La ment humana \u00e9s un complex desordenat, ca\u00f2tic de vegades, es veu afectada per les tend\u00e8ncies, els sentiments, les emocions, per les passions, la pr\u00f2pia biologia i qui sap que m\u00e9s (autodestructives o no). Ser conscient, ordenar tot aix\u00f2, donar el valor que t\u00e9 cada un, o la barreja de diversos, \u00e9s una tasca que crec no es resol del tot en una sola vida. Intents hi ha molts i en diversos moments o cicles, amb els seus graons i escales. Alg\u00fa va dir que les persones donem dos passos cap endavant i un cap a enrere, dos passos cap endavant i un cap a enrere, el resultat \u00e9s que sempre fem un pas cap endavant o aix\u00f2 al menys diu la teoria. El dur \u00e9s quan hem de fer aquest pas cap a enrere, aquell que ho marca tot, que fa forat en el m\u00e9s profund de nosaltres mateixos, si \u00e9s que som alguna cosa m\u00e9s que mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n
El meu millor amic millor \u2014com deia un dels meus fills quan era m\u00e9s petit\u2014 em responia despr\u00e9s d’una torrada d’un parell d’hores donant tot all\u00f2 que m’omplia i havia de treure en un continu i deslligat verb: “La teoria veig que la tens molt clara, impressionantment clara”, sentenciava \u2026 El meu cap es quedava pensant sense cap moviment, tenia ra\u00f3, la teoria estava molt clara, la pr\u00e0ctica \u00e9s una mica m\u00e9s complex. Els pocs que m’hagien seguit en els meus escrits saben que s\u00f2l donar-li voltes al mateix des de fa molts anys des de diferents perspectives, en el fons sempre expresso el mateix: No \u00e9s el mateix la teoria que la pr\u00e0ctica, no es pot jutjar a ning\u00fa ” sense con\u00e8ixer el seu infern”, \u00e9s molt f\u00e0cil parlar o comentar des de la comoditat de les xarxes o l’estatus econ\u00f2mic o des de la seguretat. S\u00ed, aquells que no han arriscat res, textualment res en tota la seva vida. Els altres, els que arrisquem cada dia i ens q\u00fcestionem cada hora, tenim qualificatius menys amables i no som el que s’anomena en pol\u00edtica una rara avis. El meu menyspreu a tots aquells que parlen sense saber, som massa els que opinem sense ni una sola vegada besar amb passi\u00f3 els l\u00edmits.<\/p>\n\n\n\n
M’he passat la vida llegint i escoltant lli\u00e7ons que alli\u00e7onen de persones que mai han tingut cap experi\u00e8ncia real sobre el que estan parlant. S\u00f2l usar la frase robada per\u00f2 important: “Trenta anys d’experi\u00e8ncia no \u00e9s un any repetit trenta vegades”. Aquesta frase m’ha causat m\u00e9s dolor que el mal ent\u00e8s amor, si alguna cosa tinc clar \u00e9s que d’amor s’ha parlat fins a la sacietat i qu\u00e8 poques persones entenem que \u00e9s l’amor en realitat. Amb la vida gen\u00e8ricament passa tres quartes parts del mateix, no s’entenen les decisions que no seguixen les convencions socials, se suposa que el que tots fan o diuen aporta m\u00e9s veritat que la ocurr\u00e8ncia o l’experi\u00e8ncia d’un sol individu, i cal dir-ho hi ha una gran part de veritat en aix\u00f2, ning\u00fa vol passar l’immens dolor que comporta intentar ser el m\u00e9s perfecte possible, entenent com a perfecci\u00f3 la seua primera accepci\u00f3 en el diccionari de la llengua espanyola: “que t\u00e9 el major grau possible de bondat o excel\u00b7l\u00e8ncia en la seua l\u00ednia “<\/p>\n\n\n\n
La majoria tendim a moure’ns en pro d’un ideal, per a cada un \u00e9s semblant o diferent no importa, volem que les nostres vides tinguen un cert sentit, ja siga a trav\u00e9s de les nostres fam\u00edlies, dels nostres fills, dels nostres amics, del nostre treball i un llarg etc\u00e8tera. Per\u00f2 el que no podem evitar, de cap manera, \u00e9s tendir a ser perfectes d’acord cadascun al seu ideal. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa meravellosa en si mateix i potser al nord en cada br\u00faixola vital, per\u00f2 alhora \u00e9s una llosa molt pesada que arrosseguem com una mena de penit\u00e8ncia, tot all\u00f2 que no s’acoste a l’ideal constru\u00eft en la nostra ment, en la nostra vida m\u00e9s real, \u00e9s un ganivet afilat que esquin\u00e7a la nostra delicada pell i arriba fins a la carn, el dolor \u00e9s immens.<\/p>\n\n\n\n
Aqu\u00ed hauria de n\u00e9ixer de la perspectiva humana, la que ordena i mesura, la que ens fa entendre les nostres capacitats i condicionaments, la que resol que som un \u00e9sser en pot\u00e8ncia que pensa, actua i sent tot el temps, encara dormint \u2026 i que \u00e9s tou i dur, trist i alegre, incapa\u00e7 i capa\u00e7, i no s\u00e9 quantes coses m\u00e9s, no importa ara.<\/p>\n\n\n\n
El que importa ara \u00e9s dir-los que ning\u00fa \u00e9s perfecte, que ning\u00fa t\u00e9 la veritat, que per molt que ens creem, sabem molt poc, i que l’important de veritat \u00e9s con\u00e8ixer-nos per poder mesurar i ordenar amb certa claredat. No hi ha major dolor que no complir amb el nostre propi ideal. Vagen amb compte amb la fantasia, tan necess\u00e0ria i tan perillosa com intentar viure sense la pres\u00f3 de qu\u00e8 diran.<\/p>\n\n\n\n
Alejandro Agustina C\u00e1rcel<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"