{"id":299535,"date":"2026-04-21T11:05:00","date_gmt":"2026-04-21T09:05:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/?p=299535"},"modified":"2026-04-21T20:29:34","modified_gmt":"2026-04-21T18:29:34","slug":"entrevista-domingo-martinez-en-aquest-equilibri-inestable-la-vida-succeeix-mentrestant-per-delmundo-mila","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/entrevista-domingo-martinez-en-aquest-equilibri-inestable-la-vida-succeeix-mentrestant-per-delmundo-mila\/","title":{"rendered":"Entrevista. Domingo Mart\u00ednez: \u00abEn aquest equilibri inestable, la vida succeeix mentrestant\u00bb, per Delmundo Mil\u00e0\u00a0"},"content":{"rendered":"
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Domingo Mart\u00ednez (Bunyol, 1963) \u00e9s un poeta, dissenyador i historiador. Sempre relacionat amb l\u2019esfera cultural, va participar en l\u2019escena musical en els anys 80 i 90 (TV Sovi\u00e9tica, Ultramarina, Last Zebras…). Va estar en la fundaci\u00f3 de publicacions culturals locals sempre rebels i cr\u00edtiques (La Raz\u00f3n de la Discordia, Neo-Nada, El Grito, Panderrana). \u00c9s historiador i compta amb diversos treballs d\u2019investigaci\u00f3 publicats. Va treballar com a dissenyador gr\u00e0fic, i la seua iconografia corporativa i publicit\u00e0ria encara pot contemplar-se en el nostre paisatge urb\u00e0 i en les publicacions dels noranta i dos mil.<\/h3>\n\n\n\n

Entre les seues publicacions po\u00e8tiques es troba Visi\u00f3n que nada precipita<\/em> (1984); Paseos en moto con sidecar<\/em> (2009); i este Elogio del equilibrio<\/em> (2026), prologat pel fil\u00f2leg Xabier Botella Gras i editat en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abLa poes\u00eda es nutritiva\u201d amb el n\u00famero quatre. \u00c9s esta una editorial Kooperativa autofinan\u00e7ada, que creiem els qui la impulsem, aposta per la poesia des dels m\u00e9s baixos fons (monetaris) per\u00f2 des de la voluntat m\u00e9s ferotge i rebel en este cam\u00ed de paraules i sentit, que vam emprendre ja fa uns anys.<\/h3>\n\n\n\n

La presentaci\u00f3 ser\u00e0 el dissabte 25 d\u2019abril a les 19,00 hores en la Sala Raga de la Biblioteca de Bunyol. Sempre una bona ocasi\u00f3 per a comprar i regalar un llibre d\u2019un dels interessant\u00edssims escriptors d\u2019estos moments.<\/h3>\n\n\n\n

\u2014 Com es tradu\u00efx des de la perspectiva vital aquell vers del teu primer poemari (<\/strong>Visi\u00f3n que nada precipita<\/em>, 1984) \u201cdonde nace el horizonte como un teatro griego\u201d, com a nost\u00e0lgia d\u2019una volta a la creaci\u00f3 pura o com a rebel\u00b7lia front a la impostura?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Supose que et referixes a quina seria la intenci\u00f3 d\u2019aquell vers… Doncs b\u00e9, encara que no soc molt d\u2019explicar el significat dels meus poemes he de recon\u00e9ixer que aquells versos tampoc tenien una intenci\u00f3 precisa. No obstant aix\u00f2, en la interpretaci\u00f3 del lector, que \u00e9s l\u2019\u00fanica v\u00e0lida, puc sumar-me com a lector de la meua pr\u00f2pia obra a trobar-li un nou sentit, tenint en compte que hauria de situar-me en una experi\u00e8ncia del passat. Aquell primer poemari, ple de refer\u00e8ncies surrealistes, es nodria d\u2019imatges poderoses. Era, per aix\u00ed dir-ho, molt visual o pl\u00e0stic \u2014que diria algun cr\u00edtic\u2014. La met\u00e0fora d\u2019un horitz\u00f3 obert connectaria com en gran part dels meus poemes, amb la meua preocupaci\u00f3 pel pas del temps i el futur, a pesar de la joventut d\u2019aquells versos. No obstant aix\u00f2, la perspectiva d\u2019aquella visi\u00f3 tenia a veure sobretot amb la imatge on\u00edrica del lloc on visc, l\u2019orografia de Bu\u00f1ol, com un teatre grec obert davant d\u2019un mar d\u2019horitz\u00f3 immens, una imatge cl\u00e0ssica del mediterrani que ens identifica. Amb tot, en el poema s\u2019inscriuen a m\u00e9s refer\u00e8ncies a les ru\u00efnes, la hist\u00f2ria i la volta a l\u2019origen de les coses. En eixe sentit, s\u2019acostaria a la teua interpretaci\u00f3. De totes maneres, com ocorre amb la mem\u00f2ria, el significat que li trobe hui \u00e9s l\u2019actual, infectat de bagatge. Segurament llavors no tindria la mateixa intenci\u00f3 o simplement no la recorde.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Deia Celaya en la Revista de Occidente que els \u201cNuevos medios de transmisi\u00f3n sonora (radio, micr\u00f3fono, disco, magnet\u00f3fono) est\u00e1n llamados a producir un cambio en la poesia de signo inverso al que la revoluci\u00f3n t\u00e9cnica de la imprenta produjo en su d\u00eda\u201d. Continua sent la poesia l\u2019arma de futur en un univers comunicatiu dominat pels algoritmes?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Des de luego si Celaya ho va dir en temps anal\u00f2gics, la seua preocupaci\u00f3 seria m\u00e0xima en estos temps de vertigen amb les noves TIC i la IA generativa, encara que no dubte que continuaria defensant la poesia com a arma poderosa. No obstant aix\u00f2, cal recordar que molts autors posteriors li van refutar la seua ingenu\u00eftat responent-li, com deia Wolfe, que si \u201cla poes\u00eda es un arma cargada de futuro… el futuro es del Banco de Santander\u201d. En la meua opini\u00f3, la poesia (en sentit ampli), la cultura o simplement el lliurepensament, han tingut en la hist\u00f2ria un poder transformador i per aix\u00f2 va ser en molts moments perillosa. I \u00e9s per aix\u00f2 que en estos temps \u201cmercantilitzats\u201d, no sols conserva almenys una intenci\u00f3 transgressora; sin\u00f3 que es fa necess\u00e0ria pel seu poder comunicatiu en alliberar-nos de les pors i la submissi\u00f3 als poders de discursos \u00fanics i del no-pensament, eixos que hui en dia procuren la intromissi\u00f3 dels algoritmes en les nostres obedients vides. De totes maneres, a pesar del desencant de la postmodernitat i una certa desafecci\u00f3 del comprom\u00eds, la poesia i la seua c\u00e0rrega social, no tant \u201cde ret\u00f2rica combativa\u201d, continuen estant vigents. I per aix\u00f2, salvant els esculls tecnol\u00f2gics i de les \u201cxarxes\u201d que ens atrapen… i a pesar que la seua projecci\u00f3 real siga encara minorit\u00e0ria, la seua ambici\u00f3 hauria de ser m\u00e0xima si s\u2019adapta a les noves eines comunicatives i el seu enorme potencial de difusi\u00f3 per a connectar amb una \u00e0mplia audi\u00e8ncia (comunitat virtual l\u2019anomenen). Encara que sone ingenu, no concep una poesia lato sensu<\/em> (art, literatura, teatre, cine, m\u00fasica…) resignada a l\u2019elitisme i la innocu\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 \u201cCargamos de poes\u00eda nuestra huida para tener siempre algo que decir incontestable\u201d, deies en un dels poemes del teu segon poemari (<\/strong>Paseos en moto con sidecar<\/em>, 2009), editat en esta col\u00b7lecci\u00f3. Era una declaraci\u00f3 d\u2019intencions d\u2019eixa denominada poesia de l\u2019experi\u00e8ncia?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 D\u2019alguna manera s\u00ed. Com anava dient, la necessitat de la poesia va m\u00e9s enll\u00e0 de la seua c\u00e0rrega est\u00e8tica, ja que obe\u00efx a un comprom\u00eds. La \u201cpoesia de l\u2019experi\u00e8ncia\u201d va ser l\u2019escenari en qu\u00e8 ens vam moure o vam patir la gent de la meua edat, encara que molts renegaren de l\u2019etiqueta i busc\u00e0rem altres models. En realitat, la marca feia refer\u00e8ncia a una cosa \u00f2bvia en qualsevol creaci\u00f3 liter\u00e0ria amb un cert comprom\u00eds social o simplement vital. En eixe sentit, no s\u00e9 si tenia eixa intenci\u00f3 per\u00f2 l\u2019obra es movia en aquells par\u00e0metres. En aquell poemari \u2013amb estructura de road movie<\/em>\u2013 els versos es concebien com a munici\u00f3 contundent, recordant aquella ret\u00f2rica de \u201cla pluma y la espada\u201d garcilasiana, que arreplegaren Miguel Hern\u00e1ndez, el mateix Celaya o V\u00edctor Jara. I s\u00ed, la poesia de l\u2019experi\u00e8ncia com a filla de la poesia social, han sigut ambdues referents \u201ci paisatge\u201d en la meua escriptura i les meues lectures. <\/p>\n\n\n\n

\u2014 Escapa la poesia actual al comprom\u00eds dels temps que corren o corre m\u00e9s r\u00e0pid la \u201cmoto con sidecar\u201d que el comprom\u00eds de l\u2019escriptor amb la realitat social que experimenta? Per qu\u00e8 \u00e9s tan estrany el bon lector de poesia?<\/strong>  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 (Riu\u2026 el sidecar<\/em> em perseguix). En realitat seria dif\u00edcil parlar d\u2019una sola poesia actual. Perviu de fet en les poetes joves aquell afany reivindicatiu de la poesia social que abordava les desigualtats, les identitats, la injust\u00edcia… Encara que la seua perspectiva haja canviat des de la introspecci\u00f3 individual, el pols vital i la l\u00edrica del quotidi\u00e0; continua tenint sentit en eixa cerca de recon\u00e9ixer-nos en all\u00f2 com\u00fa, d\u2019unir causes. D\u2019esta manera, encara que la nova poesia puga adoleixer d\u2019un cert formalisme, no manca de comprom\u00eds, encara que este siga menys evident o m\u00e9s prosaic. De totes maneres, el comprom\u00eds amb el llenguatge no deixa de ser un comprom\u00eds amb la realitat. Per aix\u00f2 pense que si la poesia ha intentat sempre omplir les p\u00e0gines en blanc de la realitat, esta ha de respondre ara a una circumst\u00e0ncia m\u00e9s complexa, plena de nous reptes. D\u2019altra banda, l\u2019escriptura dels nadius digitals ha d\u2019adoptar per for\u00e7a formes diferents, com tamb\u00e9 ho \u00e9s el p\u00fablic virtual d\u2019estos nous canals de difusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al lector de poesia, jo no l\u2019entenc com si fora un \u201caltre\u201d, ja que em considere m\u00e9s un lector que un escriptor i en eixa complicitat crec que residix bona part del seu poder. De totes maneres, crec que llegir \u201camb pausa\u201d poesia en una cultura de la velocitat i la immediatesa li dona valor, ens allibera d\u2019eixa esclavitud consumista de l\u2019urgent, i alhora l\u2019eximeix de la seua justificaci\u00f3. No debades, si volgu\u00e9rem diferenciar els \u201cbons\u201d lectors d\u2019\u201caltres\u201d, la poesia no sol oferir recompenses immediates m\u00e9s enll\u00e0 de si ens delectem amb ella o la patim, ja que en ambd\u00f3s casos eixos s\u00f3n els seus nutrients. Esta \u00e9s la seua utilitat, pense.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

\u2014 \u00c9s este \u201cElogio del equilibrio\u201d la constataci\u00f3 que la poesia es mou entre \u201cla realidad y el deseo\u201d a la manera de Cernuda, o m\u00e9s b\u00e9 segons la inevitabilitat d\u2019eixe \u201cr\u00edo que nos lleva\u201d?<\/strong> <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 En l\u2019ep\u00edleg del llibre intente respondre a eixe dilema entre \u201clo contingente y lo necesario\u201d com deien en la m\u00edtica \u201cAmanece que no es poco\u201d (riu). Ara seriosament, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s clau, ja que afronta dos formes complement\u00e0ries d\u2019afrontar la creaci\u00f3 po\u00e8tica, i fins i tot l\u2019exist\u00e8ncia. I en veritat no crec que hi haja una disjuntiva entre realitat i desig, entre all\u00f2 viscut i all\u00f2 anhelat, ni entre una poesia que afronte el conflicte i una poesia que arreplegue el fluir de la vida. Al cap i a la fi, i com arreplega el t\u00edtol del llibre, concep la poesia en eixe punt inestable en qu\u00e8 el llenguatge intenta agarrar un m\u00f3n que s\u2019escapa, que posa nom a all\u00f2 real i expressa la debilitat davant all\u00f2 desitjat. Per\u00f2 en eixe anhel d\u2019equilibri \u2014o de sossec\u2014, en eixe impuls vital i literari, ni la realitat ni el desig ni \u201ceixe r\u00edo que nos lleva\u201d \u2014com la met\u00e0fora heraclitiana\u2014 s\u00f3n del tot aprehensibles. I \u00e9s en eixa ambig\u00fcitat o frac\u00e0s on residix la veritat po\u00e8tica. En eixe sentit, el llibre arreplega eixa concepci\u00f3 de la poesia que \u00e9s resist\u00e8ncia, tensi\u00f3 i conflicte, i alhora intenta fixar la deriva del temps, de l\u2019experi\u00e8ncia i del llenguatge sense resignar-se.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Creus com deia Pasolini que \u201cla poes\u00eda no se consume, que se puede leer miles de veces un libro de poesia y no consumirlo\u201d?<\/strong> <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Estic d\u2019acord, encara que no s\u00e9 si en el mateix sentit que li va voler donar Pasolini. Per una part crec que bona part de la poesia \u00e9s inesgotable en les seues lectures i relectures, ja que no oferix significats tancats ni immediats a difer\u00e8ncia de la narrativa. T\u00e9 eixa forma d\u2019\u201cambig\u00fcedad creativa\u201d. Per aix\u00f2 vull creure que els poemes no s\u2019esgoten amb una sola lectura i com en \u201cla paradoja del observador\u201d cada intervenci\u00f3 del lector transforma el poema des de les seues distintes perspectives vitals i sempre queda alguna cosa que no acaba de dir-se i que obliga a revisitar-lo.<\/p>\n\n\n\n

Per altra part, la poesia podria entendre\u2019s com un producte inconsumible \u2014un ox\u00edmoron en si mateix\u2014. \u00c9s este sentit el que em resulta m\u00e9s atractiu encara que puga resultar una quimera. En temps d\u2019un capitalisme rampant, la idea de la poesia com a artefacte inconsumible \u00e9s molt suggeridora. El fet que existisquen productes dif\u00edcils que escapen de la l\u00f2gica consumista de la rendibilitat resulta revolucionari. No obstant aix\u00f2, el mercat amb les seues urpes insaciables no crec que siga tan benevolent amb la cultura, encara que esta siga minorit\u00e0ria. En el fons, la idea de Pasolini dona sentit a la creaci\u00f3 po\u00e8tica, en entendre la lectura com un acte inacabable i salvant d\u2019alguna manera que esta caiga en mans d\u2019una mena d\u2019obsolesc\u00e8ncia programada.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Aleshores, penses que pot digerir el sistema esta editorial de la \u201cPoes\u00eda es nutritiva\u201d?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Lamentablement, no soc tan optimista com Pasolini. Encara que la poesia, en un sentit ideal, no siga consumible, els llibres de poesia tamb\u00e9 s\u00f3n productes de consum. Crec que \u00e9s dif\u00edcil escapar de les urpes del mercat, encara que resistir-se \u00e9s una obligaci\u00f3. Al cap i a la fi, cada moviment en este m\u00f3n mercantilitzat est\u00e0 mediatitzat: el cost de la producci\u00f3, la distribuci\u00f3, les vendes… De totes maneres, encara que siga nom\u00e9s una apreciaci\u00f3, el fet de tindre un cert control sobre el teu \u201cproducte\u201d et allibera un poc d\u2019esta l\u00f2gica del sistema (anomena\u2019l mercat) que intenta assimilar i fagocitar-ho tot. Eixa autonomia \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a d\u2019este projecte editorial autofinan\u00e7at que intenta \u201calimentar\u201d amb versos.<\/p>\n\n\n\n

\u2014 Per a acabar: Versos, m\u00fasica, art comprom\u00e9s. La paraula justa per a assolir la bellesa. Una lluita pel com\u00fa que ens unix a totes les persones. Continues habitant eixe \u201cGrito\u201d?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014 Doncs b\u00e9… vull pensar que s\u00ed, que la meua manera d\u2019entendre la creaci\u00f3, en all\u00f2 b\u00e0sic, no ha canviat molt, encara que tamb\u00e9 siga fal\u00b7la\u00e7 creure que ens podem desprendre d\u2019eixa deriva biol\u00f2gica. Per\u00f2 s\u00ed, hi ha coses que persistixen en la meua manera d\u2019entendre la poesia, la literatura, la m\u00fasica, l\u2019art. Perqu\u00e8 no puc desfer-me de la vella idea aristot\u00e8lica de la catarsi que va desenvolupar en el seu segon llibre de la po\u00e8tica (aquella trama del llibre perdut en \u201cEl nombre de la rosa\u201d d\u2019Umberto Eco). Eixe poder est\u00e8tic de les paraules justes (i les imatges i els sons) connecta les persones en un estadi de desahucio de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Per aix\u00f2, compartir l\u2019experi\u00e8ncia po\u00e8tica \u00e9s perill\u00f3s, perqu\u00e8 desactiva les pors que ens inculquen els poders (l\u2019estat, l\u2019esgl\u00e9sia…) per a ser governats en l\u2019obedi\u00e8ncia. Junt amb la transgressi\u00f3 del llenguatge i un cert impuls llibertari en expressar-me, aquella intenci\u00f3 de trobar-nos en el lloc com\u00fa de la bellesa \u00e9s un dels motors de la meua escriptura. No debades, l\u2019equilibri a qu\u00e8 fa refer\u00e8ncia el llibre que presentem representaria \u201ceixe contrap\u00e9s sempre inestable\u201d que es sost\u00e9 amb un altre suport \u2014com les rodes d\u2019un sidecar<\/em>\u2014, eixe lloc com\u00fa que ens descobrix que no som tan diferents en eixa cerca d\u2019un lloc m\u00e9s suportable, ja que a trav\u00e9s de la poesia podem coincidir en eixe cam\u00ed per a adonar-nos que la vida succe\u00efx mentrestant.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Domingo Mart\u00ednez (Bunyol, 1963) \u00e9s un poeta, dissenyador i historiador. Sempre relacionat amb l\u2019esfera cultural, va participar en l\u2019escena musical en els anys 80 i 90 (TV Sovi\u00e9tica, Ultramarina, Last Zebras…). Va estar en la [+] <\/a><\/div>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":299405,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11019,10911,10898,10894,10912,11007,10896],"tags":[10913,24189,10914],"class_list":["post-299535","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-agenda-ca","category-bunol-ca","category-ventana-ca","category-la-comarca-ca","category-la-hoya-ca","category-ocio-y-cultura-ca","category-seccion-ca","tag-bunol-ca","tag-domingo-martinez","tag-la-hoya-de-bunol-chiva-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/299535","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=299535"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/299535\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/299405"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=299535"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=299535"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tucomarca.com\/wordpress\/segunda\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=299535"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Fatal error: Uncaught wfWAFStorageFileException: Unable to save temporary file for atomic writing. in /srv/vhost/tucomarca.com/home/html/wordpress/segunda/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php:34 Stack trace: #0 /srv/vhost/tucomarca.com/home/html/wordpress/segunda/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php(658): wfWAFStorageFile::atomicFilePutContents() #1 [internal function]: wfWAFStorageFile->saveConfig() #2 {main} thrown in /srv/vhost/tucomarca.com/home/html/wordpress/segunda/wp-content/plugins/wordfence/vendor/wordfence/wf-waf/src/lib/storage/file.php on line 34