L’Ajuntament de Godelleta posa en marxa un proc\u00e9s de consulta i participaci\u00f3 ciutadana, amb car\u00e0cter previ a l’elaboraci\u00f3 del primer esborrador, a trav\u00e9s del portal web municipal i durant un termini de vint dies. Aix\u00f2 permitar\u00e1 recaptar l’opini\u00f3 de les persones i organitzacions potencialment afectades pel futur Pla. <\/p>\n\n\n\n
Q\u00fcestionari de Participaci\u00f3 Ciutadana:
www.godelleta.es i mitjan\u00e7ant anunci en la seu electr\u00f2nica municipal http:\/\/godelleta.sedelectronica.es<\/p>\n\n\n\n
Una mica d’hist\u00f2ria:<\/p>\n\n\n\n
La Torre Isl\u00e0mica de Godelleta \u00e9s un element d’inter\u00e9s Hist\u00f2ric-Arquitect\u00f2nic i construcci\u00f3 protegida des del 22 d’abril de 1949 pel Decret de Protecci\u00f3 dels Castells Espanyols.<\/p>\n\n\n\n
La Torre de Godelleta, es declara B\u00e9 d’Inter\u00e9s Cultural per Resoluci\u00f3 de 28 de maig de 2001, Codi R.I.-51-0010638-00000.<\/p>\n\n\n\n
La Declaraci\u00f3 cont\u00e9 la seg\u00fcent descripci\u00f3 del monument:<\/p>\n\n\n\n
\u201cLa torre es troba en el nucli urb\u00e0 de Godelleta.
En el moment de procedir-se a la conquesta de la poblaci\u00f3 per Jaume I, es tractava d’una alqueria musulmana de la qual ens ha arribat el seu antic nom: Godaila. En aquesta \u00e8poca era dependent de Xiva.
En el proc\u00e9s general de donacions despr\u00e9s de la reconquesta dels territoris, el monarca la va cedir a Xim\u00e9n Sancho de Gorr\u00e1iz l’any 1238. Posteriorment passaria a propietat de diferents senyors fins que, en el segle XVII, ostentaria la seua titularitat el marqu\u00e9s de Aytona. L’expulsi\u00f3 dels moriscos, de manera similar a com va oc\u00f3rrer en altres municipis de la comarca de la Foia de Bu\u00f1ol, va deixar a Godelleta amb un alt grau de despoblaci\u00f3.
En el transcurs de les guerres carlistes patiria diverses incursions militars dels partidaris del Pretendent. En concret l’any 1874, seria ocupada per les forces de la partida del capitost Sant\u00e9s.
Godelleta degu\u00e9 posseir una xicoteta fortalesa de la qual ha arribat fins als nostres dies la seua prominent torre major i part de la seua amurallament. Es tracta d’una s\u00f2lida torre de planta quadrada i f\u00e0brica de tapial i ma\u00e7oneria. La planta baixa servia per a magatzem. La porta d’acc\u00e9s es troba en la primera planta bastant elevada sobre el s\u00f2l, arribant-se a ella des de l’adarb del recinte adossat. La segona i tercera plantes s\u00f3n cambres d’habitaci\u00f3 amb sostres de fusta i la cinquena forma lloa terrassa defensiva emmerletada\u201d. (C.P\u00e9rez-Olag\u00fce).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"