Dolor, r\u00e0bia, impot\u00e8ncia. Aix\u00f2 va ser el que vaig sentir en escoltar fa uns dies a un ramader, en una entrevista televisiva, lamentar com la deixadesa en la cura de les muntanyes afavoreix la propagaci\u00f3 dels incendis. Veure morir al seu bestiar, veure cremar les seues cases i els seus camps, no \u00e9s nom\u00e9s la seua trag\u00e8dia: \u00e9s la nostra. Per\u00f2 el foc que devora al sector agrari i ramader no es limita a les flames de l’estiu. Des de fa d\u00e8cades crema un altre incendi, menys visible per\u00f2 igual de devastador: el de l’aband\u00f3 pol\u00edtic. I ac\u00ed no caben excuses ni ideologies, perqu\u00e8 tots els governs, uns per omissi\u00f3 i altres per acci\u00f3, han contribu\u00eft a arraconar als qui produeixen els nostres aliments i custodien el territori.<\/p>\n\n\n\n
El cinisme \u00e9s tan evident que sembla que tot estiguera dissenyat per a arribar a aquest punt. Els interessos d’uns pocs s’imposen mentre els agricultors i ramaders assumeixen les p\u00e8rdues. Al final, la factura la pagar\u00e0 la societat sencera. Perqu\u00e8, siguem sincers, qui no t\u00e9 un avi, un besavi o algun familiar que alguna vegada va treballar la terra o va cuidar un ramat? La prosperitat de hui es va al\u00e7ar sobre la suor d’ahir, per\u00f2 la mem\u00f2ria s’esborra r\u00e0pid quan resulta inc\u00f2moda.<\/p>\n\n\n\n
Les xifres ho confirmen: en els \u00faltims trenta anys les pol\u00edtiques agr\u00e0ries han condu\u00eft a la desaparici\u00f3 del teixit rural. Espanya lidera l’aband\u00f3 d’explotacions a Europa, el relleu generacional \u00e9s pr\u00e0cticament inexistent i la taca de cultius perduts s’est\u00e9n per tot el territori. Pobles buits, camps abandonats, bestiar sacrificat. Eixe \u00e9s el paisatge d’un frac\u00e0s que avan\u00e7a sense fre.<\/p>\n\n\n\n
Mentrestant, bona part de la societat segueix sense comprendre que els qui ens alimenten i gestionen el territori s\u00f3n un pilar estrat\u00e8gic per al pa\u00eds. La sobirania aliment\u00e0ria no \u00e9s una consigna rom\u00e0ntica, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia. Dependre de tercers per a menjar \u00e9s hipotecar el futur dels nostres fills.<\/p>\n\n\n\n
El paradoxal \u00e9s que molts dels dirigents que hui legislen provenen de fam\u00edlies que van munyir vaques, van cultivar blat o van sembrar tomaques. Per\u00f2 sembla que el poder esborra la mem\u00f2ria i adorm la consci\u00e8ncia. B\u00e9 els faria escoltar als qui, enmig de l’adversitat, continuen reclamant un futur digne per al camp.<\/p>\n\n\n\n
El ramader que hui enterra als seus caps de bestiar tornar\u00e0 dem\u00e0 a criar unes altres. Els prats reverdiran i la vida continuar\u00e0, encara que les ajudes arriben tard o mai. En els despatxos, no obstant aix\u00f2, persistir\u00e0 el cinisme dels qui eviten comprometre’s amb un pla real per a un sector que \u00e9s, en definitiva, la llavor de la superviv\u00e8ncia de tota la naci\u00f3.Perqu\u00e8\u00a0el que est\u00e0 en joc no \u00e9s nom\u00e9s el futur del camp, sin\u00f3 el de tota la societat. Els agricultors i ramaders no demanen caritat: exigeixen just\u00edcia i visi\u00f3 d’Estat. Si els governants no ho entenen, ens arrossegaran a tots cap al mateix incendi.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Bernardo Ferrer<\/strong> es Presidente de FUVAMA<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"