\u00daltimament al\u00b7ludim molt a l’esperit de la Transici\u00f3 per posar de manifest la creixent crispaci\u00f3 i dificultat que exhibeixen els partits pol\u00edtics o les entitats socials per arribar a acords beneficiosos per al conjunt de la societat. En un escenari m\u00e9s delicat que l’actual, persones amb punts de vista en principi irreconciliables van donar una lli\u00e7\u00f3 de di\u00e0leg i generositat per construir una Espanya democr\u00e0tica. Al sector agrari aquest esperit tamb\u00e9 va obrir di\u00e0leg fins al punt d’unir l’associacionisme al voltant d’unes poques associacions amb una forta representativitat i una potent veu reivindicativa.<\/p>\n\n\n\n
Si AVA i ASAJA s’han convertit en les organitzacions agr\u00e0ries de refer\u00e8ncia dins de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, respectivament, \u00e9s pel comprom\u00eds, la lleialtat i la lucidesa prestada per agricultors com Jos\u00e9 Vicente Aguado Tronchoni, mort aquest dimarts pel male\u00eft Covid -19. Mentre uns nom\u00e9s veuen el seu melic i anteposen sempre els seus interessos personals a el b\u00e9 com\u00fa, altres com Jos\u00e9 Vicente han sabut mirar m\u00e9s enll\u00e0 per deixar-nos un camp m\u00e9s unit.<\/p>\n\n\n\n
La seua va ser una vida abocada al servei dels agricultors des dels primers anys de la seua joventut, quan no va dubtar a compaginar el dur treball agr\u00edcola amb c\u00e0rrecs de m\u00e0xima responsabilitat en la Germandat de Agricultors de la seua Picassent natal ia la Cambra Provincial Sindical Agr\u00e0ria de Val\u00e8ncia. Un exemple del que estaria per venir va ser la gesti\u00f3 que va protagonitzar a l’hora de modernitzar els camins rurals de la zona, una mesura pionera que va cridar l’atenci\u00f3 de el mateix Govern.<\/p>\n\n\n\n
Amb l’aparici\u00f3 de les primeres organitzacions agr\u00e0ries, Jos\u00e9 Vicente va ser una de les 17 persones que van signar l’acta fundacional de l’Associaci\u00f3 Valenciana d’Agricultors (AVA en les seves sigles inicials) el 1977. Quan anys despr\u00e9s presidia una altra entitat, Joves Agricultors, va demostrar de quina pasta estava fet a l’renunciar a la seua butaca i impulsar la uni\u00f3 entre les dues associacions valencianes. Fins a l’actualitat va continuar remant cap al desenvolupament i la consolidaci\u00f3 de l’organitzaci\u00f3, b\u00e9 com a membre de la Junta Directiva b\u00e9 com a president de l’Associaci\u00f3 Valenciana d’Agricultors Majors (AVAM). Fins a l’\u00faltim dia.<\/p>\n\n\n\n
A nivell nacional la seua figura tamb\u00e9 va sobresortir mitjan\u00e7ant l’aportaci\u00f3 desinteressada en nom d’afavorir la constituci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 Agr\u00e0ria de Joves Agricultors (ASAJA) el 1989, un proc\u00e9s gens senzill ja que va requerir la fusi\u00f3 de l’CNAG, CNJA i UFADE. Durant anys va representar a Joves Agricultors i als ASAJA en els f\u00f2rums comunitaris, tant en el COPA-COGECA com en el Comit\u00e8 Consultiu de Fruites i Hortalisses. En reconeixement a la seua dilatada traject\u00f2ria va rebre el 1974 la Creu de Cavaller a l’M\u00e8rit Agr\u00edcola i el 2012, coincidint amb el 35 aniversari d’AVA-ASAJA, la Distinci\u00f3 Extraordin\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, el major homenatge que tot el sector pot retre-li \u00e9s recordar, agrair i seguir el seu exemplar dedicaci\u00f3 en defensa dels agricultors i ramaders.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"