El teatre Montecarlo acollirà dissabte que ve, dia 5, l’obra Madonna, dins de l’agenda cultural del mes de novembre “Bunyol Actua”

Post també disponible en: Castellano

Dissabte que ve 5 de novembre, a les 19,00 h. la companyia de teatre Patricia Pardo posarà sobre les taules del Teatre Montecarlo l’obra “Madonna”, organitzada per la regidoria de Cultura en col·laboració amb l’Àrea de Cultura de la Diputació i SARC.

Entrada anticipada: 8 euros en drogueria La Plaça, Moda i Complements Marina, biblioteca municipal i quiosc Desi (Ventas), també es podran adquirir abans de la funció en taquilla per 10 euros.

Madonna és el viatge d’una família: gata, àvia, mare i filla. Una família que en el seu periple anirà ampliant-se amb la incorporació d’un corder. El viatge vital dels personatges acabarà en una acció de pregària, accions de gràcies, record, súplica i penediment davant de la Verge dels Desemparats.

“No volem enaltir cap acte religiós, sinó utilitzar la teatralitat de la litúrgia per a expressar artísticament les nostres inquietuds al voltant de l’empatia, el respecte i les cures, és a dir, l’amor”.

Així, partim d’una dramatúrgia periple que homenatjarà la circense clàssica-cabaret, de números. És a dir, el transcurs del viatge dels personatges protagonistes que pateixen i gaudeixen en el seu trànsit (un trànsit vinculat a l’amor al proïsme concretat en les filles i els animals) es conformarà a través de números circenses amb metàfores.

Els números inclouran les disciplines clown, acrobàcia i equilibris, a més de tres monòlegs fets explotar entre les disciplines circenses. I els acompanyarà una intèrpret de signes, integrada en l’escena, que a més de formar part del quadre artístic, com a presència escènica, serà la traductora dels textos a llengua de signes.

Navegar entre l’expressió circense convencional i el llenguatge escènic contemporani, utilitzant qualsevol eina artística al proveïment, renegar dels paràmetres conservadors de l’escena quan siga necessari.

“Endinsar-nos en la fragilitat i la tozudería del clown, però també en el joc de la ficció i la realitat, l’autoficció, i en la utilització de l’habilitat física i el gag com mig narratiu o metafòric i no exclusivament com a habilitat física o espectacular; aspirar a construir imatges-metàfora que parodien l’egocentrisme, la feblesa, la contradicció nostra a l’hora de trobar l’equilibri entre el propi benestar i el dels  altres”.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*