{"id":203644,"date":"2023-11-25T11:00:00","date_gmt":"2023-11-25T10:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/?p=203644"},"modified":"2023-11-25T12:07:03","modified_gmt":"2023-11-25T11:07:03","slug":"entrevista-delmundo-mila-lunica-veu-desperanca-i-de-denuncia-hui-dia-no-emputecida-i-no-comprada-es-la-de-la-poesia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/entrevista-delmundo-mila-lunica-veu-desperanca-i-de-denuncia-hui-dia-no-emputecida-i-no-comprada-es-la-de-la-poesia\/","title":{"rendered":"Entrevista. Delmundo Mil\u00e0: \u201cL’\u00fanica veu d’esperan\u00e7a i de den\u00fancia hui dia, no emputecida i no comprada; \u00e9s la de la poesia\u201d"},"content":{"rendered":"\n

El segon llibre del polifac\u00e8tic escriptor i guionista bunyolense Delmundo Mil\u00e0 acaba de veure la llum amb el t\u00edtol de \u201cViaje a los confines de la nada\u201d; un treball po\u00e8tic retrospectiu, en format de quadern de viatges, fruit de la visita que l’autor va fer a l’illa de La Palma i que naix a l’empara de la nova editorial que el mateix autor impulsa al costat de Domingo Mart\u00ednez. Una doble presentaci\u00f3 en p\u00fablic programada per a divendres que ve, 1 de desembre, a les 19,00 hores a la biblioteca municipal de Bunyol.<\/h3>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\u2014 Delmundo, divendres que ve, 1 de desembre, presentes una nova editorial.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, el projecte editorial \u00e9s un els fins de l’acte que presentem aquest pr\u00f2xim divendres, 1 de desembre, a la biblioteca municipal de Bunyol. Un part m\u00faltiple de fill i filla, llibre i editorial, proposta liter\u00e0ria i associativa. Una proposta que ve amb un pa davall del bra\u00e7. S\u00f3n eixes coses del menjar que seran tan necess\u00e0ries en \u201cLa poesia \u00e9s nutritiva\u201d. La lletra amb poesia entra.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfCom sorgeix la idea de crear una editorial?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 L’editorial \u00e9s l’esfor\u00e7 que portem arrossegant des de l’any 2008 quan vam emprendre La Kooperativa. El seu embri\u00f3, no obstant aix\u00f2, va ser a la Sala La Navetta ja en el mil\u00b7lenni passat \u2014somriu\u2014 i \u201ccompliria\u00bb enguany el seu 25 aniversari d’obertura. Despr\u00e9s va vindre \u201cla Kooperativa\u201d que va mantindre dues seus obertes: una d’elles en l’edifici de La Cooperativa Tit\u00e1nic, tan emblem\u00e0tica i que per cert recull Manuel del \u00c1lamo en el seu llibre sobre el obrerismo en La Foia; i l’altra seu va estar en la Pla\u00e7a del Poble de Bunyol, al costat de l’esgl\u00e9sia. La iniciativa, per tant, va tindre un enllumenament molt pausat i va acabar de materialitzar-se amb el nom de Col\u00b7lecci\u00f3 de Literatura Kooperativa. Es van publicar dos llibres.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 I tamb\u00e9 presentes nou llibre.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, el llibre que es presenta \u00e9s la meua segona obra publicada, \u201cViaje a los confines de la nada\u201d; i encara que veu la llum enguany, \u00e9s un llibre retrospectiu que comen\u00e7a amb un viatge inici\u00e0tic a l’illa de La Palma, abans de l’erupci\u00f3 del volc\u00e0 Tenegu\u00eda. Un viatge sens dubte premonitori que va acabar \u201ceruptando\u201d tots aquells murmuris que em llan\u00e7ava l’illa. \u00c9s curi\u00f3s per\u00f2 l’ambient ja feia olor de confins del no-res. Tinc un afecte molt especial per eixa illa.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Per\u00f2 \u00e9s un llibre de poesia, \u00bfno?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Vaja, s\u00ed, s\u00ed, \u00e9s un llibre de poesia, encara que intente retor\u00e7ar les formes per a convertir-ho en un quadern de bit\u00e0cola, un relat de viatges amb la passi\u00f3 i el sentiment del llenguatge po\u00e8tic. No deixa de ser poesia en les seues formes m\u00e9s convencionals amb un rerefons de relat, atemporal i imprec\u00eds com el llenguatge po\u00e8tic ho \u00e9s. M’agrada trencar els g\u00e8neres i portar-los al l\u00edmit de les seues possibilitats. La poesia de viatges no \u00e9s nova, pr\u00e0cticament tota la literatura des dels seus inicis ha begut de la idea de viatge. La vida en si \u00e9s un viatge. Des del poema de Gilgamesh fins a les cr\u00f2niques d’Alejandro Magno o la mateixa B\u00edblia. Realment tota literatura \u00e9s un viatge, en l’espai i en el temps. L’art d’escriure \u00e9s fer sentir en el lector, en l’altra persona, sensacions. Entre totes creem un relat que tindr\u00e0 la versemblan\u00e7a compartida que vulguem. L’autor, la criatura, la llevadora i les \u201caltres\u201d que l’acceptaran en un conscient col\u00b7lectiu o simplement l’ignoraran.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfLa poesia de viatges es pot dir que \u00e9s el que inspira cada viatge a nivell po\u00e8tic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Efectivament, per\u00f2 aquest a m\u00e9s \u00e9s un triple viatge, com una triple pirueta al buit. Volia fer-ho en poesia i sincerament crec que ha eixit un \u201cxiquet\u201d amb un relat molt fresc. Una manera d’acostar-se al llenguatge po\u00e8tic. Est\u00e0 estructurat en tres parts: una \u00e9s el viatge en si, la part m\u00e9s recognoscible en la qual transcorre, petjada a petjada, la meua perip\u00e8cia vital. L’altra \u00e9s eixe viatge a cap part, al buit si vols, existencial, de la pr\u00f2pia vida que anem delimitant en les relacions amb les altres viatgeres. N\u00e0ufrags tamb\u00e9 espantats. El seu ep\u00edleg ser\u00e0 el viatge dist\u00f2pic de \u201cLos pueblos del agua\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfUn viatge en el temps?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00c9s un viatge intern que relat des dels 15 anys fins a la mort del meu pare. Tinc 56 anys en eixe moment. Dic que el llibre \u00e9s un triple viatge perqu\u00e8 no sols discorre en una dimensi\u00f3 espaciotemporal, s’endinsa en els corredors de la vida mateixa, en els solcs que anem llaurant i les cicatrius que acumulem.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfLos pueblos del agua?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014  Volia experimentar amb les antigues epopeies. No \u00e9s un heroi \u00e8pic, a la manera del Cantar de Gestes, que allibera un poble, triat o trobat pel cam\u00ed i que fet i fet ha sigut el germen del relat de tots els pobles. Trobarem una versi\u00f3 actualitzada que t\u00e9 a veure m\u00e9s amb una distopia postmoderna molt actual escassetat i abs\u00e8ncies que ens est\u00e0 portant al col\u00b7lapse generalitzat, inclosa la pr\u00f2pia humanitat. Els pobles de l’aigua no funden, alliberen.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Estem davant un llibre de 80 p\u00e0gines a m\u00e9s amb una portada molt especial.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, perqu\u00e8 la portada est\u00e0 dissenyada per Ana Criado Zahonero, Ana Cezeta. Una de les dissenyadores d’art m\u00e9s reconegudes a nivell mundial. Baste dir que \u00e9s una de les 48 persones que componen l’Acad\u00e8mia de les Arts i les Ci\u00e8ncies de la Televisi\u00f3 als Estats Units. Va estar nominada als EMMY pels t\u00edtols de cr\u00e8dit de Star Trek i seus s\u00f3n treballs com Godzilla, American Horror Story, Star Trek Picard\u2026 En fi, un luxe que li agra\u00efsc molt\u00edssim a aquesta persona tan pr\u00f2xima i intel\u00b7ligent que fa senzill el complex. A m\u00e9s, \u00e9s de Bunyol com ja sabeu. <\/p>\n\n\n\n

\u2014 Un llibre de poesia que t\u00e9 tamb\u00e9 una part de prosa, \u00bfno?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Soc poc ortodox en el meu estil. La meua poesia a vegades cau en la prosa po\u00e8tica. Encara que no \u00e9s la meua forma d’expressi\u00f3 m\u00e9s habitual. Utilitze recursos ja experimentats en antigues cr\u00f2niques de navegaci\u00f3. M’agrada molt l’expedici\u00f3 de Magallanes i Elcano. S\u00f3n notes i apunts del viatge. La meua sensaci\u00f3 \u00e9s que la poesia es llig poc perqu\u00e8 la gent no l’ent\u00e9n, aix\u00ed que aprofite eixe espai per a fer un recopilatori de les situacions que han propiciat aquest viatge.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bf\u00c9s una esp\u00e8cie d’explicaci\u00f3 dels poemes?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Seria una esp\u00e8cie d’explicaci\u00f3, per\u00f2 no t\u00e9 nom\u00e9s un sentit aclaridor. S\u00f3n un cam\u00ed de molles per a recollir pels qui s’aventuren en el viatge.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfRealment la poesia es llig poc?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Les editorials el primer que et diuen \u00e9s que no publiquen poesia. Nosaltres intentarem que els llibres autoeditats no acaben en una cantonada de les llibreries alimentant l’oblit.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Tornant al llibre, sense ser una biografia crec que hi ha molta experi\u00e8ncia vital de l’autor en aquest llibre, \u00bfm’equivoque?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00c9s tota una experi\u00e8ncia vital. Hi ha un di\u00e0leg entre generacions i amb un mateix. Entre la mem\u00f2ria i l’oblit, entre el desig i la realitat a la manera de Cernuda, un dels meus referents po\u00e8tics. De qu\u00e8 podem parlar sin\u00f3 parlem de la nostra condici\u00f3 humana, dels temes que importen de veritat, de la vida i la mort, del sentit de l’exist\u00e8ncia, de qui som, de l’amor, de les passions. <\/p>\n\n\n\n

\u2014 B\u00e9, crec que dependr\u00e0 de la persona, \u00bfno?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Clar que s\u00ed. Cadascuna construeix el seu relat que li serveix per a ser ac\u00ed, per a relacionar-se. No obstant aix\u00f2, quan intentes comunicar una cosa essencial, t’adones que hi ha una s\u00e8rie de temes universals generalitzables a totes, totes bevem de la mateixa font i arribem a la mateixa platja. Intente allunyar-me dels missatges interessats.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfPer qu\u00e8 ho dius?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Ho dic per tota la narrativa mediocre. Pel xou televisiu que l’alimenta. Si no sales en televisi\u00f3 o no comptes els p\u00e8ls del cul que tenia l’autor quan el va escriure, sembla que no t\u00e9 cap sentit\u2026 \u00c9s la realitat que hem constru\u00eft. Una complexitat que cada vegada m\u00e9s necessita de relats interessats i ens aparta de l’essencial. Un col\u00b7lapse civilizatorio en aquesta realitat dist\u00f2pica en la qual res adquireix valor. Tot \u00e9s ef\u00edmer. D’usar i tirar.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfHem col\u00b7lapsat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Hem col\u00b7lapsat ja.   <\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfAix\u00f2 t\u00e9 soluci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Crec que s\u00ed, no podem caure en la derrota. En el llibre parle de \u201cLos pueblos del agua\u201d vertaders portadors de la paraula. Una paraula silenciada en una estranya epid\u00e8mia de silenci. Qui t\u00e9 esperan\u00e7a \u00e9s conscient que vivim en un present fotut, com menys, per\u00f2 alberga la voluntat de creure en el seu propi crit quan sap que tot \u00e9s absurd. Cal al\u00e7ar la pedra cada dia fins i tot sabent que quan s’arriba al cim tornar\u00e0 a caure de nou.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfHi ha motius per a continuar creient en la Humanitat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Soc un humanista, un vitalista que no vol justificar la seua vida amb la seua mort. Continue creient que som \u00e9ssers espantats des del mateix moment que adquirim consci\u00e8ncia de la necessitat dels altres. La falta de l’altre \u00e9s el que ens fa por. Com diu Eudald Carbonell, un dels codirectors d’Atapuerca, necessitem construir un sentiment d’esp\u00e8cie. Cada vegada m’interessa menys el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic d’uns pocs individus, avorrisc l’ego i crec que el cam\u00ed al qual ens est\u00e0 portant el somni desballestat d’eixe ego, \u00e9s precisament a un futur no ja dist\u00f2pic, sin\u00f3 sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat possible.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00bfCreus que almenys els nostres pol\u00edtics pensen com a esp\u00e8cie?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Jo dels pol\u00edtics fa temps que no espere absolutament res. Si els qui ens governen s\u00f3n incapa\u00e7os de cooperar entre ells no espere que ho facen amb la resta de la ciutadania.<\/p>\n\n\n\n

\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\u2014 Tornant a l’editorial, \u00bfpodem resumir els seus principals caracter\u00edstiques?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 B\u00e9, volem que se’ns llija. Jo escric perqu\u00e8 se’m llija, no per a deixar el llibre en una prestatgeria. L’editorial es diu \u201cLa poesia \u00e9s nutritiva\u201d, tractem de les coses del menjar en el seu sentit m\u00e9s metaf\u00f2ric. No crec que acabem menjant-nos les nostres pr\u00f2pies paraules, aix\u00f2 seria canibalisme l\u00e8xic i no est\u00e0 b\u00e9 vist. De fet ning\u00fa es menja les seues paraules, els pol\u00edtics no ho fan, els reis tampoc, ells diuen: \u201cno ho tornar\u00e9 a fer\u201d, per\u00f2 no es mengen les seues paraules.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 I quasi ja per a finalitzar, aquelles persones que pensen que la poesia no \u00e9s per a ells, \u00bfcom els convenceries perqu\u00e8 s’acostaren a ella?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Acostar-se a la poesia \u00e9s recrear una realitat en la qual la paraula torne a adquirir la seua ra\u00f3 de ser. Hem de cuidar la paraula, atendre-la, aprendre a escoltar les altres persones. Tamb\u00e9 \u00e9s necessari que t’escolten. La poesia, els diria, \u00e9s el vertader llenguatge dels sentiments, les passions i la resposta que li donem a totes les coses quan no tenim per a tot un sentit ben clar del que passa. <\/p>\n\n\n\n

\u2014 Llavors, \u00bfel poeta no es fa, naix?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 El poeta naix, creix i es reprodueix. La poesia \u00e9s el germen de la fertilitat. Hem perdut capacitat reproductora perqu\u00e8 hem perdut la paraula oportuna. La poesia es transmet per via oral, com ho va fer en un principi el cant, el ritme o la dansa. El que passa \u00e9s que despr\u00e9s es va adobant. I el mateix li passa al novel\u00b7lista, al dramaturg o a qualsevol altra mena de narrador. Tot aix\u00f2 fins a arribar al capitalisme. Aquest sistema econ\u00f2mic va necessitar de paraules per a subsistir i en comptes d’escoltar l’altre el que va fer va ser comprar la seua voluntat. Va canviar el relat i ens va intentar conv\u00e9ncer que la publicitat era la nova poesia. Ara necessitem denunciar aquesta corrupci\u00f3 po\u00e8tica amb una veu clara d’esperan\u00e7a i den\u00fancia, lluny d’un relat emputecido de consum. L’\u00fanica veu d’esperan\u00e7a i de den\u00fancia hui dia, no emputecida i no comprada; \u00e9s la de la poesia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El segon llibre del polifac\u00e8tic escriptor i guionista bunyolense Delmundo Mil\u00e0 acaba de veure la llum amb el t\u00edtol de \u201cViaje a los confines de la nada\u201d; un treball po\u00e8tic retrospectiu, en format de quadern [+] <\/a><\/div>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":203637,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10911,10898,10894,10912,11007,10896],"tags":[10913,10914],"class_list":["post-203644","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-bunol-ca","category-ventana-ca","category-la-comarca-ca","category-la-hoya-ca","category-ocio-y-cultura-ca","category-seccion-ca","tag-bunol-ca","tag-la-hoya-de-bunol-chiva-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/203644","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=203644"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/203644\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/203637"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=203644"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=203644"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=203644"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}