El millor de la nit \u00e9s que hi ha silenci, el bo del poder \u00e9s que pots. A la nit pots, a trav\u00e9s del silenci, viatjar tranquil\u00b7lament per tota la teua ment i deixar-te sentir i pensar sense distraccions tot all\u00f2 que van arreplegar els teus sentits.<\/p>\n
Els \u00faltims mesos, potser anys, sens dubte ho requerixen, estem assistint en directe i dia a dia a fen\u00f2mens pol\u00edtics d’un enorme calat social. La maquin\u00e0ria de la informaci\u00f3 junt amb tantes campanyes electorals ens han atibacat del Prozac que abarrota els sentits, els pensaments, ralentitza la reflexi\u00f3 i paralitza la decisi\u00f3.<\/p>\n
Els moments complexos s\u00f3n aix\u00ed, passen i un no t\u00e9 una idea clara del que est\u00e0 succeint, s\u00f3n massa els contrapunts, les contradiccions, els galimaties, pareix tot tan virtual que es distancia de la percepci\u00f3 directa per a passar a una altra m\u00e9s distant, d’eixes que no mouen molins. \u00c9s normal, mentres uns treballen informant-nos o creant la informaci\u00f3 i altres intenten formar\u00a0govern, nosaltres seguim amb la nostra vida di\u00e0ria, amb els seus problemes i els seus conflictes, amb el seu tedi o seguretat des de la repetici\u00f3 o simplement des de l’h\u00e0bit. La majoria som dependents de la nostra salut en primer lloc, dels diners en segon lloc i de les relacions en tercer lloc, o quelcom aix\u00ed, poc m\u00e9s poc menys, no importa massa ser ac\u00ed molt prec\u00eds s’ent\u00e9n quina \u00e9s la nostra realitat.<\/p>\n
En nits com esta, m\u00e9s nocturna que mai, em pregunte si som conscients de quants fets assumim sense parar-nos a pensar per qu\u00e8 ha de ser aix\u00ed i no d’una altra manera. Assumir que cal treballar per a viure \u00e9s quelcom que quasi ning\u00fa posa en dubte, creure que si no hi ha govern les coses ens van a anar molt malament tamb\u00e9 pareix estar molt clar, escoltar al nostre partit o els nostres l\u00edders i repetir les paraules en les xarrades de treball, de caf\u00e9 o de bar tamb\u00e9 pareix que s’arme amb tota normalitat.<\/p>\n
De qu\u00e8 parlarem si no \u00e9s de l’actualitat, d’eixa realitat que ens constru\u00efxen des dels mitjans de comunicaci\u00f3 i que aparentment marquen l’agenda dels nostres pensaments?<\/p>\n
Molts direm que nosaltres no ens ocorre que ens ocupem per les nostres coses i que esta q\u00fcestions ens preocupen relativament, a una certa edat –dicen alguns se sol ser prou esc\u00e8ptic i el pragmatisme i els propis interessos pareixen estar anteposats. En realitat \u00e9s mentida, anteposem constantment els nostres verdaders interessos. O potser \u00e9s al rev\u00e9s i mesclem els nostres interessos amb eixe desori de bondats que ens despleguen des d’esl\u00f2gans i argumentem medi\u00e0tics?<\/p>\n
Per qu\u00e8 cada mat\u00ed ens alcem per a anar a treballar? Quina pregunta tan panoli, perqu\u00e8 en cas contrari no obtindr\u00edem diners a canvi del nostre treball, seria probablement la resposta generalitzada. Per\u00f2 \u00e9s veritat? Qu\u00e8 ocorrer\u00e0 quan els robots facen la majoria dels treballs i no hi haja treball per a tantes personas?\u00bfDe veritat creiem que a\u00e7\u00f2 est\u00e0 tan lluny de que oc\u00f3rrega? Ja hi ha plans perqu\u00e8 un robot puga fer-se c\u00e0rrec de tots els treballs de la casa, o de que facen els treballs que m\u00e9s for\u00e7a i resist\u00e8ncia requerixen o eixos en qu\u00e8 fa falta una habilitat matem\u00e0tica en cada moviment. I el que \u00e9s m\u00e9s real els robots treballen 24 hores i no es cansen. Pareix que nosaltres tampoc ens cansem del que no ens conv\u00e9 en pro d’eixa seguretat manifestament fal\u00b7la\u00e7 que sentim des dels costums i des de les convencions socials.<\/p>\n
Existix ja un pinganillo d’orella que se’l posen dos persones i poden entendre’s en qualsevol idioma sense necessitat d’aprendre-ho, cada frase o paraula que es diu es tradu\u00efx a l’idioma de qu\u00e8 porta l’altre pinganillo i al rev\u00e9s. Encara comet errors per\u00f2 en un temps prudencial ho far\u00e0 d’una forma impecable.<\/p>\n
Estos i altres \u00e8xits de la t\u00e8cnica canvien les nostres vides, canvien el sistema productiu, canvien les nostres vides, canvien el sistema productiu, canvien les societats i per conseg\u00fcent canvien a les persones en tots els seus \u00e0mbits. Quines lleis ens protegiran per a poder viure amb les m\u00ednimes necessitats cobertes quan el m\u00f3n del treball ens tire perqu\u00e8 tenen m\u00e0quines m\u00e9s eficients que nosaltres i nom\u00e9s uns pocs siguen necessaris per a mantindre el sistema? Caben milers d’hip\u00f2tesi i elucubracions davant de tals preguntes. Tindrem un robot que cotitza a la Seguretat Social i ens garantix una renda b\u00e0sica que ens pagar\u00e0 l’Estat? Segurament. Coses m\u00e9s rares estem veient i quasi sense immutar-nos. Caldr\u00e0 aprendre a desaprendre per a tornar a aprendre. Igual amb un curtcircuit.<\/p>\n
alejandroagustina.blogspot.com<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"