Xest continua amb la seua participació en el projecte europeu “Old Towns, New Results”

Cheste continúa con su participación en el proyecto europeo “Old Towns, New Results”.
Cheste continúa con su participación en el proyecto europeo “Old Towns, New Results”.

Post també disponible en: Castellano

Cheste continúa con su participación en el proyecto europeo “Old Towns, New Results”.
Xest continua amb la seva participació en el projecte europeu “Old Towns, New Results”.

Dimarts passat, 11 de juny, la delegació de Xest que participa en el projecte europeu “Old Towns, New Results”, a proposta de la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament, es va reunir a l’Ajuntament pocs dies després de participar en el tercer trobada del projecte, que va tenir lloc a Lisboa (Portugal) els passats dies 3, 4 i 5 de juny, per posar en comú les seves conclusions i traslladar-les a la regidora Mª Ángeles Llorente.

L’equip de professionals que representa Xest en aquest projecte està format per Desirée Cortés, en representació del Centre de Formació de Persones Adultes; Román Sáez, educador social de l’Ajuntament; José Casas, per part de la Fundació cajacheste, Laura Cubí, directora de l’escola de Música de l’Associació Musical La Lira i, en aquesta ocasió es va unir a la delegació Begoña Manzanera, gestora cultural de l’Ajuntament de Xest. Tal com van explicar a la reunió, en la seva visita a Lisboa, a través de diverses xerrades i tallers, es van analitzar els possibles futurs de la Unió Europea ia més, es va reflexionar sobre la percepció que tenen els i les joves sobre la UE . “Sorprèn molt que en l’era de la tecnologia que estem vivint i amb la facilitat que hi ha perquè la informació arribi a tot arreu, el projecte de la Unió Europea no ho faci. Caldria plantejar el per què d’això “, ha manifestat la regidora, Mª Ángeles Llorente, després d’escoltar les impressions de la delegació. “Cal construir estructures més grans que serveixin a la gent; una Unió Europea global ens interessa a tots i totes i per a això cal construir una Unió Europea diferent “.

Aquesta tercera trobada a Lisboa va arrencar el 3 de juny amb una reflexió sobre dels inicis de la Unió Europea i el per què del seu naixement, en relació amb la redacció dels “Papers blancs sobre el futur d’Europa”. Aquest document planteja cinc escenaris per Europa l’any 2025. El primer escenari proposa “seguir com fins ara”, centrant-se en l’aplicació i millora del seu actual programa de reformes. El segon, implicaria que la Unió Europea torni a centrar gradualment en el “mercat únic”, sense voluntat comuna per col·laborar en àmbits com la migració. El tercer escenari planteja una situació en què “aquells que desitgen fer més, facin més”. Això implicaria que alguns Estats membres fessin més coses en comú i sorgís una o diverses “coalicions de voluntats” per col·laborar en determinats àmbits. El quart implicaria que la Unió Europea “fes menys, però de forma més eficient” i, finalment, el cinquè escenari planteja fer “molt més conjuntament”, en tots els àmbits polítics. “A Lisboa vam rebre una conferència en la qual el ponent va parlar de forma genèrica de cadascun dels escenaris plantejats en els” Papers blancs “i va exposar la seva opinió, valorant avantatges i desavantatges. Va arribar a la conclusió que el millor escenari és el cinquè, que opta per fer molt més conjuntament, compartint més competències, recursos i preses de decisions en tots els àmbits; però va concloure la seva intervenció comentant que en definitiva, no hi ha prou pressupost perquè aquest cinquè escenari sigui una realitat en el futur pròxim “, ha informat Desirée Cortés.

Aquest mateix dia la delegació chestana va assistir a una altra conferència a càrrec del vicepresident de l’Associació d’Alumnes de la Facultat Tècnica d’Enginyeria, en la qual es va reflexionar sobre els èxits i reptes que presenta el programa Erasmus +. “Va ser especialment interessant per a mi escoltar l’experiència d’un dels alumnes, que va parlar sobre el programa” Sport + “. En aquest programa els estudiants no només es mobilitzen amb fins educatius, sinó també amb fins solidaris. Viatgen a un altre país per treballar amb persones amb problemes de mobilitat en l’àmbit esportiu, és un programa sobre el qual no havia sentit a parlar abans i seria molt interessant que es plantegés aquí “, va aportar Cortés.

“En els tallers vaig plantejar que si realment hi hagués una intenció de canviar i que l’euroescepticisme desaparegués, seria fonamental començar per l’àmbit educatiu. Avui dia no es té un concepte des de la infància del que és Europa realment “, va qüestionar Laura Cubí. Per la seva banda, Román Sáez, va afegir que “un percentatge molt gran gent jove no pensa a Europa i per combatre això s’ha de començar a parlar d’Europa a les escoles perquè els i les joves comencin a tenir una sensació del que és ser europeu “i ha destacat que actualment” els i les joves pensen a Europa tan sols en relació a temes com pot ser el programa Erasmus “.

Al costat de Xest, van acudir representants de Alimos (Grècia), San Cassiano (Itàlia), Gharb (Malta), Novo Mesto (Eslovènia) i Iasi (Romania). Durant la trobada a Lisboa, les delegacions participants també van debatre sobre la futura implantació del vot electrònic, en vistes a implicar més els i les joves a les eleccions Europees i en qüestions de la Unió Europea en general. Tot i les possibles avantatges que aquest mètode presenta, es va plantejar que també podia tenir repercussions negatives. “Arribem tots i totes a la conclusió que el vot electrònic et aliena de la societat, convertint-lo en un procés individualista. Vaig transmetre als i les assistents que és important que no es perdi el sentiment festiu que hi ha a països com el nostre en les jornades d’eleccions; des del meu punt de vista, és un dia familiar de celebració i amb el vot electrònic tota aquesta col·lectivitat es perdria “, va aportar Cortés. En aquesta línia, Llorente va manifestar la possibilitat que el sistema de vot electrònic perjudiqués el debat previ a les eleccions. “També pot resultar preocupant que s’elimini el debat que hauria de precedir al vot; ja que, mitjançant aquest debat, igual que ocorre en les assemblees, les persones aprenen unes de les altres i s’incentiva l’intercanvi d’opinions. Amb les xarxes digitals les persones queden a mercè dels missatges que transmeten els mitjans de comunicació “.

Per finalitzar, i seguint la línia i l’esperit que plantegen aquests projectes europeus, que persegueixen el intercanvis i les col·laboracions reals entre els països membres, Laura Cubí va exposar que va mantenir a Portugal una primera presa de contacte amb l’Associació Musical de Sacavem, un barri perifèric de Lisboa, per plantejar-los una possible col·laboració i intercanvi amb l’Associació Musical la Lira de Xest. En la reunió que Cubí va mantenir amb els representants de l’associació, es va concloure que la millor via per fer possible aquest intercanvi seria un futur agermanament amb Xest. “L’associació, que igual que la nostra és una associació centenària, compta amb 50 músics i músiques i té molts punts en comú amb nosaltres. Després de la reunió, es van mostrar molt il·lusionats a col·laborar i es va acordar iniciar els tràmits que podrien posar en marxa l’agermanament. Aquest agermanament és molt positiu, ja que en el futur podria obrir la porta a intercanvis i col·laboracions, no només amb l’Associació Musical La Lira sinó amb altres associacions chestanas que hi vulguin participar. A més, es va plantejar l’intercanvi de partitures, ja que en l’Associació Musical de Sacavem tenen un complet arxiu de partitures manuscrites de molt valor “, va explicar Cubí.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*