L’Associaci\u00f3 Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) adverteix que la imposici\u00f3 per part del Govern dels Estats Units d’aranzels del 20% als productes agraris de la Uni\u00f3 Europea \u201cno \u00e9s una bona not\u00edcia ni per a la Comunitat Valenciana ni per als Estats Units, perqu\u00e8 es traduir\u00e0 en una p\u00e8rdua de competitivitat i en un augment dels preus dels aliments\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Per a l’agricultura valenciana, afirma el president de AVA-Asaja, Crist\u00f3bal Aguado, \u201cel mercat estatunidenc era molt interessant fins que ens van tancar l’enviament de clementines, per\u00f2 des de llavors ha passat a ser un dest\u00ed molt\u00edssim menor que la Uni\u00f3 Europea, on ara destaquen les vendes de vi, oli i hortalisses. De totes maneres, no \u00e9s positiu perdre competitivitat en un altre mercat internacional amb milions de consumidors despr\u00e9s que en 2014 vam perdre ja el mercat rus\u201d. A m\u00e9s, el sector agrari valenci\u00e0 pot patir \u201cp\u00e8rdues indirectes en cas que productes d’altres pa\u00efsos que fins ara anaven als Estats Units es convertisquen en una compet\u00e8ncia, en molts casos deslleial, per als productes valencians\u201d.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
AVA-Asaja sol\u00b7licita al Govern espanyol i a la Uni\u00f3 Europea que \u201ccompensen degudament als sectors afectats com l’agrari i no els tornen a deixar a l’estacada com va oc\u00f3rrer amb el veto rus o els aranzels de l’anterior legislatura de Trump\u201d. Aguado defensa \u201cla reciprocitat i, en aquest sentit, no entendr\u00edem una altra resposta per part dels nostres governants que contestar amb el mateix aranzel als productes agraris estatunidencs que venen ac\u00ed, destinant eixa major recaptaci\u00f3 per a compensar als sectors perjudicats\u201d. L’organitzaci\u00f3 subratlla les ametles i anous que \u201cinunden el nostre mercat i afonen els preus en origen\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Obrir mercats<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’organitzaci\u00f3 nacional Asaja tamb\u00e9 demana no quedar-se en la defensa, sin\u00f3 tamb\u00e9 passar a l’acci\u00f3: \u201c\u00c9s el moment d’obrir nous mercats i refor\u00e7ar la nostra capacitat d’exportaci\u00f3 en aquells destins on puguem cr\u00e9ixer amb garanties. Per a aix\u00f2, \u00e9s fonamental que la Uni\u00f3 Europea augmente el pressupost destinat als programes de promoci\u00f3 agroaliment\u00e0ria, perqu\u00e8 si no podem vendre als Estats Units en igualtat de condicions, haurem de buscar alternatives que ens permeten continuar creixent i garantint la viabilitat del nostre sector\u201d.<\/p>\n\n\n\n Amb tot, Asaja es pregunta \u201cper qu\u00e8 sempre \u00e9s el sector agroalimentari el que acaba pagant els efectes de decisions pol\u00edtiques i comercials? Mentre s’imposen aranzels als nostres productes agr\u00edcoles, permetent que el camp patisca les conseq\u00fc\u00e8ncies de disputes alienes, continuem depenent del gas rus sense que hi haja una mesura similar que repartisca els costos de la guerra d’Ucra\u00efna de manera m\u00e9s equitativa. Per qu\u00e8 no s’imposa un aranzel al gas rus perqu\u00e8 tots els ciutadans suporten les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra a Ucra\u00efna? Si realment volem una pol\u00edtica comercial coherent i justa, no podem carregar sempre les crisis sobre els mateixos sectors. \u00c9s hora que els sacrificis siguen compartits i que les decisions estrat\u00e8giques es prenguen amb un criteri d’equitat\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"