Opinió, Manuel Sierra Tamarit: «Va arribar Vox»

El concejal Manuel Sierra (PSPV-PSOE).
El concejal Manuel Sierra.

Post també disponible en: Castellano

El concejal Manuel Sierra (PSPV-PSOE).
El regidor Manuel Sierra (PSPV-PSOE).

Fa pocs dies escrivia unes línies sobre l’Espanya de les autonomies i la necessitat que aquells que no ens situem ni a la volta a una Espanya centralitzada ni l’independentisme, la defenséssim. Comentava que a Vox (fins a aquest moment força extraparlamentària), tard o d’hora l’acompanyarien altres en el seu discurs contrari a les autonomies. Ja ha arribat a les institucions i ni PP ni Cs (més dissimuladament els segons), li fan molts fàstics a pactar amb ells i per tant, a assumir part del seu ideari. Temps al temps que algun se sumi al carro centralitzador …

Més enllà que els companys del PSOE-A intentin com a primera força mantenir la Junta d’Andalusia, bé faríem des de l’esquerra a analitzar la gran abstenció i com ha comentat Cayo Lara, el drama que suposa que davant el desgast de 40 anys de govern dels socialistes, Podem-IU no només no hi hagi atret cap votant del PSOE, sinó que a més hagi perdut més del 30% dels vots, respecte a 2015. És evident que la unió entre comunistes i Podem resta i potser hauríem de de mirar cap a Portugal, on tres esquerres mobilitzades aconsegueixen arribar al poder, en un escenari europeu molt advers per als governs progressistes o la mateixa dreta espanyola, on liberals, conservadors i populistes, es presenten per separat, aconseguint que cap votant de dretes es quedi a casa.

Vox ha vingut per quedar-se, almenys a curt termini, entenent també que en un escenari polític més estable, Espanya donarà l’esquena als extrems. Aconseguir aquesta estabilitat política, ens correspon a tots els altres. Per descomptat que la sensació dels ciutadans que independentistes i els cada vegada més extremistes de Podem, tenen molt pes en el govern central, ha influït en el resultat d’Andalusia. Igual que no es poden obviar els casos de corrupció a Andalusia en el desastre socialista, això tampoc i bé faria en valorar-Pere Sánchez i el seu govern si no vol que el d’Andalusia s’estengui per tot l’Estat i es porti per davant, governs progressistes que estan resultant positius per a la ciutadania que governen. Ahir a l’entrevista del president del Govern a Tele 5, vaig creure intuir que si no s’aprovaven els pressupostos, Pedro Sánchez contemplava l’avançament electoral. Crec que serien positius aquests comicis. El PSOE mai donaria suport trossejar Espanya, però la sensació abans esmentada, que molts espanyols pensen que el PSOE està lligat de mans pels independentistes i Podem, no ajuda a recuperar un clima d’estabilitat al nostre país.

Intentar un acord pressupostari amb grans avanços socials és molt meritori i digne a valorar, reconeixent l’esforç de l’esquerra, per a aquest cas, anar de la mà, però si finalment no surt cap endavant, amb 84 diputats tan sols al Congrés, seria bastant raonable aquesta crida a les urnes.
Vox ja és aquí i cal tenir-los en compte, no ningunearlos i intentar que no segueixin creixent (els insults que reben per xarxes o les protestes a les seves seus, un dia després de les eleccions, més que amilanarlos, crec que els potència), encara que confio com he dit anteriorment, que en un escenari més estable, baixaran. Dit això, com a militant socialista, reconec que m’inquieta més l’augment de Cs. Estic convençut que molt votant tradicional del PSOE més moderat, ha triat la formació taronja en aquestes últimes andaluses. Em preocupa perquè, si bé no és el meu ideari i molts socialistes mai els votaríem, estem davant d’un partit homologable a qualsevol força centrista europea i europeista; liberal en l’econòmic, però progressista en aspectes socials. No són uns nouvinguts i davant d’un PSOE que pugui generar dubtes (no a mi) sobre una qüestió tan important per a molts espanyols com és la unitat de l’Estat, Cs pot ser una força atractiva per a una part del nostre electorat tradicional. No dissipar qualsevol dubte en aquest aspecte, pot fer que aquest vot del PSOE de moment prestat (si és que existeix aquest concepte en l’actual democràcia) a Cs, es consolidi i sigui difícil de recuperar. Aquest aspecte em sembla el més espinós per al PSOE, però precisament per això, és urgent abordar-lo i trobar una solució.

El PSOE és un partit fonamental en l’estabilitat d’Espanya i en l’oportunitat de posar en marxa polítiques d’esquerres, des del respecte a la democràcia ia les regles del joc donades per tots. El possible pacte (directe o indirecte), entre Cs i Vox a Andalusia, pot ser una bon moment per fer veure a molts enganyats, que per molt que es presentin com centristes, al final la dreta s’acaba unint, però tot i així convé no menysvalorar aquesta fuga de vots i tornar a captivar aquests socialdemòcrates més desencantats, ja que tots som necessaris perquè la gran casa del socialisme democràtic segueixi en peu, sent com fins ara, un partit de govern.

Manuel Sierra Tamarit.
Regidor del PSOE a Buñol.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*