Més de 180 persones de 25 països assisteixen al seminari en línia sobre els impactes socioeconòmics del tancament i desmantellament de centrals nuclears

Post també disponible en: Castellano

Organitzat per AMAC i el GMF, ha comptat amb ponents d’Espanya, Bèlgica, França, el Regne Unit i Bulgària, que han abordat les seues experiències després del tancament d’instal·lacions nuclears en els seus territoris

Més de 180 persones de 25 països diferents han participat hui en el seminari en línia sobre els impactes socioeconòmics del tancament i desmantellament de centrals nuclears, organitzat pel Grup de Municipis Europeus amb Instal·lacions Nuclears (GMF) i l’Associació Espanyola de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC).
L’objectiu del mateix ha sigut intercanviar experiències sobre els impactes socioeconòmics que comporta la decisió de tancament i desmantellament d’una central nuclear en els diferents territoris. En aquest sentit, ha comptat amb ponents d’Espanya, Bèlgica, França, el Regne Unit i Bulgària.
Juan Pedro Sánchez Yebra, president de AMAC, i Pia Almström, presidenta del GMF, han sigut els encarregats d’inaugurar el seminari i de donar la benvinguda tant a ponents com a participants. 
Sánchez Yebra han destacat la importància dels desmantellaments a Espanya. “Tenim per davant un repte molt important per a minimitzar els efectes negatius que per a tots suposen el tancament i desmantellament de les quals han sigut, fins ara, la principal indústria de les nostres zones quant a ocupació i activitats econòmiques”.
Des de AMAC, ha destacat, porten temps treballant en plans de desenvolupament alternatius i ha assenyalat la necessitat de coordinació de totes les administracions i col·lectius afectats per a implementar projectes i mesures viables per a impulsar el desenvolupament en aquestes zones. 
En aquest sentit, ha agraït al Ministeri de Transició Ecològica que haja comptat “amb els municipis AMAC per al desenvolupament dels acords per a la transició justa”.

En aquesta línia, Pia Almström, presidenta del GMF, considera essencial involucrar als municipis i les comunitats locals d’aquestes zones nuclears en les decisions relatives al futur dels seus territoris. 
Seguidament, el programa ha arrancat de la mà de Tanja Perko, qui ha abordat una xarrada sobre el coneixement, la percepció i l’opinió sobre desmantellament a Bèlgica, on cada dos anys fan un sondeig d’opinió. “D’aquest qüestionari es recull que la major part dels enquestats volen ser informats, si bé no volen comprometre’s a més alt nivell i un 12% vol participar i contribuir en la presa de decisions relatives al desmantellament”, ha assenyalat.

Participació espanyola

Manuel Rodríguez Silva, director d’operacions de Enresa, l’empresa nacional de residus radioactius, ha sigut el primer participant de la representació espanyola i l’encarregat de la xarrada Impacte sobre l’ocupació i la inversió econòmica associats al desmantellament. 
En ella, s’ha referit al desmantellament que, mentre dura el projecte i si bé no substitueix l’activitat econòmica en la zona, sí que frena la pèrdua d’ocupació que inevitablement suposa el tancament d’una central nuclear per a les seues zones d’influència. 
Així el cost total del desmantellament, incloent obres, manteniment i operacions, té una mesura de 467 milions i dóna ocupació a prop de 300 persones, en la seua majoria de la zona. 
Per part seua, Felipe Formariz, gerent de l’Institut per a la Transició Justa, ha exposat en què consisteixen els acords amb les àrees nuclears per a una transició justa. Així, ha assenyalat que aquests acords estan compostos de cinc fases, en les quals es treballa per a la delimitació de zones afectades, la coordinació de les diferents administracions implicades i s’impulsa un procés participatiu de tots els col·lectius per a proposar mesures i projectes adaptats a cada zona i viables per a impulsar el seu desenvolupament.
“Actualment s’ha signat un conveni en la zona de Zorita i està a punt de signar-se el protocol amb Garoña”, ha assenyalat Formariz. 
Finalment, Alfons Garcia, alcalde de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i vicepresident de AMAC, ha comentat els impactes locals i regionals del tancament i desmantellament a Espanya, assenyalant que “el tancament de centrals nuclears i desmantellament és una realitat a mitjà termini i hem de veure les nostres fortaleses i febleses. Entre les fortaleses està la disposició de temps per a avançar en convenis factibles de transició justa”. 

Experiències en altres països

A més d’Espanya, representants de França, el Regne Unit i Bulgària han traslladat les seues experiències sobre el tancament i desmantellament d’instal·lacions nuclears en els seus respectius països. 
Així, Claude Brender, alcalde de Fessenheim i president de Arcicen, l’associació de municipis amb instal·lacions nuclears a França, es referia als impactes després del tancament de la central nuclear de Fessenheim, les més antiga de França. 
Brender ha assenyalat que es troben en fase de predesmantellament i que actualment “no hi ha contacte industrial creïble ni hi ha perspectives econòmiques de llocs de treball a curt termini”, si bé hi ha un projecte futur per a un centre tecnològic en la zona on se situa la planta nuclear que podria generar ocupacions a llarg termini.
Per part seua, Neil Smith, Business Manager Economic Development Nuclear Decommissioning Authority (NDA) i Philip Matthews, representant de la Nuleaf, l’associació d’administracions locals de municipis amb instal·lacions nuclears, s’han referit al desmantellament al Regne Unit i els impactes socials i econòmics en l’àmbit local.
Segons Matthews, en el cas britànic s’està desmantellant la planta més gran d’Europa en Sellafield i hi ha previsió d’altres desmantellaments que s’estan produint alhora que es posa en marxa un nou programa nuclear que contempla la construcció d’altres plantes amb reactors més xicotets. 
En aqueix sentit, Matthews ha assenyalat que “les oportunitats per a les plantes en desmantellament tenen a veure amb les noves propostes nuclears”.
Finalment, Georgi-Kirkov, tinent d’alcalde de Kozloduy, ha exposat els impactes econòmics del tancament i desmantellament dels quatre reactors en l’àrea de la central nuclear de Kozloduy, a Bulgària. 
En aquest cas, tal com ha explicat Kirkov, el desmantellament no ha afectat negativament l’ocupació; per contra, la desocupació ha baixat, ja que s’han creat més de 600 llocs d’ocupació units a les labors de desmantellament. 
Així mateix, s’ha creat un polígon empresarial que apunta a la instal·lació de noves empreses i una associació sense ànim de lucre per al benefici públic.
Finalment, Juan Pedro Sánchez Yebra, president de AMAC, i Pia Almström, presidenta del GMF, han donat les gràcies a tots els ponents i participants en la jornada. 
En els pròxims dies es penjarà l’enregistrament del seminari i les presentacions dels ponents en les webs de AMAC www.amac.es i el GMF www.gmfeurope.org

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*