AVA-ASAJA qualifica l’any agrari 2020 com extraordin\u00e0riament dif\u00edcil, amb unes p\u00e8rdues totals estimades en 570 milions d’euros en el sector agrari valenci\u00e0. La persistent manca de rendibilitat es va intensificar en la majoria dels cultius i cabanes ramaderes a causa de les devastadores repercussions de l’Covid-19, tant per les dificultats afegides en la comercialitzaci\u00f3 com per l’increment de les despeses a causa de les mesures preventives.<\/p>\n\n\n\n
La pand\u00e8mia va irrompre, a m\u00e9s, just quan el sector agrari estava protagonitzant una onada de mobilitzacions sense precedents -sota el lema ‘Agricultors a l’l\u00edmite’- en protesta per la manca de rendibilitat i que a Val\u00e8ncia va acollir el 14 de febrer la major manifestaci\u00f3 agr\u00e0ria a el que portem de segle XXI. Les reivindicacions agr\u00e0ries van copar l’agenda pol\u00edtica per primera vegada en d\u00e8cades i van arrencar a Govern els primers compromisos com la reforma de la Llei de la Cadena Aliment\u00e0ria que, de moment, s’han demostrat insuficients per garantir uns preus per sobre dels costos de producci\u00f3 .<\/p>\n\n\n\n
Els agricultors van aparcar les mobilitzacions, per sentit de la responsabilitat, i van mostrar a la societat el seu paper essencial per subministrar aliments en prou quantitat i m\u00e0xima qualitat durant la pand\u00e8mia. Aquest reconeixement, per\u00f2, no s’ha tradu\u00eft en millors preus ni en mesures de suport que alleugin les p\u00e8rdues sofertes. De fet, l’impacte per la crisi de rendibilitat va ascendir a 165 milions, d’ells 125 en agricultura i 40 en ramaderia. Els cultius que pitjor comportament han tingut s\u00f3n el vi, les fruites d’os, el caqui, l’oli, l’ametlla, les hortalisses i les flors i plantes ornamentals, mentre que les ramaderies m\u00e9s afectades han estat l’ov\u00ed, cabrum, bov\u00ed, les caps de bestiar dedicades als bous al carrer ‘i l’apicultura. Fins i tot algunes varietats de c\u00edtrics, que van gaudir d’una tirada de la demanda, han acabat amb preus per sota del llindar de rendibilitat.<\/p>\n\n\n\n
La principal evid\u00e8ncia de la crisi de rendibilitat que travessen els llauradors valencians \u00e9s l’increment de la superf\u00edcie sense conrear. Segons el Ministeri d’Agricultura, la Comunitat Valenciana augmenta en 1.335 hect\u00e0rees les terres agr\u00e0ries ermes, fet que suposa un 0,83% m\u00e9s que el 2019, i segueix encap\u00e7alant el r\u00e0nquing nacional amb un total de 162.902 hect\u00e0rees.<\/p>\n\n\n\n
La supressi\u00f3 de mat\u00e8ries actives -com el Clorpirifos i Metil-Clorpirifos- i la manca d’alternatives viables per fer front a les plagues i malalties ha provocat aquest any en el camp valenci\u00e0 un malbaratament alimentari r\u00e8cord de 450.000 tones, que es tradueix en unes p\u00e8rdues de 150 milions per als productors.<\/p>\n\n\n\n
Els danys provocats per la superpoblaci\u00f3 de la fauna salvatge (senglars, conills, cabres salvatges, etc.) han augmentat aquest any un 20%, superant per primera vegada la barrera dels 30 milions de p\u00e8rdues en l’agricultura valenciana, a causa de la inacci\u00f3 pol\u00edtica ia les restriccions de la ca\u00e7a. L’impacte dels robatoris s’ha mantingut en els 25 milions.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, l’anomalia clim\u00e0tica ha acumulat m\u00e9s de 200 milions de p\u00e8rdues en el camp valenci\u00e0, ressaltant la borrasca Gl\u00f2ria al gener, la gota freda al novembre, un r\u00e8cord de dies plujosos i ennuvolats a la primavera i diversos temporals de pedra al llarg de l’any , entre ells la tempesta m\u00e9s devastadora dels \u00faltims 30 anys a Utiel-Requena.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"