Post també disponible en:
Castellano
El vicepresident tercer ha participat en la II Jornada d’Innovació en Carreteres celebrada a la Universitat Politècnica de València.
El conseller destaca que després de la dana es van realitzar actuacions per a fer més resilients carreteres i vies amb mètodes que han permés alçar viaductes caiguts o desplaçar ponts.
El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, ha destacat la reconstrucció després de la dana d’octubre de 2024 com una fita de l’enginyeria i la innovació “en abordar les obres no com una mera reposició, sinó com una oportunitat per a elevar l’estàndard tècnic de les infraestructures”, especialment en la xarxa viària. Un procés en el qual ha remarcat que s’han impulsat actuacions innovadores “que no estaven en els manuals clàssics d’enginyeria”.
Així s’ha pronunciat Martínez Mus durant la seua intervenció en la II Jornada d’Innovació en Carreteres celebrada a la Universitat Politècnica de València, on ha assenyalat que si hi ha un àmbit on la transició “de la necessitat a la implementació” ha sigut urgent, ha sigut el de les infraestructures viàries després de les greus riuades. Aquell episodi, ha indicat, va ser “una autèntica prova de resistència” per al sistema d’infraestructures i carreteres i va obligar a reaccionar amb rapidesa i a reflexionar amb rigor sota un principi clar de “reconstruir millor”.
En aquest sentit, el vicepresident ha explicat que l’acció del Consell ha tingut un triple objectiu: reconstruir tots els danys, recuperar amb una visió estratègica i a llarg termini, i executar les obres estructurals necessàries per a reduir riscos futurs. Per a això, s’han mobilitzat 3.100 milions d’euros, dels quals 750 milions s’han destinat a la reconstrucció d’infraestructures i medi ambient, amb actuacions ja executades o en fase final d’execució gràcies a més de 150 empreses, en la seua majoria valencianes.
No obstant això, ha subratllat, “el verdaderament diferencial no és la quantia, sinó l’enfocament”. Així, innovar ha suposat introduir nous paràmetres en l’execució de les obres públiques: aplicar tècnica i rigor per a anticipar-se a episodis meteorològics més freqüents i severs, redimensionar obres de drenatge amb criteris actualitzats, reforçar fonamentacions tenint en compte nous escenaris hidrològics i incorporar sensors i sistemes de monitoratge que proporcionen dades en temps real.
Així mateix, Martínez Mus ha tornat a reclamar al Govern d’Espanya “que accelere la posada marxa de les infraestructures hidràuliques declarades d’interés general imprescindibles per a garantir la protecció de les persones i del territori davant futurs fenòmens extrems”.
Infraestructures viàries
En l’àmbit viari, el vicepresident ha posat com a exemple la CV-36 a Torrent, on s’han utilitzat eixos nous paràmetres, però, sobretot, “s’ha dut a terme una actuació totalment nova”: després de la destrucció d’un dels ponts sobre el barranc de Poio i l’enfonsament d’un altre, es va optar per alçar amb gats hidràulics el viaducte vençut per a retornar-lo al servei amb la major rapidesa. En el mateix sentit, es va desplaçar un pont 10 cm en la CV-42 a Algemesí després de quedar desplaçat per les riuades.
Al costat d’aquesta actuació, Martínez Mus s’ha referit a altres intervencions que “responen al mateix criteri de no tornar al punt de partida, sinó millorar la capacitat de resposta del territori”, com l’ampliació del pont de l’antiga N-III sobre el riu Magre, l’augment de capacitat hidràulica en el pont del Reatillo a Requena, el nou pont a Godelleta que triplica la capacitat de l’anterior o les actuacions a Setaigües i Sot de Xera.
Així mateix, ha citat algunes altres actuacions en les quals s’ha aplicat la innovació, com en l’estació de València Sud de Metrovalencia, on s’ha reconstruït en altura i modernitzat per a garantir la continuïtat del sistema davant possibles inundacions, adaptant-la a un escenari climàtic més sever. O en el litoral, com el dragatge del port de Cullera que ha permés recuperar la seua operativitat i reutilitzar els sediments per a regenerar les platges de Cullera i Tavernes, “integrant infraestructures i medi ambient”.
El vicepresident ha vinculat aquestes actuacions amb un nou paradigma “en el qual la innovació no és un afegit, sinó un requisit. Un model en el qual el disseny incorpora escenaris de canvi climàtic, la digitalització permet anticipar patologies i la sostenibilitat i la seguretat es converteixen en variables estructurals del projecte”.
Finalment, ha assegurat que la Generalitat “continuarà apostant per la innovació aplicada a la xarxa viària, integrant coneixement tècnic, experiència professional i capacitat inversora per a disposar de carreteres més robustes, adaptatives i intel·ligents, preparades no sols per al present, sinó per al futur”.
