El IVCR+i estudia el jaciment del Ato de les Picarazas d’Andilla, el més antic de la Península Ibèrica

Post també disponible en: Castellano

És un dels jaciments amb presència humana més antics d’Europa.

S’estudiarà la seqüència pol·línica per a reconstruir el paisatge vegetal del jaciment.

Personal tècnic del Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), organisme dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, ha presentat en l’últim Congrés Internacional EZI 2024, celebrat a Barcelona, l’estudi de la seqüència bioestratigràfica del jaciment del Ato de les Picarazas.

Aquest jaciment es troba en la Serra de Alcotas, a Andilla, i és un dels jaciments amb presència humana més antics d’Europa. Va ser descobert l’any 2007 a conseqüència de la construcció d’un parc eòlic. 

Les campanyes d’excavació realitzades pel IVCR+i des de l’any 2013 han aportat abundant informació sobre la primera presència humana a Europa.

El jaciment és una cavitat reblida per sediments en una àmplia seqüència de sis metres de grossària, que inclou diferents nivells amb evidències de presència humana, com a eines realitzades en sílex, quarsita i calcària, a més de nombroses restes òssies de fauna antiga, com a cavalls, rinoceronts, cérvidos i bous moscats. Molts d’aquestes restes conserven marques de carnisseria produïdes pels homínids en el processament de les preses per al consum de la seua carn.

L’estudi de la comunitat de rosegadors fòssils, i especialment la presència de l’espècie Allophaiomys ruffoi, suggereix que el nivell inferior del jaciment té una antiguitat de 1,5 milions d’anys, data corroborada per les datacions absolutes obtingudes mitjançant la tècnica de ESR.

Per tant, l’Alt de les Picarazas és el jaciment amb presència humana més antic de la Península Ibèrica, anterior als jaciments de Orce, com Barranco León i Font Nova o a Avenc de l’Elefant a Atapuerca.

Els futurs treballs que es tenen previstos realitzar en el jaciment en els pròxims mesos tenen per objecte l’obtenció d’una seqüència pol·línica per a reconstruir el paisatge vegetal del jaciment en els temps en els quals els primers homínids van arribar a la Península Ibèrica.