Vull donar-te les gr\u00e0cies.<\/p>\n\n\n\n
Gr\u00e0cies per escoltar-me, per deixar-me sacar tota la meua angoixa, tristesa i por sense ser juzgada, q\u00fcestionada, ni tan sols ser debatuda la meua reflexi\u00f3. Tan sols escoltada, aix\u00f2, escoltada.<\/p>\n\n\n\n
Gr\u00e0cies per seguir-me en la meua decisi\u00f3 d’eixir fugint d’aquell, per a mi, desastre apocal\u00edptic i invasorio.<\/p>\n\n\n\n
Gr\u00e0cies per estar ac\u00ed en eixe moment quan les meues emocions es disparaven, quan mon sentir era tan intens i real, quan el cap volia comprendre, justificar i fins a normalitzar el que estava veient, per\u00f2 el sentir, el sentir no li acompanyava, el sentir \u00e9s el que parla. I tu estaves ac\u00ed, subjectant-me. Gr\u00e0cies.<\/p>\n\n\n\n
I a tu, a tu, a tu anirem a veure’t i a sentir-te a l’un\u00edson, prompte, molt prompte.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"