La Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia celebrar\u00e0 enguany la setena edici\u00f3 del seu Feminari, el congr\u00e9s feminista que va n\u00e0ixer en 2016 i que en esta ocasi\u00f3 commemorar\u00e0 el vint\u00e9 aniversari de l’entrada en vigor de la Llei org\u00e0nica de Mesures de Protecci\u00f3 Integral contra la Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere. Aix\u00ed ho ha avan\u00e7at la vicepresidenta primera i responsable d’Igualtat, Nat\u00e0lia Enguix, qui ha donat a con\u00e9ixer les dates d’un esdeveniment que tindr\u00e0 lloc en la vesprada del dimecres 27 de novembre i la matinal del dijous 28.<\/p>\n\n\n\n
Enguix explica que \u00e9s un bon moment per a \u201canalitzar com va influir la legislaci\u00f3 internacional, principalment l’europea, en l’elaboraci\u00f3 d’una llei fonamental que hui dia continua tenint molts reptes pendents\u201d. L’actualitzaci\u00f3 de la norma per a fer front a la viol\u00e8ncia exercida contra les dones \u201c\u00e9s un tema de debat molt necessari, ja que la llei estatal nom\u00e9s contempla com a casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere aquells en els quals l’agressor \u00e9s parella o ex parella sentimental de la v\u00edctima, mentre que lleis auton\u00f2miques m\u00e9s recents han donat resposta a este buit incorporant altres casos que acaben igualment amb la vida de les dones\u201d.<\/p>\n\n\n\n
En opini\u00f3 de Nat\u00e0lia Enguix, \u201cl’ampliaci\u00f3 del concepte de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere \u00e9s una realitat que hem de contemplar en la legislaci\u00f3, com ja va apuntar a M\u00e8xic Marcela Lagarde, la dona que va encunyar el terme feminicidi en refer\u00e8ncia als assassinats massius de dones dins i fora de les relacions de parella\u201d. Lagarde \u00e9s la fundadora de la Xarxa d’Investigadores per la Vida i la Llibertat de les Dones i un dels referents del feminisme en Latinoam\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n
El perfil de Marcela Lagarde s’ajusta a la intenci\u00f3 de la vicepresidenta Enguix d’ampliar a l’\u00e0mbit internacional l’elecci\u00f3 de les ponents en Feminari. \u201cSer\u00e0 una de les principals novetats del congr\u00e9s, la participaci\u00f3 de figures de refer\u00e8ncia del feminisme en l’\u00e0mbit internacional, especialment per la visi\u00f3 legislativa que volem aportar i la comparativa amb les nostres lleis auton\u00f2miques i estatals\u201d, apunta Enguix.<\/p>\n\n\n\n
Punt d’inflexi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n La responsable provincial d’Igualtat ha recordat el cas d’Ana Orantes, la dona granadina que despr\u00e9s de denunciar en una entrevista televisiva la viol\u00e8ncia a la qual havia sigut sotmesa per part del seu ex marit durant 40 anys, va ser assassinada per este dies despr\u00e9s. \u201cEl cas d’Ana va suposar un punt d’inflexi\u00f3 al nostre pa\u00eds. El seu testimoniatge en televisi\u00f3 comptant les cont\u00ednues agressions a ella i els seus fills, i la decisi\u00f3 del jutge que va dictaminar que compartira habitatge amb el seu agressor van ser situacions molt greus que mostraven per primera vegada en un mitj\u00e0 de masses el que \u00e9s la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u201d, assenyala Enguix.<\/p>\n\n\n\n El testimoniatge televisiu d’Ana Orantes i el seu posterior assassinat a les mans de la seua ex parella en 1997 va ser l’espoleta que va impulsar definitivament l’acci\u00f3 pol\u00edtica per a legislar en mat\u00e8ria de viol\u00e8ncia exercida contra les dones. No obstant aix\u00f2, la Llei estatal contra la Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere va ser aprovada el 28 de desembre de 2004 i va entrar en vigor un mes despr\u00e9s, ja en 2005.<\/p>\n\n\n\n Setena edici\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Feminari de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia va n\u00e0ixer en 2016 amb Jorge Rodr\u00edguez com a president de la corporaci\u00f3 i Isabel Garc\u00eda com a diputada d’Igualtat. Els dos van donar vida a la primera \u00e0rea d’Igualtat en els 200 anys d’hist\u00f2ria de la instituci\u00f3, i van crear un congr\u00e9s que pret\u00e9n recuperar la tradici\u00f3 del feminisme valenci\u00e0 i donar respostes a temes actuals. Des d’eixe moment, s’han abordat temes com l’economia feminista, les dones en la Constituci\u00f3, la relaci\u00f3 del moviment feminista amb l’esport, la pol\u00edtica o la religi\u00f3, l’aportaci\u00f3 al col\u00b7lectiu LGTB, la coeducaci\u00f3, els reptes feministes despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, la dona com a arma de guerra i la relaci\u00f3 del feminisme i la democr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n En les sis edicions anteriors, celebrades en espais com La Petxina, el Centre del Carme i el Teatre Principal, han participat ponents com la catedr\u00e0tica de Filosofia Moral i Pol\u00edtica Amelia Valc\u00e1rcel, padrina del Feminari; les escriptores Laura Freixas, Rosa Reg\u00e0s i Alicia Miyares; les ex ministres Carmen Alborch, Cristina Narbona i Carmen Calvo; les periodistes Rosa Solbes i Sandra Barneda; la fiscal Rosa Guiralt; la precursora del feminisme constitucional, Julia Sevilla; i la m\u00e8dica forense Purificaci\u00f3n Beltr\u00e1n, entre moltes altres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"