El ple de l’Ajuntament de Riba-roja de T\u00faria ha aprovat una moci\u00f3 municipal del PSPV en la qual es ret homenatge a Clara Campoamor per l’impuls decisiu que va suposar en el seu moment per a permetre el vot de les dones a Espanya. La proposta ha comptat amb el suport d’Esquerra Unida, Comprom\u00eds, Podem Riba-roja Pot, Ciutadans i el Partit Popular i el vot en contra de Vox. <\/p>\n\n\n\n
La moci\u00f3 aprovada destaca el paper decisiu que va exercir Clara Campoamor per a aconseguir el vot de les dones en les eleccions en una conjuntura molt dif\u00edcil en l’\u00e0mbit d’Espanya i de la resta dels pa\u00efsos d’Europa i del m\u00f3n. La seua ratificaci\u00f3 en les corts generals va tindre lloc l’1 d’octubre de 1931 durant la II Rep\u00fablica espanyola despr\u00e9s d’anys de lluita i esfor\u00e7os. <\/p>\n\n\n\n
La pres\u00e8ncia de Clara Campoamor en la pol\u00edtica va ser primordial per a dur a terme aquesta iniciativa gr\u00e0cies a que en les eleccions de 1931 va obtindre un esc\u00f3, si b\u00e9 en aquests comicis les dones podien ser triades, per\u00f2 encara no podien votar. El seu acc\u00e9s a la pol\u00edtica va ser sota el paraigua pol\u00edtic del Partit Radical d’Alejandro Lerroux, al costat d’altres activistes femenines com Margarita Nelken i Victoria Kent. <\/p>\n\n\n\n
El paper de Campoamor va ser decisiu en per a la proclamaci\u00f3 del vot femen\u00ed l’1 d’octubre de 1931, encara que per a aix\u00f2 va haver d’enfrontar-se a Victoria Kent i a altres diputats del seu propi partit per a defensar el principi de la igualtat per damunt dels interessos de l’Estat o de totes les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 podria suposar en el marc pol\u00edtic existent en aquella conjuntura. Finalment, el sufragi femen\u00ed a partir dels 23 anys va ser aprovat amb 161 vots a favor i 121 en contra. <\/p>\n\n\n\n
D’aquesta manera, Espanya s’unia a altres pa\u00efsos en el m\u00f3n on aquest dret universal ja s’havia implantat com Nova Zelanda, Finl\u00e0ndia, Noruega, el Regne Unit o Alemanya. En les eleccions del 19 de novembre de 1933, les dones ja van poder exercir el seu dret al vot. No obstant aix\u00f2, Clara Campoamor no va poder ratificar el seu esc\u00f3 en les citades eleccions i es va exiliar a Par\u00eds despr\u00e9s de l’esclat de la Guerra Civil. <\/p>\n\n\n\n
Coincidint amb el 90 aniversari d’aqueixa hist\u00f2rica aprovaci\u00f3, la moci\u00f3 del ple de Riba-roja de T\u00faria incideix en el paper desenvolupat per l’activista Campoamor en el seu defensa del feminisme i el respecte per les difer\u00e8ncies i la igualtat real. \u201cNecessitem una cultura, una societat en la qual les dones siguen visibles, subjectes de ple dret, no objectes sexuals o mercantils\u201d, afirma la proposta. <\/p>\n\n\n\n
L’acord plenari aprovat per Riba-roja de T\u00faria suposa, a m\u00e9s, un comprom\u00eds en l’aplicaci\u00f3 del principi de transversalitat de g\u00e8nere en totes les seues pol\u00edtiques, un augment dels pressupostos dedicats a les pol\u00edtiques d’igualtat i contra la viol\u00e8ncia masclista, aconseguir un acord institucional perqu\u00e8 la igualtat siga un principi d’actuaci\u00f3 en totes les actuacions municipals i, finalment, continuar impulsant les propostes del Consell Sectorial d’Igualtat. <\/p>\n\n\n\n
L’alcalde de Riba-roja de T\u00faria, Robert Raga, ha defensat el paper de Clara Campoamor \u201cen favor de la igualtat de les dones en una conjuntura dif\u00edcil i complicada, encara que per a aix\u00f2 va haver d’enfrontar-se al seu propi partit ja que les seues conviccions eren fermes i plausibles i no sempre comptaven amb el suport necessari, per aix\u00f2 ara m\u00e9s que mai cal continuar aprofundint en aquest \u00e0mbit tenint com a refer\u00e8ncia el llegat que hem rebuts de les precursores\u201d.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"