VIII vetllada de Vi i Versos a Requena

Este viernes 9 de agosto a las 8 de la tarde en el exterior del Templo de Santa María
Este viernes 9 de agosto a las 8 de la tarde en el exterior del Templo de Santa María

Post també disponible en: Castellano

Este viernes 9 de agosto a las 8 de la tarde en el exterior del Templo de Santa María
Aquest divendres 9 d’agost a les 8 del vespre a l’exterior del Temple de Santa Maria

Aquest divendres 9 d’agost a les 8 del vespre a l’exterior del Temple de Santa Maria tindrà lloc la VIII Vetllada de Vi i Versos que coordina el poeta Juan Vicente Piqueras. Tornarà a ser una trobada de poesia hispano-lusitana amb les poetesses portugueses Filipa Leal i Mafalda Veiga i, per part espanyola, Juan Carlos Mestre, David Llegeixo García i Francisco José Cruz. Aquest esdeveniment està organitzat pel M.I. Ajuntament de Requena i la Ruta del Vi Utiel-Requena amb la col·laboració de la Denominació d’Origen Utiel-Requena.

Breu currículum dels poetes:

Francisco José Cruz (Alcalá del Riu, Sevilla, 1962) ha publicat els següents llibres de poemes: Prehistòria dels àngels (Premi Fang de Poesia, Sevilla, 1984), Sota el vetllar del temps (Sagunt, 1987), Maneres de viure ( I Premi Renaixement de Poesia, Sevilla, 1998; Mèxic, 2004; Bogotà, 2006), A morir no s’aprèn (Màlaga, 2003; Bogotà, 2006), Fins a l’últim os. Poemes reunits 1998-2007 (Mèrida, Veneçuela, 2007), L’espant segur (Sevilla, 2010); Amb la mosca al nas (Bogotà, 2011) i Un vague calfred (Bogotà, 2015, València, 2019). Va ser codirector de la revista de creació Ritme de vent (1986-1989) i dirigeix ​​a Carmona, des de la seva fundació el 1990, la revista Palimpsest, especialment atenta a la poesia hispanoamericana. A més, és autor de diverses compilacions i edicions, entre elles: Roberto Juarroz, Poesia Vertical. (Madrid, 1991), José Manuel Arango, Poesia completa (Sevilla, 2009), Poesia de la intempèrie. Selecció de cobles flamenques (Carmona, 2010), Carlos Germán Belli Els poemes triats (València, 2011), Pedro Lastra Al cap del dia 1958-2013 (Sevilla, 2013) i Humberto Ak’abal No permetin que l’ahir es vagi lluny ( Bogotà, 2019). El 2004, va crear el projecte Casa dels Poetes de Sevilla. Va ser assessor literari de la Biblioteca Sibil·la i actualment ho és de la revista del mateix nom.

David Llegeixo García (Màlaga, 1988) és llicenciat en Filologia Hispànica. Als disset anys va obtenir el Premi Hiperión per Urbi et orbi (2006), convertint-se en el premiat més jove de la seva història. Aquest li va servir de pont per conèixer a algunes de les grans personalitats del panorama literari espanyol. Aquest mateix any va guanyar també el Premi Màlaga-Crea amb Escrit escrot va escrutar. Durant el curs 2007/2008 va gaudir d’una beca a la Fundació Antonio Gala de Còrdova. Membre del Consell de Redacció de la revista Robador d’Europa, ha publicat també poemes solts en mitjans digitals i revistes impreses, així com diverses antologies com La intel·ligència i la destral (2010) de Luis Antonio de Villena o Tenien vint anys i estaven bojos ( 2011) de Lluna Miquel. També és autor de Digues-me què (DVD, 2011; RIL Editors, 2018) i Nou mesos sense llenguatge (Ultramarinos, 2018). Actualment resideix a Barcelona, ​​on estudia guió i realització de cinema.

Filipa Leal (Porto, 1979) és poeta, periodista i guionista. Va estudiar Periodisme a la Universitat de Westminster i va concloure el Mestratge en Estudis Portuguesos i Brasilers a la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto. El 2003 va publicar el seu primer llibre de ficció, Lluna-polaroid, seguit de títols com The Net City (ed. Deriva, publicat a Espanya per Sequitur), Adília Lopes Lopes (no edicions) o Come on Thursday (Ed. Assiris i Alvim) . A Colòmbia, l’editorial Tragaluz publicar la seva primera antologia de poemes, de la qual existeix una traducció a l’espanyol de Pere Rapoula i Jerónimo Pizarro: En els dies tristos no es parla d’ocells. En 2014, va escriure amb la cineasta Patrícia Sequeira la pel·lícula Jogo de Dames: Premi Afrodita d’Or al Millor Guió al Festival de Cinema de Xipre (2016) i Premi al Millor Guió al Festival de Cinema Mensual de Copenhaguen (2017). També ha estat autor i guionista de la sèrie de televisió Mulheres Assim (2016-2017). En l’actualitat col·labora amb el programa de televisió setmanal Literatura Aqui de RTP2 i el 2017 va obtenir el Premi SPA al Millor Programa d’Entreteniment. Recentment, ha publicat el seu desè llibre: Matches and Metall on Imitation of Being Human (Ed assírio & Alvim, 2019).

Mafalda Veiga (Lisboa, 1965) és compositora i intèrpret molt afamada a Portugal. El seu pare li va regalar la seva primera viola a l’edat de set anys, i amb tan sols tretze escriure la seva primera cançó. Al novembre de 1987, es va publicar el seu primer disc Passaros Do Sul (Set Premis d’Or per la Revelació), quan la compositora encara estava cursant el seu segon any en Llengües i Literatures Modernes, a la Facultat de Lletres de Lisboa. Durant els últims trenta anys, ha editat diversos discos que es van convertir en discos d’or, plata i platí: Tatuagem (1999, les cançons es van convertir en part de les bandes sonores de les telenovel·les brasileres Tv Globus), Ao Vivo (2000), 5 de Outubro No Coliseu de Lisboa (2004), Chao (Premi Zeca Afonso, 2009), Zoom (2011), Praia (2016, tant un disc com un quadern d’un autor). També ha publicat els llibres Songbook (Quasi Editions, 2004) i The Sparrow-billed Woodpecker (Quasi Editions, 2005) i Vaig arreglar els calaixos i vaig cuidar el meu jardí (Blue Book, 2019) amb imatges originals de la pintora Ana Vidigal.

Juan Carlos Mestre (Villafranca del Bierzo, Lleó, 1957), poeta i artista gràfic, és autor de diversos llibres de poesia i assaig, com Antífona de la Tardor a la Vall del Bierzo (Premi Adonáis, 1985), La poesia ha caigut en desgràcia (Premi Jaime Gil de Biedma, 1992) o La tomba de Keats (Premi Jaén de Poesia, 1999). La seva obra poètica ha estat recollida en diverses antologies com Un poema no és una missa cantada (Lustra Editors, 2013) o Història Natural de la Felicitat (Fons de Cultura Econòmica, 2014). Per la seva llibre La casa vermella va obtenir el Premi Nacional de Poesia 2009 i amb el poemari La bicicleta del forner, el Premi de la Crítica. Museu de la classe obrera és la seva més recent publicació. Al 2018 se li va concedir el Premi de les Lletres de Castella i Lleó en reconeixement al conjunt de la seva obra.

Juan Vicente Piqueras (Els Ducs de Requena, 1960) és llicenciat en Filologia Hispànica i treballa a l’Institut Cervantes. Ha residit a Villedieu-sur-Indre (França), a Roma, Atenes, Alger i Lisboa. I la seva imminent destí és la direcció de l’Institut Cervantes d’Amman.

És autor de 17 llibres de poemes. Alguns d’ells han obtingut els premis de poesia José Hierro, Antonio Machado, València de Poesia, premi de la Crítica Valenciana, accèssit Ciutat de Melilla, premi Jaén de Poesia, i premi del Festival Internacional de Medellín. Va rebre el Premi Internacional Loewe 2012 per “Atenes”.

També destaca la seva faceta de traductor de poesia d’autors com Tonino Guerra, Marc Lodoli, Izet Sarajlic, Cesare Zavattini, Ana Blandiana o Kostas Vrachnos, entre d’altres.

El 28 de gener de 2012 es va inaugurar a Hortunas (llogaret de Requena) la “Biblioteca Joan Vicente Piqueras”. Des de 2012 organitza, cada agost, la “Vetllada de Vi i Versos” on han intervingut poetes com Francisca Aguirre, Antonio Cabrera, Vicente Gallego, Carlos Marzal, Fernando Delgado, Kostas Vrachnós, Joaquín Pérez Azaustre, Jesús Aguado, Amalia Iglesias, Sabrina Foschini , Anna Bellozorovitch, etc.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*