Hi ha una frase de l\u2019economista brit\u00e0nic John M. Keynes que ajuda a evitar el dogmatisme, sempre est\u00e8ril i empobridor. \u00abQuan els fets canvien, jo canvie d\u2019opini\u00f3. I vost\u00e9, qu\u00e8 fa?\u00bb, va respondre Keynes a qui l\u2019acusava d\u2019haver modificat la seua postura econ\u00f2mica amb l\u2019arribada de la Gran Depressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Fins ara, existia un corrent d\u2019opini\u00f3 molt assentat respecte a determinats treballs que \u2013segons ens deien\u2013 aportaven poc de valor afegit a la societat. Ocupacions considerades de tercera o quarta fila en l\u2019escala del prestigi social. Treballs que, en alguns casos, anaven a ser robotitzats i farien prescindibles a qui els exercia. Faenes amb baixos salaris, dures condicions laborals, esc\u00e0s reconeixement social i nul\u00b7la visibilitat p\u00fablica. Treballs, en definitiva, subestimats.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 eixa mirada col\u00b7lectiva ha canviat en tan sols un mes. Els fets han canviat i, com recomanava Keynes, han fet canviar d\u2019opini\u00f3 al conjunt de la societat. <\/p>\n\n\n\n
Esta crisi sanit\u00e0ria ha evidenciat una realitat laboral de vegades invisible. En primera l\u00ednia, m\u00e9s exposats al risc de contagi que la immensa majoria de ciutadans, han estat netejadores, encarregats de la desinfecci\u00f3, transportistes, caixeres, reposadors de supermercat, agricultors i ramaders, cuidadores de persones, operaris de la distribuci\u00f3, manipuladores d\u2019aliments en magatzems o cooperatives, conductors d\u2019ambul\u00e0ncia, repartidors, funeraris, personal de resid\u00e8ncies, vigilants, plantilles de manteniment, treballadors d\u2019aeroport que descarregaven de nit els productes sanitaris importats, recollidors de residus, treballadors postals i un llarg etc\u00e8tera. <\/p>\n\n\n\n
D\u2019infravalorats, tots ells han passat a ser considerats \u00abessencials\u00bb. Oficialment pel BOE, i de facto<\/em> tamb\u00e9 per al ciutad\u00e0 que paga a la caixera d\u2019un supermercat o es creua amb una netejadora i els dona les gr\u00e0cies amb una mirada. Un acte hum\u00e0. Un acte de just\u00edcia i de reconeixement, com el que la societat ha sabut manifestar cada dia als treballadors de l\u2019\u00e0mbit sanitari: metges, infermeres, zeladors, t\u00e8cnics, auxiliars, administratives, personal de cuina i de neteja. <\/p>\n\n\n\n Hui, Primer de Maig \u2013una jornada emblem\u00e0tica per al moviment obrer que enguany viurem sense les marxes reivindicatives als carrers\u2013, \u00e9s un moment propici per a reflexionar sobre les persones que han fet possible que la societat valenciana no col\u00b7lapse en esta situaci\u00f3 d\u2019extraordin\u00e0ria dificultat. <\/p>\n\n\n\n I no parle nom\u00e9s dels sanitaris, grans herois d’esta amarga primavera. Parle dels treballadors i les treballadores que han posat en perill la seua salut per un jornal de vegades esc\u00e0s, i que ho han fet tamb\u00e9 per un sentiment de responsabilitat col\u00b7lectiva. Una lli\u00e7\u00f3, callada i exemplar, que ens colpeix a tots els servidors p\u00fablics i ens obliga a millorar-nos per estar a la seua altura. Amb la seua professionalitat han demostrat que, front a l\u2019individualisme d\u2019altres etapes, l\u2019ajuda m\u00fatua i la solidaritat col\u00b7lectiva s\u00f3n l\u2019\u00fanic cam\u00ed per superar esta situaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n Construir un futur s\u00f2lid \/\/<\/strong> Tanmateix, m\u00e9s enll\u00e0 de reconeixement, ells i elles volen i mereixen m\u00e9s drets, major protecci\u00f3, millors condicions. Entrem en un moment dif\u00edcil per a l\u2019economia i per a les classes mitjanes i treballadores. La destrucci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3, temporal o definitivament, adquireix proporcions in\u00e8dites. Ara b\u00e9: la resposta a la nova crisi que es dibuixa en l\u2019horitz\u00f3 no pot ser la precarietat laboral. Tampoc la desprotecci\u00f3 social dels treballadors. Tot el contrari; hem apr\u00e9s la lli\u00e7\u00f3 de fa una d\u00e8cada.<\/p>\n\n\n\n Les reformes importants acostumen a germinar en circumst\u00e0ncies adverses. Esta ho \u00e9s. Aprofitem-la per a edificar el nostre futur amb bases s\u00f2lides. Millorem serveis p\u00fablics que s\u2019han revelat, literalment, q\u00fcesti\u00f3 de vida o mort. Protegim a les persones que ens protegeixen del col\u00b7lapse. Participem, p\u00fablicament, en sectors estrat\u00e8gics per al nostre benestar. Reindustrialitzem la Comunitat Valenciana en el que \u00e9s b\u00e0sic per a la nostra seguretat aliment\u00e0ria i sanit\u00e0ria. Estimulem l\u2019economia amb una mirada sostenible que conjugue el dret al treball i el respecte al medi ambient. Sostinguem les empreses des del di\u00e0leg social. Enfortim la concertaci\u00f3 amb l’acord del moviment sindical i l\u2019empresarial.<\/p>\n\n\n\n En 1933, en plena Gran Depressi\u00f3, el president Franklin D. Roosevelt va afirmar: \u00abLa nostra principal tasca \u00e9s posar la gent a treballar\u00bb. Eixe \u00e9s el nostre objectiu: ajudar a fer que la gent puga treballar, perqu\u00e8 el mecanisme m\u00e9s eficient per a la cohesi\u00f3 social \u00e9s crear ocupaci\u00f3. Ara, que vivim un temps amb tantes similituds amb l\u2019\u00e8poca del New Deal, hi ha objectius superiors que han d\u2019unir a tota la societat en un gran acord pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social que afavorisca l\u2019ocupaci\u00f3 i impulse el renaixement de la Comunitat Valenciana. Per responsabilitat col\u00b7lectiva, ho hem de fer.<\/p>\n\n\n\n Cantava Franco Battiato \u00abcom de dif\u00edcil \u00e9s trobar l\u2019alba en el capvespre\u00bb. Dif\u00edcil, certament. Per\u00f2 possible i necessari, venia a dir. \u00c9s la nostra obligaci\u00f3 buscar eixa llum dins del t\u00fanel. I els valencians anem a fer-ho amb la for\u00e7a, la confian\u00e7a i l\u2019esperan\u00e7a que ens dona l\u2019exemple dels treballadors que han salvat, amb tanta humilitat, el dest\u00ed d\u2019un poble.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"