Diverses esp\u00e8cies de flora aut\u00f2ctona que cobreixen de verd els camps de cultiu mediterranis com Oxalis pes-caprae (coneguda segons zones com \u2018agret\u2019, agres, agricos o tr\u00e9vol) i Arisarum vulgare (anomenada pels agricultors \u2018cresolera\u2019, \u2018rafa de frare\u2019 o candilillos) estan en el punt de mira dels senglars i altres esp\u00e8cies de fauna salvatge la poblaci\u00f3 de la qual s’ha multiplicat sense control en els \u00faltims temps.
L’Associaci\u00f3 Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) adverteix que els ramats de senglars s’expandeixen geogr\u00e0ficament a la recerca d’aliment i aigua, baixant de les muntanyes als horts i fins i tot a les urbanitzacions i ciutats. Un de les seues menges m\u00e9s anhelades s\u00f3n els bulbs d’aquestes plantes, per a aix\u00f2 furguen en la terra causant greus destrosses en els camps. Per a evitar el mal major dels continuats atacs de senglars, els agricultors es veuen obligats a realitzar tractaments amb herbicides que acaben amb aquesta flora malgrat ser molt apreciada pel sector i tindre com a substitutes altres herbes m\u00e9s d\u00edficiles de combatre. La p\u00e8rdua d’aquestes herb\u00e0cies afecta negativament a la biodiversitat de l’ecosistema, a la retenci\u00f3 de la humitat i a la protecci\u00f3 dels s\u00f2ls agr\u00edcoles.
AVA-Asaja subratlla que els senglars, en buscar aquesta flora aut\u00f2ctona, fan grans i irregulars forats que poden provocar accidents de les persones treballadores que escometen alguna labor a peu o en tractor, trenquen gomes de degoteig que causen un desaprofitament d’aigua de reg i un sobrecost econ\u00f2mic a l’hora de reparar aquestes instal\u00b7lacions h\u00eddriques, trauen les arrels dels arbres a l’aire lliure, ocasionant que aquestes s’assequen i disminu\u00efsquen la productivitat del cultiu i, fins i tot, tomben plan\u00e7ons joves fins a l’extrem de provocar la seua mort.
El president de AVA-Asaja, Crist\u00f3bal Aguado, den\u00fancia que \u201chi ha un exc\u00e9s evident de senglars i altres animals silvestres en tot el medi rural que no sols causa perjudicis als agricultors, sin\u00f3 al propi medi ambient i al conjunt de la societat. Els desequilibris sempre s\u00f3n dolents i la responsabilitat de la Adminitraci\u00f3n ha de ser treballar perqu\u00e8 hi haja un equilibri que permeta compatibilitzar la protecci\u00f3 de la fauna amb la protecci\u00f3 del territori, la salut i la seguretat ciutadana. Els ecologistes radicals que diuen que les xifres oficials estan unflades i que no hi ha tants senglars com observa el sector agrari demostren, una vegada m\u00e9s, que no trepitgen terra i no coneixen la realitat del camp des dels seus despatxos urbanites. L’Administraci\u00f3 ha de deixar de fer seguidisme d’aquest ecologisme pseudocient\u00edfic i estar amb les persones que cada dia cuidem el medi ambient i, alhora, produ\u00efm aliments de qualitat per a la societat\u201d.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"