on el soroll de sabres, per sort, ja havia quedat enrere. Eren els 90, grans projectes nacionals, com l’Expo de Sevilla o les Olimpíades de Barcelona, ​​encara estaven molt presents, no s’havia qüestionat la unitat de l’Estat tan obertament com a hores d’ara i potser tots érem una mica ingenus, però segurament no estaria de més recuperar aquest esperit amb què aquests mestres d’esquerra, ens explicaven aquesta Espanya gairebé recentment construïda, fruit del major èxit democràtic que sense imposicions, però amb difícils negociacions, havíem construït entre tots.

Defensar aquesta Espanya que ha acostat l’administració al ciutadà, que no només ha tapat, sinó que ha presumit de la diversitat dels pobles del nostre país, com a element de fortalesa i del qual sentir-nos orgullosos, no pot ser l’única línia d’actuació per frenar l’auge centralista. També cal actuar i obrir un meló que fins ara, per incomoditat, por o les dues coses, no s’ha obert i no és altre, que aquesta convivència de les autonomies, amb una estructura d’Estat centralista, com són les diputacions.

És urgent afrontar aquesta qüestió, però és urgent també fer-ho amb sentit comú, si no es vol produir l’efecte contrari del que un propugna. De què valen aquests discursos buits d’alguns partits, que llancen consignes del tipus “acabar amb les diputacions”, “diputacions no” en plenes campanyes electorals? És que algú pot pensar, que institucions centenàries com les antigues estructures provincials, es podran acabar amb elles de la nit al dia, com per art de màgia, sense causar cap prejudici a la ciutadania?

De la mateixa manera que aquests discursos per irreals no ajuden, ara, amb l’auge del centralisme i del sentiment crític amb les autonomies, tampoc val el deixar-ho tot com està, immobilisme que potser pot haver servit durant diverses dècades, però que en l’actual escenari resulta una tàctica estèril. Un pas interessant per combatre políticament la nova moda contrària a les autonomies (no deixa de resultar paradoxal que els mateixos que amb més vehemència es declaren constitucionalistes, siguin els més contraris a aquesta descentralització, recollida en la nostra pròpia Carta Magna …), és la donada per Ximo Puig, de reclamar a les diputacions valencianes, aquelles competències que vénen recollides com a pròpies, en el nostre Estatut d’Autonomia, mesura acollida de bon grat per l’actual president de la Diputació de València, Toni Gaspar. Pas intel·ligent, dins de la llei i encara que difícil, realitzable, encara que és convenient que en el poc que queda de legislatura per davant, els ciutadans puguin constatar avenços al respecte.

És l’hora de la coherència i no de l’ambigüitat, si el que es pretén és no seguir allunyant a la ciutadania de la política. Davant del populisme centralitzador, no val mirar cap a un altre costat. És un discurs prou senzill i atractiu per a molts, com per menystenir i mirar cap a un altre costat, pensant que és flor d’un dia. Si defensem l’Espanya de les autonomies, ho fem amb decisió i per tant, primem les autonomies enfront de les diputacions, sempre amb responsabilitat i sense posar en perill cap servei. Jugar a dues bandes, només fa enfortir opcions polítiques com Vox, que ens agradi més o menys el seu discurs, ningú els pot atribuir que no parlin clar.
És l’hora dels valents i davant l’independentisme i el centralisme, defensa de l’Espanya de les autonomies i aquesta, si no la fem els socialistes, no la farà ningú.

Manuel Serra Tamarit.
Regidor del PSPV-PSOE a Buñol.

Deixa un comentari