Xest reivindica el paper de la dona republicana amb la presentació del llibre “Apenas unos segundos”

Post també disponible en: Castellano

Divendres passat, 12 d’abril, la sala polivalent de la Biblioteca Municipal de Xest va acollir el primer dels actes programats amb motiu de la commemoració de la proclamació de la Segona República: la presentació del llibre Tot just uns segons de l’escriptora i periodista Amparo Tórtola. “Pensem que és molt important recuperar la memòria, tenir constància del que va passar, com portem fent des de l’inici de la legislatura, en diferents vessants i amb diferents tipus d’actes”, va expressar la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, a l’iniciar l’acte.

Tot just uns segons és una novel·la coral de dones de quatre generacions, des de la besàvia fins a la besnéta. La novel·la comença amb la investigació que s’inicia la besnéta per entendre millor la seva mare, ia través d’ella explica la història d’Espanya des dels anys 30, quan es proclama la Segona República, fins als anys 80. “Totes les novel·les que havia llegit en un context general sobre la Guerra Civil donaven la veu als homes. Això, fins a cert punt, podia tenir lògica, perquè eren els homes els que anaven a lluitar al front de batalla i per tant, eren més visibles. Aquí he volgut reivindicar el paper de la dona, ja que el seu patiment no va ser menor per no anar al front o no acabar en un camp de concentració. Elles, que es van quedar a la rereguarda aguantant i tirant endavant les seves famílies, fills i grans, van patir penalitats que són molt menys conegudes “, va aclarir Amparo Tórtola.

La novel·la Tot just uns segons sorgeix, segons l’autora, impulsada pel desig de bussejar en el passat per així conèixer i entendre el present. “La idea d’aquesta novel·la va sorgir fa tres anys, quan durant l’estiu vaig llegir un reportatge sobre els vaixells que havien portat a espanyols republicans a l’exili. Ja coneixia alguna de les històries d’aquests vaixells, com els que van anar al nord d’Àfrica o a Mèxic. Al final d’aquest reportatge vaig llegir el nom del vaixell Winnipeg, que va viatjar fins a Valparaíso, a Xile. Més endavant vaig esbrinar que va ser Pablo Neruda, amb la seva companya Delia del Carril, que van noliejar aquest vaixell per encàrrec del govern xilè, que va viatjar des de les costes del sud de França, on estaven instal·lats els camps de concentració, fins a Xile. Arran d’això vaig descobrir que al costat dels camps de concentració del sud de França es va crear una maternitat que es deia “La maternitat d’Elna”, impulsada per una mestra i infermera suïssa en observar que, a causa de les condicions dels camps, les dones espanyoles republicanes estaven morint al costat dels seus nadons “, va comptar Tórtola durant la presentació als i les assistents de l’acte.

La autora contó a chestanos y chestanas como a través de uno de los historiadores con los que contactó durante la investigación previa que precedió a la novela, consiguió los nombres de los pasajeros y pasajeras del buque Winnipeg. “Al preguntarle si sabía si había valencianos a bordo, me dijo que no podía saberlo pero que él pensaba que sí, porque todos los días, al caer la tarde, se reunían en la cubierta del barco para tocar y bailar, entre otras canciones, el pasodoble Valencia”. 

Finalmente, Llorente agradeció a la autora su trabajo por “ayudar a recordar la historia de esos hombres y mujeres republicanos y republicanas que tanto sufrieron en el exilio”. También recordó unas palabras de la autora a los y las asistentes, en las que se apela a la solidaridad de las personas para ver los paralelismos entre los refugiados sirios y los exiliados españoles. “Veo imágenes de la población siria huyendo de la muerte y es lo mismo que los españoles exiliados. Estamos viendo estampas del siglo XXI que nos remiten a los peores momentos del siglo XX. Estampas que fueron y son reales y que no deben ser ocultadas”.