![\"\"](\"http:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/wp-content\/uploads\/2025\/05\/DipuEnguixFeminario2-1024x666.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nL’encarregada d’introduir la genealogia del moviment feminista ser\u00e0 Mary Nash, catedr\u00e0tica em\u00e8rita de la Universitat de Barcelona. Seua ser\u00e0 la pon\u00e8ncia inaugural, titulada \u2018Feminisme, relats de g\u00e8nere i cultures pol\u00edtiques\u2019. La directora del grup d’investigaci\u00f3 consolidat \u2018Multiculturalisme i G\u00e8nere\u2019 \u00e9s autora de nombrosos articles acad\u00e8mics i llibres com a \u2018Mujeres en el mundo\u2019, \u2018Dones en transici\u00f3\u2019 o \u2018Las mujeres republicanas en la Guerra Civil\u2019. En paraules de la vicepresidenta Enguix, que ha avan\u00e7at este dilluns els detalls del Feminari de 2025 en un encontre amb els mitjans, \u201cMary Nash \u00e9s una figura molt destacada en la cultura pol\u00edtica del feminisme, amb investigacions pioneres en la hist\u00f2ria de les dones, els moviments socials i la diversitat cultural\u201d.<\/p>\n\n\n\n
\u201cL’ess\u00e8ncia de Mary Nash, que participa per primera vegada en el Feminari, \u00e9s la de la lluita feminista i la del paper que tracta de jugar la Diputaci\u00f3 per la igualtat entre dones i homes\u201d, apunta la vicepresidenta Enguix, qui posa en valor el treball de la instituci\u00f3 \u201cen el front acad\u00e8mic, on va n\u00e0ixer la necessitat de teoritzar el feminisme; en l’\u00e0mbit institucional, on la Igualtat \u00e9s un eix transversal de la nostra acci\u00f3 en el govern provincial; i en la reivindicaci\u00f3 al carrer, on contribu\u00efm a trav\u00e9s de les ajudes a les associacions i col\u00b7lectius feministes\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Del feminisme il\u00b7lustrat al feminisme valenci\u00e0<\/strong><\/p>\n\n\n\n La pon\u00e8ncia de la historiadora irlandesa obrir\u00e0 el f\u00f2rum feminista de la Diputaci\u00f3 en La Petxina. \u201cUna xarrada magistral que continuarem amb la primera taula redona, que se centrar\u00e0 en els ressons i llocs del feminisme en els \u00faltims tres segles\u201d, ha explicat la diputada d’Igualtat en refer\u00e8ncia al debat que mantindran la professora de Filosofia Moral de la UNED Ana de Miguel; l’escriptora Rosa Cobo; i l’activista C\u00e0ndida Barroso, figura destacada del moviment feminista valenci\u00e0. Ana de Miguel realitzar\u00e0 un viatge de llarg recorregut per a rescatar les claus del feminisme il\u00b7lustrat, mentre que Rosa Cobo centrar\u00e0 el trajecte en l’\u00e0mbit nacional i C\u00e0ndida Barroso en l’escena local.<\/p>\n\n\n\n El protagonisme del moviment feminista valenci\u00e0 es prolongar\u00e0 durant la matinal, ja que hi ha previst un homenatge a Concha Gisbert i el seu llegat viu del feminisme. Recentment desapareguda, Concha va ser la primera responsable del Servei Valenci\u00e0 de la Dona en 1983 i es va convertir en referent d’una lluita que continuaran noves generacions de dones valencianes. Llicenciada en Dret i funcion\u00e0ria, va ser tota una experta en l’aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques d’Igualtat des dels anys setanta i va participar en el primer estudi sobre la situaci\u00f3 de les dones en la Comunitat Valenciana l’any 1986. Estaran presents en l’homenatge coet\u00e0nies seues com a Angustias Bertomeu, Teresa Yeves i Consuelo Catal\u00e1.<\/p>\n\n\n\n La dona com a subjecte pol\u00edtic<\/strong><\/p>\n\n\n\n La jornada vespertina arrancar\u00e0 amb una taula interdisciplin\u00e0ria amb un t\u00edtol que convida a la reflexi\u00f3: \u2018\u00c9s el feminisme un mur de contenci\u00f3 enfront de l’odi i el totalitarisme?\u2019 En ella intervindran Alicia Puleo, fil\u00f2sofa i experta en ecofeminisme; Mar\u00eda Mart\u00edn Barranco, especialista en llenguatge inclusiu; i l’actriu, guionista, escriptora i directora de cinema Letizia Dolera, a qui hem vist en s\u00e8ries de televisi\u00f3 com \u2018Els Serrano\u2019, \u2018El Comisario\u2019 i \u2018Al salir de clase\u2019; en pel\u00b7l\u00edcules com \u2018Ver\u00f3nica\u2019, \u2018La novia\u2019, \u2018El otro lado de la cama\u2019 i \u2018REC 3: G\u00e9nesis\u2019, de la qual va ser protagonista; i al capdavant de films com a \u2018Requisitos para ser una persona normal\u2019, que li va valdre la nominaci\u00f3 a la millor direcci\u00f3 novella en els Goya i a la millor \u00f2pera prima del g\u00e8nere com\u00e8dia en els Feroz.<\/p>\n\n\n\n L’aportaci\u00f3 d’Alicia Puleo, Mar\u00eda Mart\u00edn i Letizia Dolera servir\u00e0 per a situar eixos nous reptes feministes en el tr\u00e0nsit cap a un futur que ja es preveu. En opini\u00f3 de la vicepresidenta de la Diputaci\u00f3, Nat\u00e0lia Enguix, \u201cl’objectiu \u00e9s posar el focus en la dona com a subjecte pol\u00edtic del feminisme i aprofitar la capacitat del moviment com a inspirador de la cultura de la pau per a ajudar a una Europa amena\u00e7ada per la radicalitat i els conflictes armats\u201d. La responsable provincial t\u00e9 clar que el moviment feminista \u201cdefensa la igualtat entre homes i dones i tamb\u00e9 es manifesta a favor de les reivindicacions de diferents col\u00b7lectius, per\u00f2 per damunt de tot est\u00e0 la dona i la defensa dels seus drets, i eixe \u00e9s el punt de partida i ha de ser tamb\u00e9 la meta a la qual ens continuem acostant gr\u00e0cies al treball del moviment feminista en els \u00faltims 200 anys\u201d.<\/p>\n\n\n\n La taula de debat titulada \u2018Feminisme en perspectiva: genealogia i subjecte pol\u00edtic feminista\u2019 girar\u00e0 entorn de la reflexi\u00f3 avan\u00e7ada per Nat\u00e0lia Enguix en la seua trobada amb els mitjans. La doctora en Filosofia Luisa Posada i la professora de filosofia del dret en la Universitat de Granada Tasia Ar\u00e1nguez seran les encarregades de tancar el huit\u00e9 f\u00f2rum feminista de la Diputaci\u00f3 que actualment presidix Vicent Momp\u00f3, amb la moderaci\u00f3 de la mateixa Enguix, que a continuaci\u00f3 donar\u00e0 pas a les conclusions de la jornada.<\/p>\n\n\n\n El Feminari conclour\u00e0 amb la commemoraci\u00f3 del des\u00e9 aniversari de la delegaci\u00f3 d’Igualtat de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, creada de manera pionera a la fi de 2015 amb Isabel Garc\u00eda com a diputada d’Igualtat i Jorge Rodr\u00edguez com a president de la corporaci\u00f3. Des d’eixe moment, els diferents equips de govern han destinat un pressupost espec\u00edfic per a avan\u00e7ar en mat\u00e8ria d’Igualtat i aportar recursos als ajuntaments, a trav\u00e9s d’una Xarxa de Municipis Protegits contra la Viol\u00e8ncia de G\u00e8nere que actualment compta amb 246 consistoris, 14 mancomunitats i un consorci, m\u00e9s del 90% de la prov\u00edncia.<\/p>\n\n\n\n A l’acte han sigut convidades les ex diputades Isabel Garc\u00eda i Eli Garc\u00eda, coordinadores de la delegaci\u00f3 provincial en l’\u00faltima d\u00e8cada al costat de la mateixa Nat\u00e0lia Enguix, responsable actual d’Igualtat en un govern que ha duplicat les ajudes a municipis i associacions en els dos \u00faltims anys. En la part final del Feminari participar\u00e0 la cantant Sole Gim\u00e9nez, qui t\u00e9 prevista la seua assist\u00e8ncia al f\u00f2rum feminista de la Diputaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Cartell i il\u00b7lustraci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n El cartell del VIII Feminari \u00e9s obra dels germans Javier i Marta Tortosa, d’Estudio Democracia, i est\u00e0 inspirat en \u201cel llenguatge visual i la comunicaci\u00f3 intel\u00b7ligent del moviment sufragista que va lluitar perqu\u00e8 les dones pogueren votar a principis del segle XX, un dels moments determinants en l’avan\u00e7 de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones\u201d.<\/p>\n\n\n\n D’altra banda, la il\u00b7lustradora valenciana Ame Soler \u00e9s l’autora de les l\u00e0mines basades en la tem\u00e0tica del Feminari que s’entregaran a totes les ponents en el f\u00f2rum de debat organitzat per la delegaci\u00f3 d’Igualtat de la Diputaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"