Entre el 29 de Juliol i el 16 d\u2019agost ha tingut lloc la quarta edici\u00f3 del Curs d\u2019Arqueologia Cristiana i Visigoda de Val\u00e8ncia la Vella a Riba.roja, en la comarca del Camp de T\u00faria. Han participat estudiants i llicenciats de varies universitats espanyoles (Barcelona, Girona, Madrid, M\u00e0laga, Murcia, Rioja, Val\u00e8ncia i Tarragona), de Portugal (Porto) i It\u00e0lia (Roma).<\/p>\n\n\n\n
Com en anys anteriors, l\u2019organitzaci\u00f3 del projecte s\u2019ha fet des de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica (ICAC) de Tarragona i la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l\u2019Ajuntament de Riba-roja de T\u00faria. Igualment, el finan\u00e7ament ha vingut una vegada m\u00e9s de l\u2019Ajuntament de Riba-roja i de l\u2019\u00c0rea de Cultura de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
Segons paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, \u201cestem conven\u00e7uts que el jaciment de Val\u00e8ncia la Vella aportar\u00e0 claus de valor per a la comprensi\u00f3 de la hist\u00f2ria despr\u00e9s del per\u00edode rom\u00e0 a Val\u00e8ncia. Els arque\u00f2legs ens ho estan demostrant amb el seu treball sostingut\u201d. Tamb\u00e9 trasllada la seua felicitaci\u00f3 \u201cal gran treball de difusi\u00f3 i gesti\u00f3 que est\u00e0 fent l\u2019Ajuntament de Riba-roja al voltant de la cultura visigoda i dels seus espais\u201d.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019excavaci\u00f3 ha estat dirigida pels arque\u00f2legs Josep M. Macias, Esperan\u00e7a Huguet, Miquel Rossell\u00f3, Francesc Rodr\u00edguez i Karen Fortuny, coordinats per Albert Ribera. S\u2019ha continuat l\u2019excavaci\u00f3 de la zona al darrere de la muralla, en la part occidental del jaciment, on han aparegut dos grans sitges molt a prop d\u2019on es trob\u00e0 un altra al 2018. Al seu interior s\u2019han recuperat varies cer\u00e0miques en molt bon estat de conservaci\u00f3, que han donat el millor conjunt de vaixella fins ara recuperat al jaciment. <\/p>\n\n\n\n
A la mateixa zona, en campanyes anteriors, tamb\u00e9 es van identificar restes de fabricaci\u00f3 de vidre. Les troballes d\u2019esta zona sud-oest, amb un camp de sitges per emmagatzemar cereal i els indicis clars d\u2019activitat productiva, indicarien que seria una zona centrada en afers artesanals i econ\u00f2mics.<\/p>\n\n\n\n
Comprensi\u00f3 de l\u2019urbanisme <\/strong><\/p>\n\n\n\n Al centre de la part meridional es va fer una trinxera allargada per con\u00e8ixer la situaci\u00f3 topogr\u00e0fica d\u2019esta nova \u00e0rea de treball. Els resultats, aparentment modestos, per l\u2019\u00fanica aparici\u00f3 de dos murs de ma\u00e7oneria paral\u00b7lels, un d\u2019un metre d\u2019ample i l\u2019altre de 60 cm., van ser molt interessants a nivell de la comprensi\u00f3 general de l\u2019organitzaci\u00f3 urban\u00edstica i del sistema constructiu de la part occidental del jaciment, constitu\u00efda en l\u2019actualitat per unes 2 hect\u00e0rees de terreny en pendent dividit en tota una s\u00e8rie de bancals a cotes diferents. La meitat oriental, pel contrari, de dimensions similars, forma un espai pr\u00e0cticament pla.<\/p>\n\n\n\n Entre ambdues parets hi ha una esp\u00e8cie de corredor que connecta directament amb una de les torres de la muralla. En relaci\u00f3 amb els murs es van identificar anivellaments del terreny sobre la roca geol\u00f2gica. La seua part superior formava la superf\u00edcie de circulaci\u00f3 del per\u00edode visig\u00f2tic. El mur m\u00e9s ample, que no casualment est\u00e0 al l\u00edmit entre esta zona occidental m\u00e9s accidentada i l\u2019oriental plana, deu ser la paret d\u2019una ampla terrassa, planificada per a l\u2019organitzaci\u00f3 urban\u00edstica regular de l\u2019assentament antic. <\/p>\n\n\n\n El marge actual es va construir paral\u00b7lel i entre els dos murs descoberts i amb les pedres dels murs antics. Caldria suposar que la meitat occidental de Val\u00e8ncia la Vella estaria formada per espais terrassats, el que parla d\u2019una arquitectura i un urbanisme ben estructurats i que, a hores d\u2019ara, sols comencem a endevinar.<\/p>\n\n\n\n Un edifici emblem\u00e0tic<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 es van reprendre els treballs a la part septentrional, a la zona m\u00e9s alta, la denominada acr\u00f2polis, on es coneix un edifici que ja havia estat objecte d\u2019excavaci\u00f3 al curs de 2016 i, abans, al 1980. Ara es va treballar a una bona extensi\u00f3 i es va ampliar el sector anterior. S\u2019ha continuat descobrint el bon paviment de morter de cal\u00e7 que ja es va localitzar al 2016. Tamb\u00e9 s\u2019ha comprovat que una trinxera de la Guerra Civil, amb un trajecte d\u2019una mena de ziga-zaga, el va tallar en un bon tram. Els murs meridionals de l\u2019edifici ja es van trobar en 2016 i esta campanya s\u2019ha identificat un altre mur, molt deteriorat pel canvi de nivell del tur\u00f3, que tancaria la part oriental. <\/p>\n\n\n\n Altre mur visible, encara per investigar, podria delimitar la part septentrional. De moment, no hi cap indici del seu final cap a l\u2019oest, tot i que tota la zona forma una elevaci\u00f3 allargada en direcci\u00f3 est-oest i m\u00e9s estreta en sentit nord-sud. Tot i que seria una mica prematur proposar una identificaci\u00f3 per l\u2019edifici que corona l\u2019acr\u00f2poli i domina visualment tot el jaciment, un bon tram del T\u00faria i de l\u2019entorn general, sembla evident que seria de car\u00e0cter p\u00fablic i un dels m\u00e9s importants de Val\u00e8ncia la Vella. Probablement, la propera campanya es podr\u00e0 proposar la seua identificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda s\u2019han fet treballs de neteja de la vegetaci\u00f3 intrusiva que est\u00e0 afectant a tot el jaciment i que, a poc a poc, va amagant i deteriorant amb les seues fortes arrels les restes arqueol\u00f2giques. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, s\u2019ha alliberat una de les torres de la muralla, precisament la millor conservada, que ja feia anys que no era visible.<\/p>\n\n\n\n Com a objectes mobles destacats, cal esmentar el conjunt de cer\u00e0miques recuperades a les sitges, varies desenes de monedes, la majoria de bronze i alguna d\u2019argent, i una menuda figureta d\u2019un bou de bronze.<\/p>\n\n\n\n Preparatius <\/strong><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e8s de quatre campanyes ja es comen\u00e7a a con\u00e8ixer en algun detall la topografia de Val\u00e8ncia la Vella, sempre emmarcada en el per\u00edode que va des de la segona meitat del segle VI a les darreries del VII, tot i que, espor\u00e0dicament, apareixen alguns objectes anteriors, com unes poques monedes ib\u00e8riques i romanes, que podrien circular encara a l\u2019etapa visigoda, o la figureta del bou de bronze, que sembla ib\u00e8rica. Tamb\u00e9 s\u2019han identificat alguns fragments de cer\u00e0mica del per\u00edode isl\u00e0mic, per\u00f2 sempre als nivells superficials.<\/p>\n\n\n\n Dintre del projecte, en marxa des de 2016, s\u2019havia previst la realitzaci\u00f3 d\u2019una Exposici\u00f3 sobre els visigots a l\u2019entorn de Val\u00e8ncia, que est\u00e0 ja en avan\u00e7at proc\u00e9s d\u2019execuci\u00f3, fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 del Museu de Prehist\u00f2ria de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i de l\u2019equip que treballa a Val\u00e8ncia la Vella. La data de la seua inauguraci\u00f3 ser\u00e0 a meitat de desembre del present 2019. All\u00ed ja es podran veure les troballes m\u00e9s significatives de Val\u00e8ncia la Vella, a m\u00e9s de les d\u2019altres jaciments importants del mateix per\u00edode, des del Palau de Pla de Nadal, tamb\u00e9 a Riba-roja, als vestigis de la ciutat de Val\u00e8ncia.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"