Post també disponible en:
Castellano
El consistori inicia contactes amb el seu homòleg de Villar per la seva recerca
L’Ajuntament de Riba-roja de Túria ha iniciat un procés amb l’Ajuntament de Villar de l’Arquebisbe per intentar localitzar els cossos de dos veïns que van ser afusellats i soterrats en fosses comunes d’aquesta última localitat a la fi de la guerra civil espanyola, entre finals del mes d’abril i principis de maig de 1939. l’objectiu de les famílies dels desapareguts és extreure de les fosses comunes per traslladar-los i enterrar-los, posteriorment, al cementiri de Riba-roja.
Els testimonis dels supervivents de l’època, coetanis amb els fets descrits, ratifiquen que en una de les setmanes de l’esmentada època es van rubricar fins a 142 penes de mort, entre les quals destaquen l’afusellament de 19 persones en una sola jornada dos dels els assassinats van ser els veïns de Riba-roja de Túria, empresonats durant anys en una presó de Llíria des de la qual els van traslladar a el Villar per matar-los i, posteriorment, enterrar-los en les fosses comunes.
La primera de les prospeccions efectuada amb una subvenció de la Diputació de València, fixada en al voltant de 50.000 euros, ha resultat infructuosa respecte de l’objectiu de localitzar les fossa amb els cossos dels sentenciats a mort i està previst que pròximament es pugui realitzar una segona prospecció dels terrenys on es creu, d’acord amb els testimonis de l’època, puguin reposar els cossos.
Pel que sembla, les persones afusellades a Villar procedien de diverses localitats valencianes, tant de la província de València com de les comarques del Camp de Túria i de la Serranía. Les primeres investigacions situen les fosses comunes en diverses àrees situades properes al cementiri municipal, al costat d’un safareig. En concret, es tracta d’Amadeo Bellver Mas i de José Bigorra Pedrós.
Un dels dos executats va aconseguir fer arribar a la seva família una carta de comiat “punyent i molt emotiva” gràcies a inserir-la en l’interior d’una caixa de caramels amb la qual va aconseguir que passés desapercebuda i d’aquesta forma arribés al seu destí final ja que en ambdós casos les autoritats sorgides de l’aixecament militar van impedir que poguessin posar-se en contacte amb les seves respectives famílies.
La cruesa amb què es duien a terme l’execució i posterior sepultura dels cossos dels presos queda reflectida en una anècdota aportada pels testimonis de l’època que relaten que els més joves de l’època es negaven a jugar a futbol en un camp destinat a aquest efecte ja que molts dels cossos dels executats estaven en llocs propers al recinte esportiu i, de vegades, van arribar a visualitzar i detectar ossos i restes humanes en zones annexes.
Els estudis i anàlisi de les dades històriques aportades pels supervivents de l’època fixen en diversos centenars els cossos que, possiblement, es poden trobar en alguns camps del terme municipal de Villar de l’Arquebisbe, en un enclavament situat a prop del cementiri i del polígon industrial la Lloma. El veí de Villar Vicente López Llatas ha estat un dels artífexs que ha permès indagar i descobrir aspectes i incògnites dels desapareguts de Riba-roja.
Els testimonis orals al costat de fotografies de l’època i diaris escrits per particulars han estat essencials per a demanar tota la documentació dels fets tan terribles que van patir aquests dos veïns de Riba-roja de Túria.
L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha reclamat “el dret” de les famílies dels dos desapareguts “a trobar les restes dels cossos dels seus familiars per traslladar-los a la seva localitat de naixement i poder rescabalar d’aquesta forma el dany que en el seu moment van patir en un acte de justícia plena amb l’objectiu principal de poder tancar les ferides que durant tant temps han suportat, no cal oblidar que a Paterna també hi ha veïns de Riba-roja sepultats en fosses comunes i tenen el mateix dret a recuperar els seus cossos “.
Be the first to comment