La Comunitat Valenciana \u00e9s una regi\u00f3 de m\u00fasica.\u00a0 S\u00f3n pocs els pobles en els quals no hi haja almenys una banda. A Titaig\u00fces, xicoteta localitat de poc m\u00e9s de 450 habitants a l’interior de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia, ‘La Lira’, que \u00e9s com es denomina a la seua banda, compta amb m\u00e9s de 180 anys d’hist\u00f2ria i continua gaudint d’una gran for\u00e7a que mobilitza a tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Poques s\u00f3n les fam\u00edlies que no tinguen algun membre que siga m\u00fasic i dins d’aquests n’hi ha amb 8 o 10 anys o fins i tot amb 86, com \u00e9s el cas de Pascual Monle\u00f3n que despr\u00e9s de 75 anys continua tocant el seu tromb\u00f3 de pistons dels quals assenyala: \u201cja no hi ha\u201d. <\/p>\n\n\n\n
En la celebraci\u00f3 del Corpus, al juny del 47, quan Pascual complia 11 anys va entrar en la banda i hui dia continua assistint a pr\u00e0cticament tots els assajos i concerts. La seua labor com a m\u00fasic \u00e9s vocacional i l’ha seguida al llarg de la seua vida, excepte quan li va tocar fer el servei militar i anar-se a Su\u00efssa o Vene\u00e7uela.<\/p>\n\n\n\n
\u201cUna gran fam\u00edlia\u201d<\/strong><\/p>\n\n\n\n El millor \u00e9s que la seua carrera no acaba ac\u00ed, perqu\u00e8 gaudeix d’una estupenda salut i mentre puga vol continuar tocant, estar en La Lira i participar activament en totes les activitats que es proposen. La Lira \u00e9s com una gran fam\u00edlia formada per joves, ancians, m\u00fasics d’o\u00efda, de conservatori i que actualment s’estructura en tres bandes.<\/p>\n\n\n\n La principal, on toca el nostre octagenario Pascual Monle\u00f3n , la juvenil i la infantil que dirigeix el seu fill, Javier Monle\u00f3n i \u00e9s que, si Pascual \u00e9s el m\u00fasic en actiu de major edat de la Banda La Lira de Titaig\u00fces, els seus dos fills, la seua nora i els seus dos nets s\u00f3n grans m\u00fasics, tant que aquests \u00faltims estudien per a ser m\u00fasics professionals i han collit diversos premis d’interpretaci\u00f3 en percussi\u00f3 i tuba respectivament.<\/p>\n\n\n\n Un record associat a la felicitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n Pascual Monle\u00f3n sol contar moltes an\u00e8cdotes i acudits que li han succe\u00eft al llarg de la seua traject\u00f2ria com a m\u00fasic. Va comen\u00e7ar sent un xiquet de la m\u00e0 de Vicente Sayas de professi\u00f3 fuster i que s’allotjava, com diu Monle\u00f3n :\u201da la seua casa\u201d. All\u00ed acudien a aprendre m\u00fasica, per\u00f2 Pascual ja tocava la bandurria des de xicotet. El seu pare va fer algun pinito amb el bombo, per\u00f2 va ser m\u00e9s guitarrista. El seu oncle Aurelio, recorda Monle\u00f3n \u201cja estava en la banda i al juny del 1947 vaig entrar en la banda amb el tromb\u00edn, un tromb\u00f3 xicotet, al fet que va seguir un m\u00e9s gran, daurat i brillant \u2026 despr\u00e9s van ser uns altres. Ara toque el de pistons i continue tenint la gorra que em van donar amb l’uniforme l’any 1948, que ara no em per a\u201d. <\/p>\n\n\n\n La banda \u00e9s un record molt afectu\u00f3s i entranyable que Pascual Monle\u00f3n guarda en la seua mem\u00f2ria associat a la felicitat. Van rondar amb la m\u00fasica pels pobles pr\u00f2xims, des d’alguns de la prov\u00edncia de Terol, com a Llibres, de Conca com a Santa Cruz de Moya (on recorda van anar caminant, amb cavalleries i els va caure una gran nevada) o Val\u00e8ncia amb 12 anys i uniformes nous, l’any 1948 on van anar a tocar al carrer Serrans. Llavors diu Monle\u00f3n: \u201cera una altra cosa, no hi havia tant com ara\u2026 an\u00e0vem en cami\u00f3, port\u00e0vem pollastres vius per a fer el menjar\u2026\u201d<\/p>\n\n\n\n Pascual segueix la seua gran afici\u00f3 hui dia amb la banda i la rondalla. Resideix a Val\u00e8ncia com molts altres m\u00fasics dels quals integren la societat musical titag\u00fce\u00f1a i que juntament amb l’escola de m\u00fasica comarcal i els conservatoris de la ciutat, Ll\u00edria i Benaguasil, est\u00e0 aconseguint nodrir-se de molts nous i talentosos m\u00fasics. Falta que algun d’ells, com demana Monle\u00f3n : \u201cagafe la tuba, que \u00e9s gran i aparat\u00f3s, per\u00f2 molt necessari perqu\u00e8 \u00e9s mitja banda\u2026\u201d. Afortunadament el seu net Javier Monle\u00f3n Rubio est\u00e0 donant mostres de ser un gran virtu\u00f3s d’aquest instrument.<\/p>\n\n\n\n Aquest pr\u00f2xim dissabte 3 de desembre la Societat Musical \u201cLa Lira\u201d de Titaig\u00fces celebra la festivitat de Santa Cecilia amb un dia carregat d’esdeveniments sobretot musicals, com \u00e9s la cercavila per la localitat i posterior concert en el Teatre Municipal al migdia, per part de les de les tres bandes: titular, infantil i juvenil on a m\u00e9s es donar\u00e0 la benvinguda als nous m\u00fasics i potser algun d’ells segueix els passos de Pascual Monle\u00f3n i siga m\u00fasic en actiu m\u00e9s de 75 anys. Informa, Lidia Ferrer<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"