Martínez Mus aposta per mecanismes de coordinació “estables i efectius” entre el Consell i el Govern central per a accelerar la recuperació

Post també disponible en:

El vicepresident tercer destaca que el Consell ha destinat 860 milions a la recuperació dels municipis més afectats.

Raúl Mèrida aposta pels parcs inundables “com a infraestructures verdes de protecció” i reclama a la CHJ sistemes d’alerta primerenca.

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha apostat aquest divendres per posar en marxa mecanismes de coordinació “estables i efectius” entre la Generalitat i el Govern central que permeten “accelerar al màxim la reconstrucció”.

Vicente Martínez Mus ha realitzat aquestes declaracions durant la inauguració de l’I Congrés Nacional d’Enginyeria que se celebra a València, un fòrum que també ha comptat amb la participació del comissionat del Consell per a la Recuperació, Raúl Mèrida en una taula redona. 

Durant la seua intervenció, el vicepresident ha subratllat que amb voluntat política és possible aconseguir una cooperació “que vaja més haja de trobades puntuals” i ha apostat per “abandonar disputes competencials i deixar de gestionar d’esquena els uns als altres”.

“Si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta experiència és que una catàstrofe d’aquest nivell requereix esforços compartits, per això demanem i continuarem reclamant el suport de l’Estat”, ha manifestat el vicepresident tercer. 

El Consell destina 860 milions a reconstruir la zona 0

Durant la seua compareixença, Martínez Mus ha explicat que, fins al moment, la Generalitat ha assumit en solitari la major part de la recuperació i ha destinat 860 milions en inversions per a la reconstrucció dels municipis més afectats de la zona 0, dels quals 453 milions corresponen a ajudes directes.

“El Govern central, per part seua, no ha disposat a ajudes a fons perdut, i ha deixat que l’esforç inicial de la reconstrucció recaiga principalment sobre la Generalitat”, ha apuntat el vicepresident, després de demandar més implicació per part de l’Administració central.

En aquesta línia, Martínez Mus ha destacat que, gràcies a l’actuació del Consell, s’han recuperat serveis clau com les 18 carreteres autonòmiques afectades o la xarxa de Metrovalencia i s’han reparat les 123 depuradores danyades, entre altres fites.

Infraestructures hidràuliques

Durant la seua intervenció, el vicepresident tercer ha reivindicat també que les obres hidràuliques “que el Govern central segueix sense impulsar, són actuacions urgents que poden salvar vides”, i ha explicat que es tracta de 30 obres d’interés general amb un pressupost de 3.100 milions “determinants per a reduir la població exposada”. 

Entre aquestes obres, el vicepresident ha destacat la canalització i defensa dels trams fluvials de major afecció poblacional, l’execució d’infraestructures que salvaguarden nuclis crítics com a centres de salut, centres educatius, punts de connectivitat ferroviària o serveis essencials i la posada en marxa de sistemes de descongestió de depòsits reguladors per a protegir zones residencials i polígons.

Martínez Mus ha assenyalat també com a “inajornables” les actuacions de laminació i drenatge del barranc del Pozalet i la Saleta, la canalització i drenatge de la conca del Pedrís, l’augment de la capacitat transversal de l’A3 i del nou llit del Túria i el manteniment de les preses de Villamarxant i Xest.

Respecte a les actuacions que són competència de la Generalitat, Martínez Mus assenyalat que els pressupostos autonòmics garantiran el manteniment de la presa de Buseo (de competència autonòmica), el disseny de tranques de tempesta i l’execució de parcs inundables per a retindre i laminar aigües. En aquesta línia, el vicepresident ha apostat per garantir la continuïtat del Pla Sud, “una infraestructura hidràulica que ha resultat decisiva”.

Previndre futurs desastres

Per part seua, el comissionat del Consell per a la Recuperació, Raúl Mèrida, ha destacat que des de la Generalitat s’ha posat en marxa el Pla Endavant, “una iniciativa transversal que contempla, tant l’execució d’infraestructures com la posada en marxa de mesures educatives, formatives o de resiliència. El pla intenta fixar la mirada en el present, però també en el futur de la Comunitat Valenciana”.

En aquesta línia ha apostat per crear parcs inundables, entesos com a “infraestructures verdes de protecció, que funcionen com a grans esponges naturals”, dissenyats per a rebre cabals “extraordinaris” i evitar que les avingudes arriben a zones poblades

Durant la seua intervenció, el comissionat per a la Recuperació ha reclamat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) la instal·lació de sistemes d’alerta primerenca, com ocorre en altres rius com l’Ebre. Així mateix, ha explicat que des de la Generalitat es treballa en la posada en marxa de sistemes basats en bessons digitals, que permeten recrear escenaris per a predir riscos davant catàstrofes naturals com a inundacions o incendis. 

Mèrida també ha posat en valor el paper de la tecnologia, però ha incidit en què el factor humà ha de ser “decisiu” a l’hora d’entendre el que ha ocorregut i afrontar futurs escenaris. “De res serveix tindre sensors a peu de camp, si no hi ha una manera de comunicar eixes dades al lloc operatiu on es prenen les decisions”, ha assenyalat.