El sal\u00f3 de plens de l’Ajuntament de Cheste va acollir ahir, dijous 21 d’octubre, la presentaci\u00f3 de la primera novel\u00b7la hist\u00f2rica de l’autora Sof\u00eda Taraz\u00f3n Arenas (Val\u00e8ncia, 1990).<\/p>\n\n\n\n
Sota el t\u00edtol La jugada mestra, el llibre relata la hist\u00f2ria d’una fam\u00edlia malaguenya que va obrir la primera escola gratu\u00efta per a xiquetes l’any 1783. Una novel\u00b7la que mescla hist\u00f2ria i ficci\u00f3 remuntant-se al segle XVIII, quan les idees de la Il\u00b7lustraci\u00f3 arribaven a la localitat malaguenya de Macharaviaya (M\u00e0laga), on es va desenvolupar un projecte educatiu pioner a Espanya, coincidint amb l’obertura de la f\u00e0brica de Naips de la zona.<\/p>\n\n\n\n
L’acte va comptar amb les intervencions de la regidora de Cultura, M\u00aa \u00c1ngeles Llorente, i de la mestra Rosa Casad\u00f3, actualment en actiu en el CEIP Giner dels Rius de Cheste, els qui es van encarregar de presentar a l’escriptora del llibre. \u201cSofia es dedica a la gesti\u00f3 esportiva des de 2016, per\u00f2 compagina la seua professi\u00f3 amb la seua passi\u00f3 per la literatura i portava anys somiant amb donar vida a la seua primera novel\u00b7la hist\u00f2rica. Diu que traure a la llum fets poc coneguts l’apassiona i ja est\u00e0 preparant el seu segon llibre\u201d, anunciava la regidora. \u201cEl tema principal de la jugada mestra \u00e9s el primer acc\u00e9s de l’educaci\u00f3 de les dones. Les protagonistes de la novel\u00b7la se secunden entre elles creant una xarxa de sororitat amb la qual canviar la seua situaci\u00f3 i la de la resta de les dones i narra la hist\u00f2ria de la primera escola p\u00fablica, mixta i gratu\u00efta que va haver-hi a Espanya, on per primera vegada es premiava a les dones i fins i tot se’ls becava\u201d. <\/p>\n\n\n\n
\u201cLa meua relaci\u00f3 amb Sofia ve de l’\u00e0mbit esportiu a Utiel i quan em va contar que havia escrit aquest llibre va ser una sorpresa per a mi. A m\u00e9s, es tracta d’una novel\u00b7la que ens parla sobre la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 de la dona i de l’educaci\u00f3 p\u00fablica, mixta i gratu\u00efta, pilars que considere molt importants. Vull destacar la seua valentia per a cultivar aqueixa inquietud liter\u00e0ria que portava dins: totes les persones tenim somnis i expectatives, per\u00f2 nom\u00e9s algunes s’atreveixen a intentar-ho i Sof\u00eda \u00e9s una d’elles\u201d, afirmava Rosa Casad\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Per part seua, Taraz\u00f3n es va mostrar molt agra\u00efda amb l’Ajuntament per mostrar les seues portes obertes per a presentar el llibre i va compartir la seua experi\u00e8ncia com a escriptora amb molt d’entusiasme, donant cabuda a un col\u00b7loqui amb el p\u00fablic sobre educaci\u00f3, cultura, dona i hist\u00f2ria. \u201cLa idea d’escriure La jugada mestra va comen\u00e7ar fa quatre anys i ha sigut un llarg proc\u00e9s d’escriptura i documentaci\u00f3. La hist\u00f2ria de Macharaviaya \u00e9s preciosa i la veritat \u00e9s que jo vaig arribar a ella per casualitat. Sabia que volia parlar sobre el primer acc\u00e9s de la dona a l’educaci\u00f3 i ja tenia en la meua ment algunes trames i la configuraci\u00f3 de diversos personatges, per\u00f2 en un primera cerca nom\u00e9s vaig trobar refer\u00e8ncies a Fran\u00e7a i em vaig quedar molt despagada, aix\u00ed que vaig aparcar una mica la idea. Per\u00f2, casualment, va arribar a mi una entrevista d’un historiador que donava visibilitat al fet que el seu poble, Macharaviaya, va tindre la primera escola p\u00fablica, mixta i gratu\u00efta i llavors es va obrir davant meu l’apassionant hist\u00f2ria d’aquest lloc i vaig reprendre la idea d’escriure la novel\u00b7la\u201d, declarava l’autora.<\/p>\n\n\n\n
Segons relata en el llibre, en el segle XVIII tots els col\u00b7legis estaven en mans d’ordes religiosos, no obstant aix\u00f2 el col\u00b7legi de Macharaviaya va estar desvinculat de l’esgl\u00e9sia. \u201cEn aqueixa \u00e8poca hi havia col\u00b7legis per a xiquetes per\u00f2 els seus ensenyaments se centraven en el que es deia tasques mujeriles. En Macharaviaya \u00e9s curi\u00f3s que el director de l’escola f\u00f3ra Miguel de G\u00e1lvez, l’escola es mantenia amb les aportacions de la seua fam\u00edlia i d’una fundaci\u00f3 integrada pels agricultors del poble. La fam\u00edlia G\u00e1lvez estava conformada per quatre germans que, malgrat el seu origen humil, van arribar a ocupar alts c\u00e0rrecs; gr\u00e0cies als seus contactes es va obrir al poble la f\u00e0brica de Naips que exportava a les \u00cdndies, alhora que van fundar l’escola que protagonitza el llibre. Amb tot aix\u00f2, la poblaci\u00f3 de Macharaviaya va cr\u00e9ixer molt\u00edssim arribant a ser coneguda com \u2018la xicoteta Madrid\u2019, encara que en l’actualitat torna a ser un xicotet poble de 500 habitants\u201d, explicava Taraz\u00f3n. \u201cEn aquest context hist\u00f2ric he volgut contar una hist\u00f2ria d’amistat utilitzant als personatges de Mar\u00eda Rosa G\u00e1lvez, a la mestra de la vila i a un sacerdot\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Per a tancar l’acte es va obrir la venda d’exemplars de la novel\u00b7la, dedicats per l’autora.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"