El canvi clim\u00e0tic que minva les collites, la brutal pujada dels costos de producci\u00f3 agreujada per la guerra d’Ucra\u00efna, les importacions procedents de tercers pa\u00efsos sense reciprocitat que afonen els preus de les nostres produccions, l’amena\u00e7a i lluita contra les plagues normalment importades, la nova PAC que s’estrena en 2023 i una Llei de la Cadena Aliment\u00e0ria insuficient per a resoldre el desequilibri entre origen i destinaci\u00f3, s\u00f3n alguns dels aspectes que han marcat aquest any a punt de concloure i que estaran tamb\u00e9 en el punt de mira del pr\u00f2xim 2023, segons l’an\u00e0lisi elaborada per La Uni\u00f3 Llauradora i Ramadera.<\/p>\n\n\n\n
El sector agroalimentari representa el 9,6% de l’economia de la Comunitat Valenciana, amb una xifra de negoci de 9.392 milions d’euros. Genera a m\u00e9s el 12% dels llocs de treball del conjunt econ\u00f2mic amb 238.000 persones ocupades. Malgrat aquestes xifres macroecon\u00f2miques, els productors valencians continuen empobrint-se davant el descens dels seus ingressos a causa de l’increment dels costos i d\u2019uns preus percebuts que continuen sent baixos.<\/p>\n\n\n\n
Les respostes de les diferents Administracions no han sigut les adequades davant tots aquests problemes, d’ac\u00ed les protestes realitzades per La Uni\u00f3 al llarg de l’any. Es van iniciar el 28 de gener a Madrid per part dels ramaders i van prosseguir amb una manifestaci\u00f3 unit\u00e0ria pels carrers de Val\u00e8ncia el 25 de febrer amb la participaci\u00f3 de 8.000 llauradors i 250 tractors per a llan\u00e7ar un SOS per la superviv\u00e8ncia del camp valenciana. El passat 16 de mar\u00e7, de nou davant el Ministeri d’Agricultura a Madrid, La Uni\u00f3 va tornar a manifestar-se per a exigir preus dignes i costos assumibles i una PAC per a les persones llauradores i ramaderes professionals. Si els nostres governants no reaccionen, l’organitzaci\u00f3 augura noves mobilitzacions per a aquest 2023<\/p>\n\n\n\n
Costos de producci\u00f3 pels n\u00favols<\/strong><\/p>\n\n\n\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies del conflicte b\u00e8l\u00b7lic a Ucra\u00efna han provocat un augment m\u00e9s elevat si cap dels costos de producci\u00f3. Fertilitzants, pinsos, combustibles, electricitat, tot s’ha disparat, en una mitjana del 45% de pujada i la factura el\u00e8ctrica ha arribat a quadruplicar-se. En aquest sentit, La Uni\u00f3 t\u00e9 interposat un recurs contenci\u00f3s administratiu contra el Ministeri de Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica al no haver posat en marxa el contracte el\u00e8ctric de doble tarifa per al regadiu aprovat per Llei en 2020.<\/p>\n\n\n\n Un sector asfixiat pels costos de producci\u00f3 que no paren de pujar i una ind\u00fastria i una gran distribuci\u00f3 que exerceixen implacablement la seua posici\u00f3 de domini en els mercats i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball d’aquelles persones que produeixen aliments. Com tamb\u00e9 pugen els costos en la lluita contra les plagues en nombrosos cultius davant l’eliminaci\u00f3 de subst\u00e0ncies actives des de Brussel\u00b7les que despr\u00e9s es permeten als productes importats.<\/p>\n\n\n\n Si b\u00e9 \u00e9s cert que s’han establit ajudes p\u00fabliques als sectors ramaders i c\u00edtrics, que, malgrat ser insuficients, han contribu\u00eft a esmorteir una mica aquesta pujada, molts altres sectors s’han quedat fora d’aquestes ajudes malgrat tindre tamb\u00e9 un increment de costos. La Uni\u00f3 ha treballat i est\u00e0 treballant perqu\u00e8 les tinguen en 2023 cultius com el ra\u00efm de taula, caqui, cirera o l’apicultura.<\/p>\n\n\n\n Canvi clim\u00e0tic i medi ambient<\/strong><\/p>\n\n\n\n El canvi clim\u00e0tic ha vingut per a quedar-se i t\u00e9 ja un fort impacte en els nostres cultius. La prova \u00e9s que enguany s’ha produ\u00eft un descens en la major part de produccions (en olivar hi ha hagut una collita un 75% inferior, en ametles menys de la meitat de la producci\u00f3, en caqui un 55% menys, el ra\u00efm de vinificaci\u00f3 ha tingut un 30% menys de collita i en fruita d’estiu la producci\u00f3 ha resultat un 65% m\u00e9s baixa que la mitjana de les \u00faltimes campanyes.<\/p>\n\n\n\n En c\u00edtrics hi ha hagut un 8% menys que la passada campanya i un 14% menys que la mitjana de les \u00faltimes deu campanyes, en cereals la collita ha sigut un 25% m\u00e9s baixa i un llarg etc\u00e8tera fins i tot en un cultiu tan local com a l’all tendre de X\u00e0tiva que ha perdut el 80% de la seua varietat ic\u00f2nica Camallarga per adversitats clim\u00e0tiques que han fet proliferar els fongs.<\/p>\n\n\n\n La Llei estatal de Residus i S\u00f2ls Contaminants va entrar en vigor prohibint les cremes agr\u00edcoles. L’intens treball d’organitzacions com La Uni\u00f3 va aconseguir en una primera inst\u00e0ncia que la Conselleria d’Agricultura adoptara excepcionalitats a trav\u00e9s d’una resoluci\u00f3 i que, finalment, a trav\u00e9s de la Uni\u00f3 d’Unions s’incloguera en la Llei de gesti\u00f3 de la PAC una disposici\u00f3 on s’autoritzen aquestes cremes a nivell estatal.<\/p>\n\n\n\n Grans incendis<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aquest canvi clim\u00e0tic, amb temperatures m\u00e9s elevades i paisatges m\u00e9s secs, accelera sens dubte la proliferaci\u00f3 d’incendis forestals cada vegada m\u00e9s devastadors com els ocorreguts aquest estiu a Beg\u00eds, Vall d’Ebo, Calles i Venta del Moro. La Uni\u00f3 aposta per mantindre i incentivar l’activitat agr\u00e0ria en les zones rurals d’interior com a mesura necess\u00e0ria per a la prevenci\u00f3 d’incendis perqu\u00e8 l’aband\u00f3 d’aquesta serveix de combustible per a expandir les flames. Tamb\u00e9 reclama ajudes per a que les persones llauradores i ramaderes afectades per eixos incendis puguen regenerar les seues explotacions.<\/p>\n\n\n\n Importacions i plagues<\/strong><\/p>\n\n\n\n Excepte algun xicotet avan\u00e7 com el tractament de fred a les taronges de tercers pa\u00efsos on estiga expandida la malaltia de la Thaumatotibia leucotreta, es continua amb la compet\u00e8ncia deslleial a la Uni\u00f3 Europea entre els productes europeus i els procedents de pa\u00efsos tercers. De l’acord amb Sud-\u00e0frica no es tenen not\u00edcies sobre la seua revisi\u00f3 i no existeix tampoc la certesa que es vagen a considerar els c\u00edtrics com a producte sensible a l’hora de signar els tractats comercials. Com ve denunciant La Uni\u00f3 al llarg de tot l’any cada vegada hi ha m\u00e9s alertes sanit\u00e0ries per pres\u00e8ncia de plagues i m\u00e9s detecci\u00f3 de subst\u00e0ncies actives l’\u00fas de les quals est\u00e0 prohibit en l’\u00e0mbit de la UE, per\u00f2 no per a tercers pa\u00efsos. No existeix la reciprocitat desitjable i cal adoptar un comprom\u00eds d’exig\u00e8ncia perqu\u00e8 aqueixa reducci\u00f3 de pesticides, antibi\u00f2tics i fertilitzants a les quals ens obliguen les autoritats comunit\u00e0ries es complisca tamb\u00e9 per als productors de fora. De la mateixa manera caldria estendre el tractament de fred tamb\u00e9 a les mandarines i aranges.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00f2, la Comissi\u00f3 Europea est\u00e0 cada vegada m\u00e9s sensibilitzada amb les den\u00fancies en aquesta mat\u00e8ria del sector agr\u00edcola, principalment del valenci\u00e0, i fruit d’aix\u00f2 va ser la visita d’alts c\u00e0rrecs a la Comunitat Valenciana a la fi de novembre per a comprovar in situ els danys que provoquen plagues importades com el cotonet de Sud-\u00e0frica. No obstant, les decisions a nivell europeu costen molt d’avan\u00e7ar i, per tant, canviar la normativa. \u00c9s el cas del tractament en fred esmentat que nom\u00e9s s’ha aconseguit per a taronges i no per a la resta dels productes sensibles a ser vectors d’entrada de plagues i malalties a la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n\n\n\n Una Llei de la Cadena que no ens val<\/strong><\/p>\n\n\n\n La Llei de millora del funcionament de la Cadena Aliment\u00e0ria segueix sense ser \u00fatil per a la baula dels productors. Com ja hem reiterat no est\u00e0 servint per a acabar amb els desequilibris de la cadena que suporta el sector productor. Un \u00e8xit en aquest terreny \u00e9s la creaci\u00f3, a petici\u00f3 de La Uni\u00f3, de la AVICA, l’Ag\u00e8ncia Valenciana d’Informaci\u00f3 i Control Alimentaris, que podr\u00e0 donar un millor control dels abusos agroalimentaris en el nostre territori.<\/p>\n\n\n\n Ni el Ministeri d’Agricultura ni les Interprofessionals han tingut ni la voluntat ni la capacitat d’establir un cost mitj\u00e0 de producci\u00f3 per als productes i que siga un preu de refer\u00e8ncia per davall del qual no es puga comprar cap producci\u00f3 agr\u00e0ria i aix\u00ed ajudar a complir la Llei de la cadena aliment\u00e0ria que continua sense posar l\u00edmit a la posici\u00f3 de negociaci\u00f3 de molts dels agents de la cadena.<\/p>\n\n\n\n A part de la creaci\u00f3 de la AVICA, cal destacar com a positiu l’increment de l’activitat inspectora per part de la AICA estatal davant les den\u00fancies justificades d’incompliments.<\/p>\n\n\n\n Insensibilitat pol\u00edtica<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00f3n reiterades i desafortunades les pol\u00edtiques i declaracions d’alguns membres del Govern contra el sector agrari: sobre les mal anomenades macrogranges i contra el consum de carn o posant cada vegada m\u00e9s noses al regadiu. La Uni\u00f3 aposta per reduir les traves burocr\u00e0tiques per al sector ramader i tamb\u00e9 per una pol\u00edtica d’expansi\u00f3 de plantes fotovoltaiques en zones rurals d’una forma ordenada i racional sense que posen en perill l’activitat en zones productives agr\u00edcoles.<\/p>\n\n\n\n La retallada del transvasament Tajo-Segura \u00e9s una mostra clara d’insensibilitat pol\u00edtica davant una de les zones que constitueix l’horta d’Europa. Molt ens temem que aquest assumpte, i altres relacionats amb l’aigua, es convertisquen de nou en arma llanc\u00edvola electoral a pocs mesos de les diverses eleccions quan hauria de ser un assumpte allunyat del terreny pol\u00edtic i entrar \u00fanicament en el t\u00e8cnic.<\/p>\n\n\n\n Danys climatol\u00f2gics i assegurances agr\u00e0ries<\/strong><\/p>\n\n\n\n Nombrosos fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics de greu incid\u00e8ncia han provocat que les indemnitzacions previstes pels sinistres siguen elevades en la Comunitat Valenciana. Les Administracions no solen compensar aquestes p\u00e8rdues i ho fien tot al sistema d’assegurances agr\u00e0ries que desgraciadament el Govern continua retallant.<\/p>\n\n\n\n La insensibilitat de ENESA i Agroseguro estan posant en perill un sistema p\u00fablic d’assegurances agr\u00e0ries que porta ja en marxa des de 1978. S’estan allunyant cada vegada m\u00e9s de la realitat sectorial com per exemple amb l’eliminaci\u00f3 de l’extensi\u00f3 de garanties en l’asseguran\u00e7a de c\u00edtrics. Com a aspecte positiu dins de les assegurances cal destacar l’aposta de la Conselleria d’Agricultura per l’asseguran\u00e7a agr\u00e0ria amb una l\u00ednia pressupost\u00e0ria de 28,5 milions d’euros per a abaratir el cost de la contractaci\u00f3 i tamb\u00e9 la uni\u00f3 del sector productor, cooperatiu i Administraci\u00f3 valenciana en la defensa del sistema d’assegurances agr\u00e0ries.<\/p>\n\n\n\n Fauna salvatge<\/strong><\/p>\n\n\n\n La pressi\u00f3 cineg\u00e8tica per nombroses esp\u00e8cies \u00e9s elevada i per aix\u00f2 La Uni\u00f3 continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir aquesta proliferaci\u00f3 fins a nivells sostenibles per al mitj\u00e0, ja que els llauradors pateixen un sobrecost desmesurat. La problem\u00e0tica s’agreuja encara m\u00e9s en zones de seguretat on no es pot ca\u00e7ar i all\u00ed on els cultius s’abandonen per falta de rendibilitat, i ac\u00ed \u00e9s on l’Administraci\u00f3 ha d’actuar de manera coordinada i urgent. Tampoc l’actual l\u00ednia d’asseguran\u00e7a per danys cineg\u00e8tics cobreix les necessitats del sector i resulta al final dificultosa i inviable per a indemnitzar la mort per exemple de l’arbratge.<\/p>\n\n\n\n Ressaltar per tant la quasi inexistent acci\u00f3 de l’Administraci\u00f3 en aquest assumpte per a adoptar mesures o iniciatives que contribu\u00efsquen a reduir o pal\u00b7liar els danys en el sector agrari.<\/p>\n\n\n\n ALGUNS \u00c8XITS<\/strong><\/p>\n\n\n\n Alguns \u00e8xits que podr\u00edem destacar d’aquest 2022 que conclou s\u00f3n la consecuci\u00f3 d’un vocal en la DO Cava per part de la candidatura conjunta d’Almendralejo i Requena i l’acceptaci\u00f3 de la denominaci\u00f3 Cava de Requena per al cava valenci\u00e0, els avan\u00e7os en la problem\u00e0tica de la pinyol\u00e0, la millora de la partida de competitivitat ramadera en els pressupostos de 2023, la realitzaci\u00f3 de campanyes de promoci\u00f3 dels c\u00edtrics o l’aprovaci\u00f3 per les Corts de les cremes agr\u00edcoles dins de la Llei Valenciana d’Economia Circular. Gran part d’aquestes mesures s’han desenvolupat gr\u00e0cies a la insist\u00e8ncia i participaci\u00f3 de La Uni\u00f3.<\/p>\n\n\n\n En clau interna hem celebrat enguany el nostre XV Congr\u00e9s en un nou exercici de democr\u00e0cia agr\u00e0ria, on ha destacat la unitat, l’aprovaci\u00f3 de propostes i una profunda renovaci\u00f3 de quadres territorials, amb una executiva tamb\u00e9 amb una mitjana d’edat de 47 anys en la qual s’ha reelegit a Carles Peris com a secretari general.<\/p>\n\n\n\n La Uni\u00f3 anima als consumidors durant aquests dies i durant tot l’any a adquirir productes de proximitat que tenen una qualitat i una seguretat aliment\u00e0ria contrastada. Per al comiat d’enguany si se’ns permet recomanem menjar el ra\u00efm embossat del Vinalop\u00f3 a fi de fer costat a uns productors que ho estan passant mal i brindar amb el nostre Cava de Requena.<\/p>\n\n\n\n ALGUNS REPTES DE 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n Comencem 2022 amb una nova reforma laboral i farem el propi en 2023 amb el nou sistema que entrar\u00e0 en vigor de cotitzaci\u00f3 per als treballadors aut\u00f2noms per compte propi segons els seus rendiments nets.<\/p>\n\n\n\n Aquest pr\u00f2xim any tenim el repte de baixar els nostres costos de producci\u00f3 i tamb\u00e9 reconduir l’actual Llei de la Cadena Aliment\u00e0ria ja que no soluciona els problemes actuals dels productors.<\/p>\n\n\n\n El 2 de gener de 2023 entra en vigor el Pla Estrat\u00e8gic de la PAC (PEPAC), la nova reforma 2023-2027 que es preveu com la m\u00e9s complicada de la hist\u00f2ria i la de majors exig\u00e8ncies burocr\u00e0tiques. No est\u00e0 dirigida com seria desitjable principalment a les persones professionals i posseeix cada vegada m\u00e9s condicionants per a percebre una ajuda que cada any \u00e9s m\u00e9s baixa.<\/p>\n\n\n\n En el segon semestre de l’any Espanya ostentar\u00e0 la presid\u00e8ncia de la Uni\u00f3 Europea, en el que hauria de suposar una oportunitat per a introduir en el discurs pol\u00edtic europeu tots aquells problemes i les solucions per al sector agrari espanyol i valenci\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Entrem en un any totalment electoral amb comicis locals, auton\u00f2mics i estatals. Demanem que no s’use al sector agrari com a eina de confrontaci\u00f3 pol\u00edtica i que els programes electorals dels diferents partits contemplen propostes en benefici de les persones llauradores i ramaderes que siguen efectives, reals i sobretot mesurables.<\/p>\n\n\n\n Desitjar\u00edem que enguany es redu\u00efsquen els robatoris de collites en les explotacions agr\u00edcoles i que hi haja un major relleu generacional amb la incorporaci\u00f3 i perman\u00e8ncia de cada vegada m\u00e9s joves, aix\u00ed com que les dones entren en la titularitat compartida de les explotacions perqu\u00e8 no \u00e9s de rebut que nom\u00e9s hi haja donades d’alta en la Comunitat Valenciana 18 dones. Tamb\u00e9 que es rebaixen els m\u00f2duls fiscals agraris de l’IRPF per a compensar les p\u00e8rdues.<\/p>\n\n\n\n Finalment, animem a les diferents Administracions a impulsar de forma decidida la modernitzaci\u00f3 i digitalitzaci\u00f3 del sector agrari.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"