Ara que la Comunitat Valenciana es troba en l’equador de la campanya de recollida de les olives, l’Associaci\u00f3 Valenciana d’Agricultura (AVA-Asaja) preveu un minvament mitj\u00e0 del 30% de la collita respecte al potencial productiu a Val\u00e8ncia i Castell\u00f3, per\u00f2 una sensible recuperaci\u00f3 en comparaci\u00f3 amb la campanya passada que es va veure molt afectada per la sequera.
El responsable de la sectorial de l’olivera de AVA-Asaja, Luis Juli\u00e1n P\u00e9rez, constata que \u201ca Utiel-Requena es temia una greu disminuci\u00f3 de collita a causa de les pedres esdevingudes a la primavera per\u00f2, sobretot, per la falta de pluges i les elevades temperatures durant tot l’estiu, que van reduir el pes de les olives. No obstant aix\u00f2, les \u00faltimes pluges van arribar just a temps per a engreixar els fruits que quedaven en els arbres i el minvament es quedar\u00e0 finalment entorn del 30%. Ara falta que els preus acompanyen, donada la curta oferta nacional\u201d.
En altres zones productores de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia com la Canal de Navarr\u00e9s, les previsions s\u00f3n similars. El delegat de Navarr\u00e9s, Salvador Beltr\u00e1n, afirma que \u201cla situaci\u00f3 \u00e9s bona si la comparem amb l’any passat, quan molts no vam arreplegar res i fins i tot va haver-hi alm\u00e0sseres que ni van obrir les seues portes. Els primers preus que ens ofereixen s\u00f3n molt baixos, i nom\u00e9s demanem rebre unes cotitzacions dignes que ens permeten cobrir costos i continuar produint la mat\u00e8ria primera de l’oli d’oliva, que \u00e9s un aliment essencial de la dieta mediterr\u00e0nia que ha de costar el que val\u201d.
AVA-Asaja preveu a la prov\u00edncia de Castell\u00f3 una collita del 60-80% del potencial productiu excepte en zones localitzades que registren minvaments importants com l’any passat. El responsable comarcal de l’Alt Pal\u00e0ncia de AVA-Asaja i delegat de Sogorb, Jos\u00e9 Selma, assegura que \u201cestem recol\u00b7lectant olives a bon ritme. En 2024 a penes va haver-hi collita i moltes alm\u00e0sseres no van obrir. Enguany les pluges de primavera i tardor han perm\u00e9s aconseguir una producci\u00f3 mitjana\u201d. El delegat de Soneja, Jos\u00e9 Ignacio Mart\u00ednez, fins i tot parla de \u201cuna quantitat que supera el 80% del potencial productiu, mentre que nom\u00e9s fallen oliveres envellides que tindran la meitat de producci\u00f3 per\u00f2 que, gr\u00e0cies a la poda, l’any que ve treballaran b\u00e9\u201d.
Per contra, el delegat de Xert, Iv\u00e1n Mular, explica que en termes del Maestrat \u201cno arreplegarem pr\u00e0cticament res. Les olives van quallar a la primavera, encara que de manera irregular, per\u00f2 a l’estiu van comen\u00e7ar a caure a causa de les adversitats clim\u00e0tiques. De cada deu oliveres, nom\u00e9s en tres trobes alguna cosa. Tinc parcel\u00b7les que no vaig ni a passar a arreplegar\u201d. Aix\u00ed mateix, a Alboc\u00e0sser es preveu una reducci\u00f3 del 70% a causa de la combinaci\u00f3 de gelades, sequera i plagues, mentre que a la la Vall d’Alba i Cabanes hi ha minvaments de fins al 100% per gelades tardanes.
Segons les estimacions del Ministeri d’Agricultura, l’aforament auton\u00f2mic se situa en 18.557 tones, la qual cosa implica una recuperaci\u00f3 respecte a l’any passat damnificat per la sequera, si b\u00e9 encara lleugerament per davall de la mitjana de les \u00faltimes cinc temporades. La producci\u00f3 espanyola preveu un descens interanual del 3%, rondant les 1.372.000 tones. Andalusia, que representa el 80% de la producci\u00f3 nacional, disminueix el seu aforament un 5%. En aquest context, els preus de l’oli d’oliva poden comen\u00e7ar a repuntar i, encara que la pujada actual no aconsegueix els m\u00e0xims hist\u00f2rics del passat any, el sector espera que les cotitzacions continuen a l’al\u00e7a durant els pr\u00f2xims mesos.
AVA-Asaja sol\u00b7licita al Govern la publicaci\u00f3 de les ajudes excepcionals per la sequera que va anunciar per a el mes de juny passat, el manteniment en la futura PAC de l’ajuda a l’olivar per superf\u00edcie, i infraestructures h\u00eddriques per a ampliar regs de suport que garantisquen una estabilitat de la producci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"