{"id":279067,"date":"2025-09-13T06:00:00","date_gmt":"2025-09-13T04:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/?p=279067"},"modified":"2025-09-11T00:21:20","modified_gmt":"2025-09-10T22:21:20","slug":"entrevista-a-francisco-valles-en-la-dana-va-ser-extraordinari-tot-la-magnitud-del-que-va-precipitar-el-temps-en-que-ho-fa-la-intensitat-el-cabal-que-genera-i-els-danys-que-provoca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/entrevista-a-francisco-valles-en-la-dana-va-ser-extraordinari-tot-la-magnitud-del-que-va-precipitar-el-temps-en-que-ho-fa-la-intensitat-el-cabal-que-genera-i-els-danys-que-provoca\/","title":{"rendered":"Entrevista a Francisco Vall\u00e9s: “En la DANA va ser extraordinari tot: la magnitud del precipitat, el temps en el qual el va fer, la intensitat; el cabal que va generar i els danys que ha provocat”"},"content":{"rendered":"\n

A poques setmanes de complir-se un any de la fat\u00eddica DANA que va assolar bona part de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia, tucomarca.com ha entrevistat al doctor en enginyeria hidr\u00e0ulica, professor a la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV), director del laboratori d\u2019hidr\u00e0ulica i investigador de l\u2019Institut d\u2019Enginyeria de l\u2019Aigua i Medi Ambient (IIAMA) de la UPV, el bu\u00f1olense Francisco Vall\u00e9s, qui ha realitzat un ampli an\u00e0lisi de les conseq\u00fc\u00e8ncies que va provocar aquest extraordinari fenomen meteorol\u00f2gic aix\u00ed com de les mesures que podrien evitar-les en el futur.<\/h3>\n\n\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

\u2014 Quines van ser les conques m\u00e9s afectades durant el fenomen de la DANA del 29 d\u2019octubre?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 El fenomen va afectar fonamentalment tres conques: la del Magro, la rambla del Poyo i la del T\u00faria, a partir de Pedralba, la conca baixa del T\u00faria. La conca del Magro va ser la que va comen\u00e7ar amb problemes a Utiel i que despr\u00e9s es van traslladar aig\u00fces avall, a Forata. La del Poyo \u00e9s la que m\u00e9s transcend\u00e8ncia ha tingut pel gran nombre de v\u00edctimes; i despr\u00e9s est\u00e0 la del T\u00faria, que a nivell d\u2019inundaci\u00f3 i desbordament ha donat menys problemes, sobretot pel nou curs del T\u00faria, per\u00f2 que tamb\u00e9 hi ha hagut alguna v\u00edctima mortal.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 A qu\u00e8 vam assistir el dia 29? Qu\u00e8 va passar en aquesta \u00e0rea geogr\u00e0fica?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Doncs vam assistir a una DANA d\u2019unes dimensions descomunals, un fenomen totalment extraordinari amb una recurr\u00e8ncia molt alta. \u00c9s a dir, normalment les obres de protecci\u00f3 solen projectar-se per a per\u00edodes de retorn de 500 anys, quan parlem d\u2019encausaments i d\u2019obres d\u2019aquest estil. I l\u2019esdeveniment ocorregut supera amb escreix aquest llindar i estem pensant en una recurr\u00e8ncia, en tot cas, superior a mil anys, segur. Per exemple, el cabal amb qu\u00e8 estaven projectades les actuacions fluvials a la rambla del Poyo, aquest projecte que s\u2019ha comentat tant \u00faltimament, l\u2019adequaci\u00f3 de drenatge de la rambla del Poyo fins a l\u2019Albufera a Paiporta era de 1.500 metres c\u00fabics per segon; i el que estimem que ha arribat all\u00ed en aquest episodi del 29 d\u2019octubre ha estat un cabal proper als 4.000.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Quan es parla d\u2019un fenomen recurrent, a qu\u00e8 es refereix exactament?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Parlem de recurr\u00e8ncia, per\u00f2 no \u00e9s sin\u00f2nim que passe de manera freq\u00fcent, sin\u00f3 que la recurr\u00e8ncia, en termes estad\u00edstics, es refereix a freq\u00fc\u00e8ncia. Per\u00f2 no significa que es repeteixi cada poc, sin\u00f3 que est\u00e0 lligat a la probabilitat que aix\u00f2 oc\u00f3rrega. I quan parlem de recurr\u00e8ncia de 500 anys o per\u00edode de retorn de 500 anys, aix\u00f2 significa que aquest cabal es veur\u00e0 superat una vegada, de mitjana, cada 500 anys. No \u00e9s que passe un cada 500, aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, perqu\u00e8 pot ser que en mil anys oc\u00f3rreguen dues vegades i les dues vegades oc\u00f3rreguen en els primers 100. De mitjana ha passat un cada 500, per\u00f2 han passat molt seguits. \u00c9s a dir, que un cabal tinga un per\u00edode de retorn de 500 anys significa que pot veure\u2019s superat una vegada, de mitjana, cada 500 anys. En el cas de la DANA, estem pensant no en un per\u00edode de retorn de 500, sin\u00f3 en un per\u00edode de retorn superior a mil. \u00c9s a dir, \u00e9s un fenomen que passar\u00e0 de mitjana, o que hauria de passar de mitjana, amb les dades que tenim fins ara, menys d\u2019una vegada cada mil anys. \u00c9s a dir: \u00e9s un fenomen molt, molt extraordinari.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Molts mitjans de comunicaci\u00f3 s\u2019han fet ress\u00f2 d\u2019una eina que vost\u00e9 va crear en el seu moment per poder localitzar les v\u00edctimes de la DANA. En qu\u00e8 consisteix aquesta eina?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, b\u00e9, com saps, visc a Bu\u00f1ol, s\u00f3c ve\u00ed de Bu\u00f1ol i aqu\u00ed vam tindre el tall de subministrament. Jo, encara que anava seguint dies abans i el mateix dia 29 el que estava passant, com que ens vam quedar totalment a\u00efllats, tant f\u00edsicament per carretera com a nivell de comunicacions, no vaig ser conscient de la veritable magnitud del que havia passat fins que vam recuperar les comunicacions. En aquell moment, dijous d\u2019aquella setmana, ja que el 29 era dimarts, vaig comen\u00e7ar a prendre contacte amb la realitat i a veure la barbaritat del que havia passat. I l\u2019endem\u00e0, divendres, es va publicar un nombre de desapareguts brutal, de milers. Llavors vaig pensar: qu\u00e8 puc fer jo? Com puc ajudar? En aquell moment ja m\u2019havia apuntat a una llista d\u2019enginyers voluntaris del col\u00b7legi i a una altra de la Universitat, per\u00f2 com estava a\u00efllat f\u00edsicament, no podia eixir de Bu\u00f1ol, se\u2019m va oc\u00f3rrer muntar un model hidr\u00e0ulic de la zona de la inundaci\u00f3 del barranc del Poyo, perqu\u00e8 aquests models hidr\u00e0ulics s\u00f3n els que nosaltres fem habitualment quan volem diagnosticar la perillositat d\u2019inundaci\u00f3 d\u2019una zona i, a partir d\u2019aquest diagn\u00f2stic, despr\u00e9s projectar actuacions per disminuir la perillositat i el risc, tant estructurals, d\u2019obres, com plans d\u2019emerg\u00e8ncia o mapes de perillositat. Em vaig plantejar muntar un model i que anara calculant. Els resultats habituals del model s\u00f3n altures d\u2019aigua, velocitats, cabals, extensi\u00f3 de la taca d\u2019inundaci\u00f3. S\u00f3n models molt complicats amb equacions dif\u00edcils de resoldre i per als quals cal utilitzar m\u00e8todes num\u00e8rics molt avan\u00e7ats; el primer model, per exemple, va estar 16 hores calculant. Per\u00f2 el vaig llan\u00e7ar i vaig dir: b\u00e9, despr\u00e9s interprete aquests resultats i veig qu\u00e8 puc fer. I com que em dedique a la hidr\u00e0ulica fluvial o hidr\u00e0ulica de rius i cursos naturals, en la qual treballem amb temes de transport de sediments, se m\u2019ocorregu\u00e9 traslladar un concepte de la mec\u00e0nica del transport de sediments al arrossegament de vehicles i de persones. Se m\u2019ocorregu\u00e9 treballar amb la pot\u00e8ncia hidr\u00e0ulica del corrent com a indicador de la seua capacitat d\u2019arrossegament i superposar aquesta capa de resultats de pot\u00e8ncia hidr\u00e0ulica amb les l\u00ednies de flux, \u00e9s a dir, amb les traject\u00f2ries que recorrer\u00e0 el flux per\u00f2 ja desbordat el barranc. El que vaig fer amb el model va ser seguir les grans vies de flux desbordat amb energia o pot\u00e8ncia suficient per poder arrossegar vehicles i persones i seguir aquestes corrents desbordades fins que aquesta energia es dissipava. I on aquesta energia es dissipava era una potencial parcel\u00b7la de localitzaci\u00f3 de desapareguts. Quan vaig arribar a aquest resultat, marcava que hi havia tres grans vies de fluxos desbordats amb pot\u00e8ncia suficient i llocs on aquesta pot\u00e8ncia es dissipava, i ho vaig posar en coneixement dels cossos d\u2019emerg\u00e8ncia. Em vaig posar en contacte amb la Confederaci\u00f3, els vaig comentar el que tenia, els vaig enviar un petit v\u00eddeo per WhatsApp a un t\u00e8cnic conegut i de prestigi, i aquest es va adonar que la cosa era molt interessant; ho va posar en coneixement de la presid\u00e8ncia de la Confederaci\u00f3. Ells ho van contar a la Delegaci\u00f3 de Govern i aquell mateix dimecres va arribar aix\u00f2 al Cecopi i l\u2019endem\u00e0 ja estava en mans dels cossos d\u2019emerg\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 L\u2019eina ha resultat \u00fatil?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, al principi vaig haver d\u2019explicar qu\u00e8 havia fet per a qu\u00e8 em donaren credibilitat. Vaig aconseguir fer entendre l\u2019eina i que era interessant i fiable. Despr\u00e9s, la informaci\u00f3 havia de ser el m\u00e9s senzilla possible; i aix\u00ed ho vaig fer, que no estiguera subjecta a interpretaci\u00f3 i que fora clara perqu\u00e8 l\u2019ordre als cossos d\u2019emerg\u00e8ncia fora clara i meridiana. El que generava era el per\u00edmetre de la possible parcel\u00b7la en un fitxer KMZ que enviava via WhatsApp i els cossos d\u2019emerg\u00e8ncia nom\u00e9s havien d\u2019obrir aquest fitxer i els apareixia en Google Earth la parcel\u00b7la georeferenciada amb la zona de cerca totalment delimitada. Tinc const\u00e0ncia que ha sigut \u00fatil perqu\u00e8 de seguida vaig rebre missatges en aquest sentit, tant de la UME com del cos de bombers. Vaig estar col\u00b7laborant enviant parcel\u00b7les als cossos d\u2019emerg\u00e8ncia durant un temps fins que a mitjans de novembre es judicialitz\u00e0 el proc\u00e9s de cerca de desapareguts i es tall\u00e0 el flux d\u2019informaci\u00f3 perqu\u00e8 van entendre que no em podien donar aquest tipus d\u2019informaci\u00f3. Tot ho centralitza la Gu\u00e0rdia Civil com a cos encarregat de la cerca i es talla el flux d\u2019informaci\u00f3. Hi ha un moment en qu\u00e8 estic una mica desesperat perqu\u00e8 entenc que puc seguir ajudant, encara queden molts desapareguts per trobar i no estic rebent feedback. Decideixo llavors posar-me en contacte amb el gabinet de premsa de la meua Universitat i emetem una nota de premsa parlant del model hidr\u00e0ulic i de la seua capacitat com a eina per ajudar a la localitzaci\u00f3 de desapareguts. A partir d\u2019aqu\u00ed es publica en molts mitjans i un capit\u00e0 de la Gu\u00e0rdia Civil ho llig, i s\u00f3n ells els que venen a mi a la universitat. De nou, iniciem un contacte i tornem a col\u00b7laborar en la cerca de desapareguts.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Quin cabal va disc\u00f3rrer per aquestes conques? S\u2019ha parlat que podria ser tres o quatre vegades en alguns moments del cabal que porta l\u2019Ebre habitualment.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, totalment extraordinari, s\u00ed. El cabal de disseny de les actuacions previstes i no executades de la rambla del Poyo era el de 500 anys de per\u00edode de retorn i era un cabal de 1.500 metres c\u00fabics per segon en la zona de Pica\u00f1a-Paiporta. Perqu\u00e8 de fet una de les actuacions previstes era un desviament, una via verda, del Poyo al nou curs del T\u00faria. Aquesta via verda tenia una capacitat de 700 i els 800 restants fins als 1.500 anaven a l\u2019Albufera. Doncs estimem que el que ha arribat all\u00ed s\u00f3n uns 4.000. L\u2019estaci\u00f3 d\u2019aforament de la CHJ de Riba-roja va registrar un m\u00e0xim de 2.283 a les 18:55 hores.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u00c9s el doble del que sol portar l\u2019Ebre?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 La Confederaci\u00f3 estima que el m\u00e0xim all\u00ed va ser de 2.800, m\u00e9s el que s\u2019incorpora aig\u00fces avall del barranc del Gallego, m\u00e9s el de l\u2019Horteta, m\u00e9s quan entrem a la que anomenem zona zero i d\u2019all\u00ed cap a aig\u00fces avall; doncs all\u00ed, a l\u2019entrada d\u2019aquesta zona, estimem ja en gaireb\u00e9 4.000 el cabal. Aix\u00ed que aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s de dues vegades i mitja aquell cabal de per\u00edode de retorn de 500 que s\u2019havia establit per al Poyo.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Un cabal totalment incre\u00efble, per\u00f2 a m\u00e9s amb una velocitat de l\u2019aigua vertiginosa. Per qu\u00e8 va tindre tanta velocitat, perqu\u00e8 tinc const\u00e0ncia que aquesta tamb\u00e9 va ser extraordin\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, s\u00ed, tot va ser extraordinari, tot. A l\u2019origen de tot est\u00e0 la DANA: la magnitud del que va precipitar, el temps en qu\u00e8 ho fa, \u00e9s a dir, la intensitat; el cabal que genera i els danys que provoca, tot. A la conflu\u00e8ncia de l\u2019Horteta amb el Poyo s\u2019han mesurat a posteriori per companys de l\u2019Escola de Cartografia i Geodesia, per top\u00f2grafs, altures d\u2019aigua de 15,3 metres.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Quinze metres d\u2019altura d\u2019aigua?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s un edifici de cinc plantes. En el meu model hidr\u00e0ulic, a la zona on el Poyo creua l\u2019A-3 s\u2019obtenen velocitats superiors a 8 metres per segon. Aix\u00f2 en quil\u00f2metres per hora s\u00f3n uns 30 km\/h. Aix\u00ed que des d\u2019all\u00ed fins a Pica\u00f1a, que hi ha 17,5 km, en vint-i-pocs minuts arribava l\u2019ona de l\u2019avinguda. Una ona de l\u2019avinguda que arriba a tenir calats d\u2019aquest valor, de 15 metres. \u00c9s una absoluta barbaritat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 A qu\u00e8 es pot atribuir aquesta velocitat? Els ponts van contribuir a aquesta velocitat al convertir-se en preses improvisades que van esclatar despr\u00e9s de bloquejar-se pels estats dels cursos?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 No, quan una infraestructura intercepta el flux, el que fa \u00e9s retenir-lo i embassar aig\u00fces amunt i fer que els nivells siguen m\u00e9s alts.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Per\u00f2 si es trenca aquesta infraestructura, no baixa amb m\u00e9s for\u00e7a l\u2019aigua?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, per\u00f2 no ha sigut el cas aquesta vegada. Aquesta velocitat \u00e9s deguda b\u00e0sicament al cabal que est\u00e0 passant i a la pendent del curs. S\u00f3n cursos de tipus torrencial. En aquestes conques mediterr\u00e0nies petites, en un clima com el nostre, la pluja \u00e9s de tipus torrencial; \u00e9s a dir, d\u2019intensitats molt altes. Les conques s\u00f3n petites i amb cursos de gran pendent i aix\u00f2 fa que l\u2019aigua que precipita i finalment escorre viatge a velocitats molt altes. De fet, aquest tipus d\u2019inundacions en aquestes conques, en aquests climes, les anomenem inundacions llamp. La velocitat est\u00e0 provocada per la gran pendent del curs i pel gran cabal que transporta.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Creu que l\u2019estat dels cursos, amb moltes canyes i sense netejar, va contribuir a aquesta velocitat de l\u2019aigua?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 El problema en aquest episodi i en aquesta zona no han sigut les canyes, han sigut els cotxes. Hem vist com l\u2019aigua s\u2019emporta passarel\u00b7les a Pica\u00f1a o ponts gaireb\u00e9 com si fossin de joguet. Les canyes no han fet ni pessigolles, per aix\u00ed dir-ho. Aquesta gran tromba d\u2019aigua, amb aquesta enorme pot\u00e8ncia hidr\u00e0ulica, arranca les canyes i les transporta sense m\u00e9s. Les canyes no han sigut un problema. Els problemes, repeteixo, han sigut els cotxes i els sediments, que s\u00ed que han estat un problema a l\u2019hora, sobretot, del succ\u00e9s i de l\u2019emerg\u00e8ncia. Per aix\u00f2 amb aquests llims i tots aquests sediments cal fer mesures de restauraci\u00f3 hidrol\u00f2gica forestal en cap\u00e7alera, que retinguen la major part del s\u00f2l possible a nivell de conca. Per\u00f2 en el que \u00e9s el curs, arrossegament de transport de sediments hi haur\u00e0 sempre, perqu\u00e8 quan passa una cosa aix\u00ed la for\u00e7a amb qu\u00e8 l\u2019aigua discorre i, diguem-ne, fricciona amb els contorns, amb el llit i les vores, \u00e9s moltes vegades superior a la que el material natural pot aguantar. Aix\u00ed que hi ha un transport de sediments massiu. Aix\u00f2 \u00e9s inevitable, no es pot netejar. Vull dir, tu vas a treure, potser, la capa superficial de graves del llit i s\u2019emportar\u00e0 la seg\u00fcent. I pel que fa a la vegetaci\u00f3, aquesta \u00e9s part consubstancial del riu, \u00e9s part del sistema fluvial. Si hi ha algun tronc d\u2019algun arbre enorme prop d\u2019un pont que el puga obstruir, potser aquest tronc es pot treure, per\u00f2 netejar un curs no \u00e9s deixar-lo despullat. Si hi ha puntualment alguna cosa que pot obstruir algun pont, doncs es pot treure, per\u00f2 cal pensar a fer millor els ponts perqu\u00e8 aquest tipus de vegetaci\u00f3 de ribera no els obstruesca, perqu\u00e8 el bosc de ribera, la vegetaci\u00f3 de marges, \u00e9s consubstancial al sistema fluvial i t\u00e9 m\u00e9s beneficis que inconvenients.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Com a enginyer hidr\u00e0ulic especialista en aquest camp, creu que les infraestructures que ara mateix estan creades sobre el terreny, moltes d\u2019elles desenvolupades en els \u00faltims anys, han contribu\u00eft a agreujar els danys que ha produ\u00eft la DANA? Hauria passat el mateix si no hagueren estat all\u00ed aquestes noves infraestructures?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 La major part d\u2019aquestes infraestructures s\u00f3n obres de transport…<\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, s\u00ed, em referisc a carreteres o a les obres de l\u2019AVE, fonamentalment.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 B\u00e9, l\u2019efecte particular de cadascuna d\u2019aquestes infraestructures a la zona d\u2019inundaci\u00f3 de la rambla del Poyo, on tenim l\u2019A-7, l\u2019AVE de Madrid, l\u2019AVE d\u2019Alacant, la pista de Silla… l\u2019efecte a\u00efllat de cadascuna d\u2019elles no l\u2019he analitzat perqu\u00e8 el meu model \u00e9s un model molt extens que naix amb la idea de ser una eina en la cerca de desapareguts. Com hem dit, t\u00e9 una extensi\u00f3 d\u2019uns 166 km\u00b2, que \u00e9s una extensi\u00f3 m\u00e9s pr\u00f2pia d\u2019un model hidrol\u00f2gic que d\u2019un hidr\u00e0ulic. T\u00e9 unes 415.000 cel\u00b7les de c\u00e0lcul, per aix\u00f2 costa molt obtenir la soluci\u00f3; i est\u00e0 pensat a escala regional, no per mirar aspectes de detall. En general, les infraestructures vi\u00e0ries no estan prou permeabilitzades. Cal fer obres de pas, que \u00e9s el concepte que engloba ponts, tubs i marcs per salvar barrancs i cursos. Normalment aquests poden estar ben dimensionats, per\u00f2 quan l\u2019aigua desborda, aquesta inunda una plana com \u00e9s el cas. Perqu\u00e8 geomorfol\u00f2gicament la zona \u00e9s molt complicada, \u00e9s una esp\u00e8cie de bol. \u00c9s una zona amb diversos cons al\u00b7luvials superposats, amb antics cursos invadits per la urbanitzaci\u00f3 i pel desenvolupament, que \u00e9s complicat. I quan l\u2019aigua es desborda, es troba amb el terrapl\u00e8 de la infraestructura perqu\u00e8 quan es va fer l\u2019obra de pas es pensava en el curs, no en el flux desbordat. Aix\u00ed que aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que els enginyers hem de revisar i permeabilitzar en planes com aquesta d\u2019inundaci\u00f3. Cal millorar-ne el drenatge.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Creu que despr\u00e9s del que ha passat, despr\u00e9s del debat pol\u00edtic, que els t\u00e8cnics esteu ajudant a intentar trobar solucions com en el cas dels desapareguts… creu que se\u2019ls est\u00e0 escoltant tamb\u00e9 a l\u2019hora de plantejar solucions per mitigar les tr\u00e0giques conseq\u00fc\u00e8ncies si aix\u00f2 tornara a passar en el futur?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 A priori, no prou. Ara que estem en ple apogeu de la q\u00fcesti\u00f3, comencem a ser escoltats. Fins quan se\u2019ns seguir\u00e0 escoltant i si realment ens faran cas o no, no ho s\u00e9. L\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via no \u00e9s gaire esperan\u00e7adora perqu\u00e8 aquest \u00e9s un pa\u00eds en qu\u00e8 sempre funcionem a clau passada. Ha de caure la presa de Tous perqu\u00e8 canvie la normativa de preses; han de caure diversos ponts perqu\u00e8 ens facen cas. La meua tesi doctoral, fa molts anys, anava precisament de la vulnerabilitat dels ponts sobre cursos davant avenidas. Vam anar a diverses Administracions de diferents signes pol\u00edtics a plantejar aquesta metodologia com a eina per, diguem, optimitzar els recursos disponibles, econ\u00f2micament parlant, per evitar que ponts susceptibles de ser tirats per una avenida es protegisquen i es reparen abans que aix\u00f2 oc\u00f3rrega. I passar d\u2019un concepte d\u2019enginyeria forense, \u00e9s a dir, d\u2019actuar a clau passada a actuar de manera preventiva. La majoria d\u2019Administracions no ens va fer cas. I finalment vam arribar al Ministeri avui de Transici\u00f3 i la norma actual d\u2019inspeccions principals de ponts contempla part del que es recollia en aquella tesi: s\u2019estan recopilant dades per\u00f2 no estem fent gaire amb elles. En la part fluvial i de prevenci\u00f3, la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s la mateixa. La comunitat cient\u00edfic-t\u00e8cnica sap que amb m\u00e9s virul\u00e8ncia el Carraixet i el Poyo, perqu\u00e8 s\u00f3n de resposta m\u00e9s r\u00e0pida i estan menys regulats perqu\u00e8 no hi ha ja cap presa al Poyo, ni probablement hauria d\u2019haver-ne, no hi ha capacitat de maniobra. Sabem que s\u00f3n cursos molt, molt perillosos. De fet, l\u2019\u00faltima tesi doctoral codirigida amb un company era sobre arrossegament de cotxes per avenidas i el cas d\u2019estudi que vam triar va ser la conca del Poyo. Aix\u00f2 s\u2019ha posat sobre la taula moltes vegades, per\u00f2 no nom\u00e9s per t\u00e8cnics de l\u2019acad\u00e8mia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per t\u00e8cnics de les pr\u00f2pies confederacions. Per\u00f2 al final s\u00f3n obres de molta envergadura, de termini llarg d\u2019execuci\u00f3, d\u2019inversi\u00f3 considerable. Per\u00f2 si comparem aquesta inversi\u00f3 amb el que ha suposat aquesta DANA, sobretot la p\u00e8rdua de vides humanes, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s inavaluable, si s\u2019haguera salvat nom\u00e9s una vida, ja estaria pagada l\u2019obra. Aquest conjunt d\u2019actuacions de la conca del Poyo fins a l\u2019Albufera eren uns 200 milions d\u2019euros de pressupost. Perqu\u00e8 estem parlant de milers de milions d\u2019euros de p\u00e8rdues i, sobretot, de 228 morts; aix\u00f2 no t\u00e9 preu.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Vost\u00e9 tamb\u00e9 ha estat citat per la jutgessa que porta el cas de la DANA per declarar en la causa. Qu\u00e8 \u00e9s el m\u00e9s important que li ha transm\u00e9s a la jutgessa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 La declaraci\u00f3 va ser de quatre hores llargues. Vaig ser citat com a perit d\u2019ofici per la jutgessa i en la declaraci\u00f3 responen preguntes dels advocats de l\u2019acusaci\u00f3, de la jutgessa en primera inst\u00e0ncia i despr\u00e9s dels advocats de l\u2019acusaci\u00f3 i de la defensa. Al final pregunta tothom i sense l\u00edmit de temps, i per aix\u00f2 va durar m\u00e9s de quatre hores. Se\u2019m va preguntar per tot: per la conca del Magro, per la del Poyo, fins i tot per la del T\u00faria, i crec que el missatge fonamental que vaig intentar transmetre \u00e9s que cal prendre\u2019s seriosament l\u2019Aemet; sobretot si avisa amb antelaci\u00f3 i la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019avisos \u00e9s coherent a mesura que s\u2019apropa el dia assenyalat, on la incertesa es va acotant i disminuint. I ja quan arribem al dia abans, aquella predicci\u00f3 ja t\u00e9 una fiabilitat enorme si, a m\u00e9s, ve avalada per la seq\u00fc\u00e8ncia anterior. Cal prendre-s\u2019ho molt seriosament en aquest tipus de conques de resposta r\u00e0pida amb inundacions llamp, on no hi ha temps. Treballar amb l\u2019aforament de la Confederaci\u00f3 \u00e9s treballar en temps real; ja arribes tard. Hem d\u2019activar necess\u00e0riament totes les alertes amb la predicci\u00f3 meteorol\u00f2gica. Des del meu punt de vista, \u00e9s l\u2019eina amb la qual s\u2019han d\u2019activar les alarmes avui en el nostre context: conques parcialment aforades o sense aforament com les subconques del Gallego, l\u2019Horteta, etc\u00e8tera. De resposta molt r\u00e0pida. Aqu\u00ed \u00e9s la previsi\u00f3 meteorol\u00f2gica la que ha d\u2019activar tot tipus d\u2019alertes.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Si ens tornem a enfrontar a un fenomen d\u2019aquestes caracter\u00edstiques, qu\u00e8 hem de fer perqu\u00e8 no tinga les conseq\u00fc\u00e8ncies tan lamentables i greus que ha tingut? L\u2019execuci\u00f3 de noves infraestructures tamb\u00e9 contribuiria a reduir aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Per descomptat, nosaltres treballem amb dos tipus de mesures: d\u2019\u00edndole estructural i d\u2019\u00edndole no estructural. Les d\u2019\u00edndole estructural s\u00f3n les que impliquen obra, i les no estructurals s\u00f3n les que no la necessiten. El que aconsegueix mitigar i disminuir la perillositat i el nivell de risc en una determinada zona susceptible de patir inundacions \u00e9s un mix, \u00e9s un paquet d\u2019un conjunt de mesures de les dues caracter\u00edstiques. Mesures d\u2019\u00edndole estructural s\u00f3n obres, encausaments, desviaments, zones de laminaci\u00f3 d\u2019avingudes on tu provoques deliberadament el desbordament perqu\u00e8 no hi haja p\u00e8rdues de vides humanes aig\u00fces avall, encara que s\u00ed que hi haja p\u00e8rdues materials. De vegades s\u2019anomenen zones de sacrifici. Per\u00f2 les obres per si soles no solucionaran el problema perqu\u00e8 sempre es poden veure superades. I aix\u00f2 cal acompanyar-ho de plans d\u2019emerg\u00e8ncia, de mapes de perillositat d\u2019inundaci\u00f3, que un s\u00e0pia on viu i si all\u00ed arriba la inundaci\u00f3 o no. Protocols, simulacres, sobretot informaci\u00f3, informaci\u00f3 i informaci\u00f3: una gesti\u00f3 de l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019acord amb aquesta perillositat. I d\u2019ara en avant, a veure si realment ordenem b\u00e9 el territori, perqu\u00e8 una correcta ordenaci\u00f3 territorial faria que f\u00f3rem molt menys vulnerables. Perqu\u00e8 si prens mesures estructurals, fas obres d\u2019encausament i, al resguard d\u2019aquests encausaments, continues edificant al costat del riu, doncs no hem fet res perqu\u00e8 aquesta obra en algun moment es veur\u00e0 superada.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 M\u2019imagine que tamb\u00e9 ser\u00e0 necessari educar i informar la gent del que ha de fer davant aquests casos, veritat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 S\u00ed, s\u00ed, jo crec que una de les lli\u00e7ons apreses d\u2019aquesta DANA \u00e9s que tots, per\u00f2 sobretot des de la Universitat, hem de millorar el nivell d\u2019educaci\u00f3 en inundacions, en aquest cas, per\u00f2 en riscos naturals en la poblaci\u00f3 en general. Jo crec que aix\u00f2 hauria d\u2019anar ja al col\u00b7legi com una activitat on millorem el nivell de formaci\u00f3 de la gent respecte d\u2019aquest tipus de fen\u00f2mens, perqu\u00e8 aix\u00f2 augmentar\u00e0, sens dubte, el seu nivell d\u2019autoprotecci\u00f3 i no estarem tan a mans de les decisions del pol\u00edtic de torn en aquell moment. I seria molt bo desenvolupar aplicacions, per exemple per a m\u00f2bil, on un sabera en la zona on viu on hauria d\u2019anar en cas de moure\u2019s; on hauria de pujar, en cas de no poder moure\u2019s, per evitar ser arrossegat pel flux. Hi ha moltes coses a fer, per\u00f2 una de les fonamentals \u00e9s l\u2019educaci\u00f3. Millorar l\u2019educaci\u00f3, la formaci\u00f3 sobretot en funci\u00f3 de la zona en qu\u00e8 et trobes, del risc natural que et pugui afectar, com a mesura fonamental per augmentar el teu nivell d\u2019autoprotecci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A poques setmanes de complir-se un any de la fat\u00eddica DANA que va assolar bona part de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia, tucomarca.com ha entrevistat al doctor en enginyeria hidr\u00e0ulica, professor a la Universitat Polit\u00e8cnica de [+] <\/a><\/div>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":279074,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[10911,21466,10898,10948,10894,10904,10912,10902,10903,10896,10979,10897,11047,10974,10975],"tags":[10913,11195,15409,11199,10914,11077,12166],"class_list":{"0":"post-279067","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-bunol-ca","8":"category-dana-ca","9":"category-ventana-ca","10":"category-infraestructuras-ca","11":"category-la-comarca-ca","12":"category-sin-categorizar-ca","13":"category-la-hoya-ca","14":"category-la-ribera-ca","15":"category-medio-ambiente-la-comarca-ca","16":"category-seccion-ca","17":"category-siete-aguas-ca","18":"category-sucesos-la-comarca-ca","19":"category-turis-ca","20":"category-cheste-ca","21":"category-chiva-ca","22":"tag-bunol-ca","23":"tag-chiva-ca","24":"tag-dana-2-ca","25":"tag-la-comunitat-ca","26":"tag-la-hoya-de-bunol-chiva-ca","27":"tag-la-ribera-alta-ca","28":"tag-medio-ambiente-ca"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/279067","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=279067"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/279067\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/279074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=279067"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=279067"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=279067"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}