La part requenense de l’exposici\u00f3 general del Col\u00b7legi Oficial de Farmac\u00e8utics est\u00e0 comissariada per Fernando Moya Mu\u00f1oz i l’Arxiu Municipal de Requena juntament amb membres del Col\u00b7legi Oficial de Farmac\u00e8utics. L’exposici\u00f3 va sorgir a partir d’un expedient d’una visita d’inspecci\u00f3 a les boticas de Requena en 1545. Es tracta d’un document molt singular de catorze p\u00e0gines en el qual el metge Crist\u00f3bal va llistar els elements simples, compostos, ung\u00fcents, emplastos, olis, estom\u00e0tics, p\u00edndoles, conserves, p\u00f3lvores, resines i gomes que eren presents en les tres boticas de l’\u00e8poca: la de Lorenzo de Fumada, la d’Alonso Calvo i la de Juan Navarro Sacedo. Les actes capitulars del Consell de Requena documenten el zel de l’ajuntament perqu\u00e8 les boticas de Requena estigueren ben prove\u00efdes. En aquella \u00e8poca, era el Consell qui regulava i intervenia en els aspectes sanitaris i s’esfor\u00e7ava per aconseguir i fidelizar per a la poblaci\u00f3 a metges, apotecaris i cirurgians. <\/p>\n\n\n\n

Per a l’exposici\u00f3, Fernado Moya, president del Centre d’Estudis Requenenses i cronista oficial de Fuenterrobles, va recol\u00b7lectar durant un any quasi tots els elements simples de les boticas de Requena que es documenten en l’expedient de 1545. <\/p>\n\n\n\n

En l’apartat de minerals destaca l’alum, sofre, bitla arm\u00e9nico, sulfat de coure, cristall o lapis specularis, coure, maragdes, hematites, magnetita, ix gemma, terra segellada, safirs, lapisl\u00e0tzuli, robins, topazis o granats.<\/p>\n\n\n\n

Criden l’atenci\u00f3 les subst\u00e0ncies d’origen animal com l’oli d’alacrans, os i cap de c\u00e9rvol, castor, almesc, coral roig i blanc, perles, alj\u00f3far, rasura d’ivori, mel, greix de gallina i de porc i cera blanca.<\/p>\n\n\n\n

Gomes i resines presents en les boticas de Requena eren la alm\u00e1ciga, l’encens, estoraque, opop\u00f3naco, mirra, sang de Drac, opi, resina de pi, elemi, goma ar\u00e0biga, colof\u00f2nia i ambre. <\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n moltes les plantes presents d’acord amb la farmacopea de l’\u00e8poca. Entre moltes altres, el lliri, vesc, cidra, an\u00eds, fenoll, anet, llorer, murta, xiprer, cubeba, roses, violetes, camamil\u00b7la, cantueso, mejorana, camedrio, s\u00e0lvia, menta, absenta, herba-sana, codonys, rude, culantrillo, fumaria, sauco, ametles, safr\u00e0, ruibarbre, mirabolanos, pebre, nou moscada, macis, gingebre, regal\u00edssia, canyella, c\u00e0mfora, pollancre, cardamomo, bele\u00f1o, zumaque, valeriana i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n

Molts d’aquests simples s’han trobat en la mateixa comarca. Uns altres eren d’origen for\u00e0 i fins a ex\u00f2tic i entraven per la duana de Requena on s’ha documentat el pas de ruibarbre, ac\u00edbar, coral molt, goma ar\u00e0biga, c\u00e0mfora, ung\u00fcent d’alabastre, encens, armoniaco, almoxate, argent viu o diacitr\u00f3n. En 1545, la farmacopea europea encara no utilitzava productes d’Am\u00e8rica, alguna cosa que comen\u00e7ar\u00e0 a oc\u00f3rrer a la fi del segle XVI.<\/p>\n\n\n\n

L’exposici\u00f3 ha suscitat l’inter\u00e9s tant de la ciutadania comuna com la dels farmac\u00e8utics, historiadors i especialistes pel que es considera complit l’objectiu inicial de difusi\u00f3. Fins ara s’ha exposat en l’Arxiu Municipal de Requena, Casa de la Cultura de Requena, seu del M.I. Col\u00b7legi Oficial de Farmac\u00e8utics de Val\u00e8ncia i en el Palau de Congressos de Val\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"