L’Associaci\u00f3 Cultural Amics de Venta del Moro ha concedit en la seua vint-i-unena edici\u00f3 els premis \u201cAltipl\u00e0 del Cabriol 2021\u201d a la Festa de la Verema de Requena i \u201cPi Quilibios 2021\u201d al Col\u00b7legi P\u00fablic Victorio Munt\u00e9s de Venta del Moro. L’acte de concessi\u00f3 als representants d’aquestes entitats se celebrar\u00e0 a les 20 h. del diumenge 8 d’agost de 2021 a la Casa de la Cultura de Venta del Moro dins dels actes de la XXVII Setmana Cultural Venturre\u00f1a. Durant l’acte s’entregaran als premiats una escultura realitzada ex profeso.
Transcrivim a continuaci\u00f3 l’acta de 10 de juliol de 2021 on es descriuen els m\u00e8rits dels premiats:<\/p>\n\n\n\n
\u201c2. Es procedeix al debat sobre les persones i entitats mereixedores dels premis \u201cAltipl\u00e0 del Cabriol\u201d i \u201cPi Quilibios\u201d en la seua vint-i-unena edici\u00f3. Despr\u00e9s de les argumentacions pertinents, es procedeix a la votaci\u00f3 i, per majoria dels membres de la directiva presents, s’aprova el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n
2.1 Concedir el premi denominat \u201cAltipl\u00e0 del Cabriol\u201d a la Festa de la Verema de Requena.
La primera Festa de la Verema de Requena es va celebrar del 18 al 19 de setembre de 1948, erigint-se com la primera Festa de la Verema d’Espanya. Va ser idea del Grup Raval format per set inquiets amics, \u201cEls Set Magn\u00edfics\u201d, que es van conjurar per a traure a Requena de l’ostracisme de la Postguerra i animar el deprimit ambient i aconseguir la reconciliaci\u00f3 social ve\u00efnal. Es va triar com a motiu de la Festa la cultura de la vinya i el vi, pr\u00f2pia de la terra ja des de l’\u00e8poca ib\u00e8rica, tal com testifiquen les alm\u00e0sseres de les Pilillas. Des dels seus inicis, la Festa va complir amb els seus objectius fundacionals i va donar un gran impuls cultural i l\u00fadic a Requena originant un esdeveniment festiu, cultural i social no conegut fins llavors. El grup fundacional va aconseguir involucrar en poc temps a tot el teixit social requenense que es va adherir a la Festa i la va fer seua.
Excepte en aquests anys de pand\u00e8mia de 2019 i 2020, la Festa de la Verema de Requena s’ha desenvolupat des de 1948 sense interrupci\u00f3 cronol\u00f2gica, incrementant notablement la seua estructura, protocol, infraestructura, projecci\u00f3 i dies de l’esdeveniment.
Des dels seus inicis en 1948 va crear el seu espec\u00edfic \u201cButllet\u00ed Informatiu\u201d i des de l’1 de maig de 1949 la seua pr\u00f2pia revista \u201cEl Trull\u201d que amb car\u00e0cter quadrimestral continua publicant-se i que \u00e9s un referent de les publicacions peri\u00f2diques comarcanes.
La Festa va navegar sota el signe de l’\u00e8xit des dels seus inicis i va anar incrementant els seus actes i projecci\u00f3 social. El 21 de setembre de 1951, va adoptar el seu himne titulat \u201cCantem a Requena\u201d. A l’abril de 1952, va crear la seua pr\u00f2pia emissora de r\u00e0dio que donaria pas a l’actual \u201cR\u00e0dio Requena\u201d. En 1957, la Festa de la Verema davant l’envergadura que havia pres l’esdeveniment es va dotar d’una Comissi\u00f3 Permanent, a m\u00e9s de les comissions anuals de car\u00e0cter temporal que seguien i continuen funcionant. En 1965, la Festa de la Verema va adoptar els seus propis estatuts i es va unificar amb la Fira de la Vinya i la Festa del Vi sota la denominaci\u00f3 \u201cFira de la Vinya i el Vi i XVIII Festa de la Verema\u201d de Requena sent a l’any seg\u00fcent denominada \u201cFira i XIX Festa de la Verema\u201d, tal com es designa en l’actualitat.
L’1 de febrer de 1966, per resoluci\u00f3 del Ministeri d’Informaci\u00f3 i Turisme, es va declarar com a \u201cFesta d’Inter\u00e9s Tur\u00edstic\u201d.
La Fira i Festa no va desistir de la seua obstinaci\u00f3 de crear infraestructura pr\u00f2pia i en 1968 es va dotar del seu propi local com a sala de festes que continua posseint amb una altra ubicaci\u00f3 des de 1983. En 1970, la XXIII Festa va encunyar l’esl\u00f2gan \u201cRequena, on la Verema \u00e9s Festa\u201d que ha quedat com un lema d’abast nacional.
Una festa d’aquesta projecci\u00f3 i bagatge necessitava del Museu de la Festa de la Verema de Requena que va ser inaugurat en 2013 i que ha musealizado tots els aspectes de la festa i recull la documentaci\u00f3 generada per l’esdeveniment des dels seus inicis.
Donada la import\u00e0ncia i abast de la Fira i Festa, l’Ajuntament de Requena en 2013 va retolar una nova i \u00e0mplia avinguda del nucli urb\u00e0 amb el nom de \u201cAvinguda Festa de la Verema de Requena\u201d. Tamb\u00e9 en la llista de carrers requenense s’ha retolat el carrer Verema (any 1969) i Monument (pel Monument Universal a la Verema).
La singularitat i abast de la Fira i Festa de la Verema va aconsellar la instal\u00b7laci\u00f3 d’un gran recinte firal en la perif\u00e8ria de la ciutat, projecte en el qual es va estar treballant des de 1997 i que es va veure culminat el 7 de febrer de 2013.
La Fira i Festa de la Verema ha anat creixent en actes i dotant-se cada vegada d’una major estructura com la creaci\u00f3 del dia del \u201cRequenense Absent\u201d (1971), \u201cNit del Vi\u201d (1972), del Ral\u00b7li Humor\u00edstic (1972), de la \u201cNit de la Surra\u201d (1977), incorporaci\u00f3 de les comissions denominades \u201cra\u00efms\u201d (1983), mercat medieval (1997), cert\u00e0mens literaris, Nit del Labrador, Fira Requenense del Vi (Ferev\u00edn) des de 1991, Nit del Foc, concurs de tastadors de vi, primer trepitjat de ra\u00efm, ereccions de monuments temporals infantil i major al\u00b7leg\u00f2rics al m\u00f3n del vi, exposicions, actes religiosos (tridus, ofrenes, processons, misses), concerts musicals, espectacles taurins, balls i un ampli etc\u00e8tera.
L’abund\u00e0ncia d’actes de la Fira i Festa de la Verema ha tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia que l’esdeveniment es desenvolupe per un per\u00edode mitj\u00e0 de dotze dies, per\u00f2 que durant tot l’any es realitzen actes de car\u00e0cter cultural, enol\u00f2gic i l\u00fadic per part de les diferents comissions de la Fira i Festa.
A m\u00e9s, la Fira i Festa de la Verema posseeix un car\u00e0cter d’abast nacional i internacional. En l’avinguda principal de Requena es va erigir el \u201cMonument Universal a la Verema\u201d, singular i colossal escultura iniciada en 1951 i que va tindre al capdavant de la comissi\u00f3 organitzadora com a president al mateix Ministre d’Agricultura. Al desembre de 1991, la OIV, Oficina Internacional del Vi que agrupa a tots els pa\u00efsos del m\u00f3n amb dedicaci\u00f3 viticultora, va autoritzar a Requena al fet que la gran escultura es denominar\u00e0 \u201cMonument Universal a la Verema\u201d. \u00c9s m\u00e9s, en 1987, la OIV va nomenar a Requena com a \u201cCiutat de la Vinya i el Vi\u201d en el seu Congr\u00e9s de Roma.
En 1997, per a commemorar els 50 anys de Fira i Festa de la Verema i davant el seu abast nacional, el Servei de Correus va emetre un segell especial commemoratiu amb la figura emblem\u00e0tica del Monument Universal a la Verema i el nom de Requena.
La \u201cNit del Vi\u201d es va crear en 1972 i des de llavors s’ha dedicat i homenatjat a moltes institucions de car\u00e0cter nacional o internacional com a les ciutats de Cari\u00f1ena, Jumella, Navarra, La Rioja, Festa de la Verema de Jerez de la Frontera, ENOMAQ de Saragossa, Confraria del Vi de la Rioja, Federaci\u00f3 Espanyola d’En\u00f2legs, la Federaci\u00f3 de Confraries V\u00edniques, a la ciutat d’Alba (It\u00e0lia) que representava a les “Ciutats de la Vinya i del Vi d’Europa”, a l’Oficina Internacional de Vi (OIV), a l’Estaci\u00f3 Enol\u00f2gica d’Haro i un llarg etc\u00e8tera.
Alguns dels seus actes s\u00f3n de car\u00e0cter internacional com les quinze edicions del Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa Tradicional que continua realitzant-se amb grups de tot el m\u00f3n; el \u201cDia de Su\u00efssa\u201d (1984), cert\u00e0mens literaris de car\u00e0cter nacional, II Assemblea Nacional del Grup d’En\u00f2legs, etc.
El premi \u00e9s un reconeixement a totes aquelles persones que des de 1948 i des de diferents \u00e0mbits i plans han contribu\u00eft a sostindre una festa molt complexa en la seua estructura, per\u00f2 que amb el transc\u00f3rrer dels anys ha guanyat en protagonisme i projecci\u00f3. Fins i tot, hi ha generacions familiars implicades en la Festa des dels seus inicis. Com tot esdeveniment de gran continu\u00eftat cronol\u00f2gica, la Festa ha experimentat temps sot, per\u00f2 sempre hi ha hagut requenenses que han decidit donar l’impuls necessari per a assegurar la seua continu\u00eftat i creixement. Despr\u00e9s d’aquests dos anys d’aturada for\u00e7osa, segur que la Fira i Festa continuar\u00e0 amb renovades empentes.
Aix\u00ed doncs, l’ASSOCIACI\u00d3 CULTURAL AMICS DE VENTA DEL MORO concedeix el premi \u201cAltipl\u00e0 del Cabriol\u201d any 2021 a la Festa de la Verema per la seua traject\u00f2ria, evoluci\u00f3, projecci\u00f3 i dimensi\u00f3 festiva, social i cultural i en reconeixement a tots els requenenses que en els seus setanta-quatre anys de vida han contribu\u00eft amb el seu esfor\u00e7 al seu creixement com a esdeveniment afrontant la seua complexitat organitzativa i econ\u00f2mica i dotant a la festa d’aqueixa gran varietat d’actes l\u00fadics i culturals que tenen com a motiu principal la cultura pr\u00f2pia de la vinya i el vi.
2.2 Concedir el premi denominat \u201cPi Quilibios\u201d any 2021 al Col\u00b7legi P\u00fablic Victorio Munt\u00e9s de Venta del Moro pel seu comprom\u00eds amb la qualitat en l’educaci\u00f3 p\u00fablica rural i per les mesures d’actuaci\u00f3 adoptades durant la pand\u00e8mia actual de la COVID-19 que han garantit la continu\u00eftat en l’ensenyament de l’alumnat d’infantil i prim\u00e0ria de Venta del Moro.
Les primeres not\u00edcies sobre educaci\u00f3 a Venta del Moro s\u00f3n de 1800, quan en un memorial Venta del Moro feia constar l’exist\u00e8ncia d’un mestre d’escola dotat de 250 reals. Per\u00f2 ja s’advertia que amb tan curtes dotacions no podia haver-hi un mestre bo, sin\u00f3 que el suplia algun ve\u00ed que sabia a penes llegir i escriure.
Amb la definitiva segregaci\u00f3 de Requena en 1836, el nou consistori de Venta del Moro va crear les primeres escoles p\u00fabliques del municipi, just quan l’educaci\u00f3 p\u00fablica va ser estimulada per l’Estat Liberal que va veure necessari millorar el baix\u00edssim nivell d’instrucci\u00f3 dels espanyols, portant a efecte els principis de la Constituci\u00f3 de Cadis de 1812 que proclamava que l’educaci\u00f3 havia de ser gratu\u00efta, universal, p\u00fablica i oberta a tots els ciutadans. Principis que han de continuar vigents en l’actualitat. S’entenia l’educaci\u00f3 com un servei p\u00fablic i l’Estat es comprometia, per primera vegada, a ordenar el sistema educatiu i a crear les condicions necess\u00e0ries per a assistir als alumnes que no podien pagar el seu aprenentatge. Aqueix va ser l’origen de les escoles p\u00fabliques a Espanya i, per tant, a Venta del Moro, per\u00f2 que tots els xiquets i xiquetes tingueren una pla\u00e7a escolar i estigueren alfabetitzats, no es va aconseguir fins a mitjan segle XX.
En 1857 se censaven ja a Venta del Moro dos mestres i una mestra. En 1864 tenim les primeres not\u00edcies d’un mestre en un llogaret de Venta del Moro, en Les Monges, i en 1868 en Cases de Pradas. En 1878 eren 196 alumnes els que estaven matriculats en dues escoles de xiquets i una de xiquetes. No obstant aix\u00f2, donades les defici\u00e8ncies del sistema (locals p\u00e8ssims, sous miserables de mestres, absentisme escolar), la taxa d’analfabetisme a Venta del Moro era del 94% en 1877 i encara del 33% en 1940. L’educaci\u00f3 era responsabilitat dels ajuntaments, que havien de disposar els locals, pagar als mestres i c\u00f3rrer amb les despeses de material i manteniment.
En 1898 i 1899 van comen\u00e7ar a exercir a Venta del Moro Salvadora Terrasa i Victorio Munt\u00e9s, benem\u00e8rits mestres que van ensenyar durant quatre d\u00e8cades a moltes generacions de venturre\u00f1os. El nom del Col\u00b7legi P\u00fablic des del 24 de juny de 1981 \u00e9s el de \u201cMaestro Victorio Munt\u00e9s\u201d i un carrer del poble tamb\u00e9 rep el seu nom. Seria pertinent recon\u00e9ixer en igualtat la labor de la seua dona, Salvadora, educadora de moltes generacions de venturre\u00f1as.
Fins a l’any 1918 no es van crear les escoles mixtes -ara completes- en els llogarets de Jaraguas, Els Marcs i Cases de Moya. En Les Monges es van crear en 1928. Era la conseq\u00fc\u00e8ncia natural de l’elevat creixement de la poblaci\u00f3 en el municipi.
Aix\u00ed doncs, pel Col\u00b7legi de Venta del Moro i pels dels seus llogarets han passat multitud de mestres que han educat, a vegades amb escassos mitjans, als habitants del terme municipal. Des dels anys 70, l’ensenyament en el terme municipal s’ha concentrat en el CP Victorio Munt\u00e9s de Venta del Moro i l’aulari Les Salinas de Jaraguas.
L’educaci\u00f3 p\u00fablica \u00e9s un dret principal en tots els pobles d’interior que veuen com sovint per l’establiment de r\u00e0tios obliguen a suprimir unitats escolars fusionant classes. Un clar exemple en el qual la \u201crendibilitat de mitjans\u201d est\u00e0 molt per damunt i pes molt m\u00e9s que la \u201crendibilitat social\u201d, tan necess\u00e0ria en municipis com el nostre. S\u00f3n molts anys reclamant que l’educaci\u00f3 p\u00fablica de qualitat s’ha d’impartir en igualtat de condicions, independentment d’on es visca i que una de les principals pol\u00edtiques en un pla contra la despoblaci\u00f3 \u00e9s el manteniment i impuls de l’educaci\u00f3 en \u00e0rees rurals. Ha de ser sempre un objectiu primordial i prioritari de les administracions supralocals competents en la mat\u00e8ria educativa, perqu\u00e8 el futur d’un poble t\u00e9 un dels seus pilars fonamentals en la perviv\u00e8ncia del seu col\u00b7legi.
A conseq\u00fc\u00e8ncia del X Congr\u00e9s d’Hist\u00f2ria Comarcal convocat sota el lema “Poblaci\u00f3 i despoblaci\u00f3: aposta pel paisanaje” al novembre de 2019 es va publicar el Manifest de Jaraguas, on, entre altres aspectes, es demandava:
– La reestructuraci\u00f3 del model educatiu de la Comunitat Valenciana per a evitar que a les comarques de l’interior, que pateixen la despoblaci\u00f3, es convertisca a les noves generacions de joves en mat\u00e8ria primera per a enviar a la ciutat.
– L’eliminaci\u00f3 o la reducci\u00f3 de la r\u00e0tio escolar per al manteniment de les unitats i centres escolars en nuclis amb escassos alumnes. L’escola \u00e9s el senyal de vida per a molts llogarets i pobles. El seu tancament \u00e9s un drama per als xicotets nuclis.
– Incentivar econ\u00f2micament a trav\u00e9s del complement salarial de ruralitat al professorat, tal com funciona perfectament a Can\u00e0ries, Ceuta i Melilla. Tamb\u00e9 han d’incentivar-se els destins en els col\u00b7legis rurals per a fer-los m\u00e9s atractius.
– La creaci\u00f3 i promoci\u00f3 de cursos d’especialitzaci\u00f3 que tinguen a veure amb les activitats majorit\u00e0ries de la nostra comarca com \u00e9s l’agricultura i la ind\u00fastria de l’alimentaci\u00f3. Una formaci\u00f3 professional enfocada, sobretot, a les professions vinculades a la comarca, perqu\u00e8 la gent es quede ac\u00ed i no l’abandone.
L’impuls a l’educaci\u00f3 p\u00fablica en les zones d’interior \u00e9s una de les millors l\u00ednies pol\u00edtiques que es poden implementar contra el fantasma de la despoblaci\u00f3. A Venta del Moro ha sigut constant la lluita d’Ajuntament, AMPA i direcci\u00f3 de col\u00b7legi contra la supressi\u00f3 d’unitats escolars. La baixa natalitat unida a la falta de xiquets i xiquetes en edat escolar es converteix en un fred n\u00famero que, a l’efecte dels arranjaments escolars, est\u00e0 i ha estat per davall del reglamentat tenint, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, en els \u00faltims anys, la proposta d’eliminaci\u00f3 d’aqueixes unitats escolars i que, amb molta faena, tenacitat i arguments s\u00f2lids, s’han aconseguit mantindre (encara que, desgraciadament, no sempre). L’estreta i permanent col\u00b7laboraci\u00f3 a nivell local dels estaments afectats s’ha demostrat, una vegada m\u00e9s, l’eina m\u00e9s efica\u00e7 deixant patent que els arguments socials i la realitat municipal s\u00f3n i han de ser, en moltes ocasions, els millors criteris per a prendre decisions sobre aspectes tan importants com \u00e9s la perviv\u00e8ncia de l’escola rural.
Despr\u00e9s d’anys de lluita, per al pr\u00f2xim curs escolar 2021-2022, amb la predisposici\u00f3 per part de la direcci\u00f3 del centre, de la inspecci\u00f3 del centre i la sol\u00b7licitud de l’ajuntament, s’ha rebut la bona not\u00edcia per part de la Conselleria d’Educaci\u00f3 de l’ampliaci\u00f3 de l’oferta educativa gratu\u00efta amb la incorporaci\u00f3 d’alumnat de dos anys en el CEIP Maestro Victorio Munt\u00e9s. Aqueix \u00e9s el cam\u00ed, no el de la supressi\u00f3.
S’atorga el premi Pi Quilibios al Col\u00b7legi P\u00fablic Victorio Munt\u00e9s com a instituci\u00f3 principal a mantindre i impulsar perqu\u00e8 les parelles joves continuen apostant per viure en el seu entorn local i per a, a m\u00e9s, atraure a nous pobladors. \u00c9s un reconeixement tamb\u00e9 al professorat rural que amb vocaci\u00f3 i professionalitat s\u00f3n els pilars de l’educaci\u00f3 en les terres d’interior i garanteixen la seua continu\u00eftat. Volem col\u00b7legis p\u00fablics rurals amb mitjans, professorat, amb instal\u00b7lacions adequades i amb serveis com el de menjador que posseeix el CEIP Victorio Munt\u00e9s, aix\u00ed com amb un servei de transport efica\u00e7 per als alumnes que viuen en llogarets i en caserius.
El Premi reconeix tamb\u00e9 els esfor\u00e7os des de les direccions dels col\u00b7legis i col\u00b7lectiu docent perqu\u00e8 en temps de pand\u00e8mia s’haja garantit l’educaci\u00f3 presencial dels alumnes amb les suficients mesures sanit\u00e0ries. En un curs que es plantejava com un gran desafiament per motius sanitaris de sobres coneguts, l’obstinaci\u00f3, esfor\u00e7 i vocaci\u00f3 de tots els docents han sigut descomunals i dignes d’aquest premi. Cap alumne ha vist afectada el seu ensenyament, independentment de si era presencial o havia de ser telem\u00e0tica; el professorat s’ha despla\u00e7at a les cases d’aqueixos alumnes per a entregar deures i temaris; s’han facilitat mitjans tecnol\u00f2gics a aquells que aix\u00ed ho necessitaven; s’ha refor\u00e7at el nombre de docents per part de la Conselleria tant per a horari lectiu com per al menjador. La implicaci\u00f3 del professorat ha sigut un exemple de professionalitat, vocaci\u00f3 i coordinaci\u00f3.
Aix\u00ed doncs, l’ASSOCIACI\u00d3 CULTURAL AMICS DE VENTA DEL MORO concedeix el premi \u201cPi Quilibios\u201d any 2021 al Col\u00b7legi P\u00fablic Victorio Munt\u00e9s de Venta del Moro com a entitat indispensable en el context rural i per la seua lluita per continuar garantint una educaci\u00f3 p\u00fablica igualit\u00e0ria i de qualitat, encara en temps de pand\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"