la Generalitat eliminar\u00e0 la canya invasora en 400 hect\u00e0rees de conques dels barrancs de Poio, T\u00faria, Magre i Picassent, l’equivalent a uns 570 camps de futbol, i plantar\u00e0 uns 400.000 arbres i plantes amb l’objectiu de renaturalitzar l’entorn i augmentar la resili\u00e8ncia d’aquestes conques enfront d’incendis i riuades. <\/p>\n\n\n\n
El comissionat per a la Recuperaci\u00f3, Ra\u00fal M\u00e8rida, i l’alcalde de Villamarxant, H\u00e9ctor Troyano, han inspeccionat la zona del T\u00faria al seu pas pel municipi en la qual es desenvoluparan part dels treballs. En la visita t\u00e8cnica han estat tamb\u00e9 presents la directora general de Recuperaci\u00f3 i Reconstrucci\u00f3, Sandra Castillo, i els t\u00e8cnics de Tragsa i Vaersa encarregats de dur a terme la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
L’actuaci\u00f3 que s’impulsa persegueix un doble objectiu: d’una banda, augmentar la resist\u00e8ncia enfront d’incendis que es veu agreujada per la pres\u00e8ncia de canyes, ja que \u00e9s una planta molt inflamable per les seues fulles seques i canyes buides; i d’altra banda, augmentar la capacitat hidrol\u00f2gica d’aquests llits en substituir aquesta esp\u00e8cie invasora per vegetaci\u00f3 aut\u00f2ctona de bosc de ribera que millora la capacitat d’infiltraci\u00f3 davant futures avingudes d’aigua.<\/p>\n\n\n\n
Ra\u00fal M\u00e8rida ha destacat que la Generalitat dur\u00e0 a terme \u201cel projecte de neteja de canyes i renaturalitzaci\u00f3 de llits m\u00e9s gran a nivell nacional en els barrancs de Poio, T\u00faria, Magre i Picassent per a incrementar la capacitat hidr\u00e0ulica d’aquestes conques i habilitar zones verdes de passeig, oci i contacte amb la naturalesa obertes a la ciutadania\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Els treballs suposaran una inversi\u00f3, en aquesta primera fase, de 56,4 milions a c\u00e0rrec de la Generalitat, i es realitzaran al llarg de llits de rius i barrancs que travessen un total de 53 termes municipals.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, l’actuaci\u00f3 beneficiar\u00e0 a 11 municipis en la conca del Pedr\u00eds (Xiva, Xest, Riba-roja de T\u00faria, Quart, Aldaia, Alaqu\u00e0s, Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa); 14 en la conca del T\u00faria (Calles, Domenyo, Loriguilla, Sot de Xera, Xulilla, Xestalgar, Bugarra, Pedralba, Vilamarxant-Benagucail, Riba-roja de T\u00faria, Paterna-Manises, Quart de Poblet); 23 en la conca del Magre (Alboraig, Alfarb, Algemes\u00ed, Bunyol, Camporrobles, Carlet, Catadau, Caudete, Dosaig\u00fces, Fuenterrobles, Guadassuar, l\u2019Alcudia, Llombai, Macastre, Montroi, Montserrat, Real, Requena, Setaig\u00fces, Sinarques, Tor\u00eds, Utiel i Y\u00e0tova) i 3 en el barranc de Picassent (Picassent, Alc\u00e0sser, Beniparrell). <\/p>\n\n\n\n
Durant la dana es van arribar a generar m\u00e9s d’un mili\u00f3 de tones de residus, incloses m\u00e9s de 20.000 tones de canyes arrossegades per les inundacions. Aquestes restes es van retirar i van gestionar des de la Vicepresid\u00e8ncia Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperaci\u00f3 en el que va representar la partida pressupost\u00e0ria m\u00e9s gran de la reconstrucci\u00f3 amb 225 milions. <\/p>\n\n\n\n
\u201cL’experi\u00e8ncia ens ha ensenyat que cal mantindre la regulaci\u00f3 hidrol\u00f2gica dels llits i per a aix\u00f2 \u00e9s necessari retirar els arbres danyats i obstacles per a millorar la seua coberta vegetal i dur a terme un pla integral d’erradicaci\u00f3 de canya invasora\u201d, ha assenyalat M\u00e8rida.<\/p>\n\n\n\n
Per aix\u00f2 des de la Generalitat, es b\u00e9 la compet\u00e8ncia sobre els llits \u00e9s de l’Administraci\u00f3 General de l’Estat, s’ha decidit fer un pas avant i es procedir\u00e0 a la neteja i renaturalitzaci\u00f3 de 160 quil\u00f2metres de llits, especialment en aquelles zones on no han actuat la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica del X\u00faquer.<\/p>\n\n\n\n
\u201cA m\u00e9s de netejar els llits per a augmentar la seua capacitat hidr\u00e0ulica i la seua resist\u00e8ncia al foc, tamb\u00e9 volem reconciliar a la ciutadania amb els seus barrancs i riberes, que tornen a percebre’ls com a espais verds segurs que a m\u00e9s ofereixen alternatives d’oci i esplai\u201d, ha explicat Ra\u00fal M\u00e8rida. <\/p>\n\n\n\n
Aquesta actuaci\u00f3 est\u00e0 emmarcada en el Pla Endavant que preveu 343 mesures per a impulsar la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i social de la Comunitat Valenciana i la creaci\u00f3 d’unes millors condicions per a afrontar futurs esdeveniments climatol\u00f2gics extrems. <\/p>\n\n\n\n
Barrancs T500 en una segona fase<\/strong><\/p>\n\n\n\n la Generalitat preveu actuar en aquesta primera fase en les conques del T\u00faria, Magre, Poyo i Picassent que van resultar afectades per la dana per a posteriorment ampliar l’actuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n La perillositat que oc\u00f3rrega una inundaci\u00f3 a causa del desbordament d’un determinat barranc o llit es mesura en tres nivells de probabilitat estad\u00edstica de freq\u00fc\u00e8ncia: per\u00edode de retorn de 10 anys (T10 Alta probabilitat), 100 anys (T100 Probabilitat mitjana) i 500 anys (T500 Baixa probabilitat), segons el Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables del MITECO.<\/p>\n\n\n\n Els barrancs de Poio o del Pozalet, per exemple, se situen en un escenari entre T50 i T75, mentre que altres barrancs, com el Carraixet, se situen en T500. El terme T500 indica un escenari d’avinguda extraordin\u00e0ria amb un per\u00edode de retorn de 500 anys, \u00e9s a dir, una probabilitat de 1\/500.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"