Riba-roja troba un edifici oficial de 50 m2 a València la Vella que treu al descobert una ciutat visigoda del segle VI

Los hallazgos certifican un área que competía en importancia con València
Los hallazgos certifican un área que competía en importancia con València

Post també disponible en: esCastellano

Los hallazgos certifican un área que competía en importancia con València
Les troballes certifiquen una àrea que competia en importància amb València

Les excavacions al jaciment arqueològic de València la Vella a Riba-roja de Túria han permès revelar nous detalls sobre les diverses civilitzacions que van viure cap a les 5 hectàrees de què consta l’àrea perimetral. Una sala noble d’ús civil o religiós, diversos objectes ceràmics d’origen musulmà i cristià o una nova torre de l’antiga muralla són alguns dels descobriments de l’edició d’enguany del IV Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda.

Organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i sota la coordinació dels professors i arqueòlegs Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Roselló, un total de 20 joves estudiants de ciutats de països com Espanya, Itàlia i Portugal han indagat amb major profusió sobre les restes de l’antiga ciutat que s’amaga sota la partida de València la Vella i que permeten certificar -amb més propietat- la importància que va tenir, especialment, en l’època visigoda.

La troballa d’una sala noble de 50 metres quadrats a l’acròpolis que corona la ciutat avala les impressions que existien fins ara sobre la ubicació estratègica que València la Vella suposava per als seus habitants fins al punt de competir en importància i en capacitat de decisió amb la mateixa capital de València. De fet, al vessant comercial de l’època, especialment en la importació de vi i oli, els productes arribaven al mateix temps a Riba-roja i al cap-i-casal, el que fa pensar que València la Vella ocupava un lloc privilegiat en el circuit comercial.

Aquest primer acostament a la zona noble descoberta, del qual es desconeix el seu ús civil o religiós, es potenciarà en les properes edicions d’excavació per certificar sobre la vida quotidiana que portaven els seus habitants a la ciutat visigoda fundada pel rei Leovigildo entre els anys 565 i 578 el paper va ser crucial en l’auge i esplendor de València la Vella durant el temps posterior.

Al costat de la sala noble, cal destacar la troballa d’una nova torre a la muralla defensiva que envolta la ciutat visigoda i l’excavació ha suposat augmentar el coneixement en aquest enclavament històric sobre el qual es va fonamentar un regne fort i consolidat sota el mandat de Leovigildo .

Amb les troballes d’aquest any es comencen a dibuixar els sectors sobre els quals s’estructurava l’antiga ciutat visigoda com les àrees artesanals, una plaça “Major” en una de les zones més cèntriques, l’àrea noble que corona l’acròpolis de València la Vella i els tres espais residencials en els quals vivien els habitants d’aquest jaciment arqueològic els treballs es van reprendre el 2016 després de més de 35 anys d’absència.

No obstant això, els treballs dels participants han tret al descobert desenes de ceràmiques d’època musulmana i cristiana com atuells, monedes d’època visigoda o fins i tot una petita estàtua de bronze en forma de toro que simbolitza una ofrena sobre la prosperitat, l’aigua, la vida o l’optimisme dels seus habitants amb motius religiosos gràcies al detector de metalls utilitzat en les tasques d’estudi pràctic en una de les àrees muntanyoses, properes al riu Túria i que avalen l’existència de civilitzacions abans de l’arribada dels romans.

Les tasques que en les més de dues setmanes s’han desenvolupat sobre el jaciment de València la Vella s’han completat amb la troballa important d’una trinxera de la guerra civil (1936-1939) que forma part de la línia defensiva la Immediata, que es perllonga al llarg de 26 quilòmetres de distància entre el Puig i els Cara a Riba-roja de Túria, inclosa en el catàleg de vestigis aprovat per la Generalitat Valenciana i emparada per la llei de patrimoni cultural valenciana. Es va construir com a part de la línia de rereguarda de les tropes republicanes enfront del bàndol franquista, encara que finalment no va entrar en funcionament.

L’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha qualificat d ‘ “excel·lent” la feina que es porta terme “en cada edició del curs d’arqueologia i que ens permet indagar amb més detall i poc a poc en les formes de vida i en les estructures i en l’organització de les civilitzacions que van passar per Riba-roja al llarg de segles i que certifiquen la importància de València la Vella com a centre neuràlgic de l’època “.

Be the first to comment

Deixa un comentari