L’oblit i la desmem\u00f2ria, intencionada aquesta o no, ha format part sempre de tota iniciativa memorialista. De fet, l’oblit, ha estat sempre la causa que ha mogut a moltes institucions democr\u00e0tiques, associacions per la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica ia diferents organitzacions pol\u00edtiques i socials a impulsar des de fa anys tot tipus d’activitats i iniciatives, orientades a recon\u00e8ixer, recuperar , reparar i buscar la veritat d’un per\u00edode hist\u00f2ric negre per a la hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds. Iniciatives totes elles encaminades a treure de la desmem\u00f2ria a centenars de milers de persones i hist\u00f2ries que mai van rebre reconeixement p\u00fablic algun despr\u00e9s d’haver patit la repressi\u00f3, la humiliaci\u00f3 i la marginaci\u00f3 per defensar la llibertat, la democr\u00e0cia i la just\u00edcia social.
\u00a0M’estic referint a la injust\u00edcia que va suposar l’al\u00e7ament militar de el 18 de juliol de 1936 contra el r\u00e8gim de drets i llibertats que emanava de la Constituci\u00f3 de desembre 1931, despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica el 14 d’abril d’aquest mateix any.
\u00a0Un oblit injust i, en moltes ocasions convenient per a una bona part dels diferents governs que s’han succe\u00eft des del per\u00edode de la transici\u00f3, passant per una Llei d’Amnistia, fins arribar als nostres dies amb m\u00e9s de 80 anys de retard des del final de la Guerra Civil i amb m\u00e9s de 40 des del final de la dictadura.
\u00a0Totes aquestes d\u00e8cades s\u00f3n les que l’Estat espanyol porta de retard pel que fa a el reconeixement, la recerca de la veritat, la just\u00edcia i la reparaci\u00f3 de totes les v\u00edctimes de l’franquisme i la dictadura. \u00c9s a dir, no \u00e9s que l’Estat que avui coneixem sigui el responsable dels crims franquistes, fins aqu\u00ed pod\u00edem arribar, per\u00f2 evidentment com a estat democr\u00e0tic i de dret, hauria d’assumir sense m\u00e9s demora la reparaci\u00f3 moral a totes les v\u00edctimes i les seves fam\u00edlies.
\u00a0Aven\u00e7os ha hagut, aix\u00f2 \u00e9s evident. L’aprovaci\u00f3 el 2007 de la Llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, avui pendent d’actualitzaci\u00f3, la publicaci\u00f3 de la llista dels 4.427 espanyols morts en els camps de concentraci\u00f3 nazis de Mauthausen i Gusen, tres eren de Bunyol, o la recent exhumaci\u00f3 de dictador enterrat amb honors en un mausoleu p\u00fablic al costat de milers de les seves pr\u00f2pies v\u00edctimes, aix\u00ed ho certifiquen. Ara b\u00e9, Espanya continua sent el segon pa\u00eds de l’m\u00f3n amb m\u00e9s desapareguts a causa de la guerra i la dictadura amb una estimaci\u00f3 de m\u00e9s de 100.000 persones repartides en fosses comunes i cunetes. En aquest sentit, el cas de Paterna podr\u00edem dir que \u00e9s paradigm\u00e0tic. All\u00e0, en el que avui es coneix com el \u00abPared\u00f3n d’Espanya\u00bb, van ser afusellades 2.238 persones entre 1939 y1956, i posteriorment llan\u00e7ades a fosses comunes al cementiri d’aquest mateix municipi, albergant la segona fossa comuna m\u00e9s gran d’Espanya, tan sols per darrere de l’cementiri de l’Est de Madrid. Homes i dones l’\u00fanic delicte va ser defensar, despr\u00e9s del cop d’estat feixista de 1936, el r\u00e8gim existent de drets i llibertats que emanaven de la Segona Rep\u00fablica Espanyola.
\u00a0Tots ells, els quals en altres pa\u00efsos, serien tractats per l’estat com a herois per haver defensat la llibertat i la democr\u00e0cia, (Alemanya \u00e9s un exemple d’aix\u00f2), aqu\u00ed, a casa nostra, vam assistir a una anomalia democr\u00e0tica que fins i tot el Grup de treball sobre Desaparicions For\u00e7ades o Involunt\u00e0ries de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, va publicar un demolidor informe sobre Espanya pel que fa a l’incompliment de les recomanacions que aquest mateix grup va fer a el Govern espanyol el 2014. Un sever toc d’atenci\u00f3 cap a l’Estat espanyol per no haver abordat de manera efectiva la recerca d’aquestes v\u00edctimes i la reparaci\u00f3 moral a les seves fam\u00edlies. I \u00e9s en aquest apartat on est\u00e0 la clau.
\u00a0Primer van ser les associacions per la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica les que van comen\u00e7ar amb aportacions volunt\u00e0ries i fons privats a exhumar fosses per poder identificar cad\u00e0vers i retornar-als seus familiars perqu\u00e8 poguessin rebre una sepultura digna. Treballs altament costosos i d’un feixuc procediment burocr\u00e0tic, cosa que no mereixen els que porten esperant en alguns casos m\u00e9s de 80 anys per con\u00e8ixer el parador dels seus \u00e9ssers estimats. Despr\u00e9s des d’algunes institucions, es van habilitar l\u00ednies de finan\u00e7ament per a pagar aquests treballs, el que va ser i \u00e9s un avan\u00e7 important. Per\u00f2 no ens equivoquem. Del que es tracta, i pel que podr\u00edem comen\u00e7ar a parlar de tancar ferides, a m\u00e9s de amb l’anomalia democr\u00e0tica, (altres diuen que s\u00f3n obrir ferides de el passat), seria que l’estat assum\u00eds la responsabilitat civil subsidi\u00e0ria i actu\u00e9s d’ofici en la recerca de tots els desapareguts com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la dictadura i la Guerra Civil. L’estat ha d’assumir tots aquests treballs sota els criteris de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n
La llei d’Amnistia de 1978, que \u00f2bviament va ser defensada per l’esquerra en el seu conjunt, ja que eren milers de persones, sindicalistes, militants d’organitzacions d’esquerres, etc\u00e8tera els que estaven a la pres\u00f3 oa l’exili, ra\u00f3 m\u00e9s que suficient per demanar seva amnistia, altres la van utilitzar al seu antull per fer creu i ratlla, \u00e9s a dir, a la pr\u00e0ctica va suposar una amn\u00e8sia col\u00b7lectiva i la impunitat dels responsables dels crims comesos pel r\u00e8gim de Franco. Torturadors, repressors i justiciers van passar (o continuar) en virtut d’aquesta llei, a les institucions democr\u00e0tiques que llavors naixien, com a dem\u00f2crates de tota la vida. Tamb\u00e9 la utilitzaci\u00f3 injusta d’aquesta llei per part de les forces de la dreta que es negaven, (i es neguen), a fer una revisi\u00f3 a fons del que va passar, va constituir un fenomen nou respecte dels processos de transici\u00f3 o revisi\u00f3 dels r\u00e8gims feixistes i nazis que es van donar tant a It\u00e0lia com a Alemanya, \u00e9s a dir, es podia ser dem\u00f2crata sense ser antifeixista, una q\u00fcesti\u00f3 que tamb\u00e9 forma part d’aquesta anomalia a m\u00e9s d’una contradicci\u00f3. Per tot aix\u00f2 em referia anteriorment a una desmem\u00f2ria intencionada.
\u00a0Dit tot l’anterior, cert \u00e9s que a Bunyol, amb una majorit\u00e0ria tradici\u00f3 republicana i hist\u00f2ria col\u00b7lectiva de lluita per les llibertats i contra el feixisme representada per l’obra noble i generosa de moltes generacions d’homes i dones que van pagar fins i tot l’elevat cost de moltes vides dels seus millors fills, sempre ha estat exemple de nombroses iniciatives encaminades a reivindicar el llegat de totes les persones que amb el seu esfor\u00e7 i valentia van contribuir a la construcci\u00f3 d’una societat nova. A trav\u00e9s, de vegades de la creaci\u00f3 d’associacions encaminades a aquest fi, altres amb la realitzaci\u00f3 d’exposicions o l’edici\u00f3 de publicacions i llibres. Sense anar m\u00e9s lluny, durant l’anterior legislatura, des del propi ajuntament de Bunyol es van dur a terme diferents iniciatives i es va participar d’altres en relaci\u00f3 amb la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i democr\u00e0tica. La realitzaci\u00f3 de l’exposici\u00f3 Bunyol Roig, inaugurada el Bunyol i posteriorment exposada a la facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la Universitat de Val\u00e8ncia, la realitzaci\u00f3 d’un acte-homenatge a les persones de Bunyol mortes com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil amb la col\u00b7locaci\u00f3 de una placa amb els seus noms en la part civil de l’cementiri municipal, aix\u00ed com la participaci\u00f3 de l’Ajuntament en la visita als camps de concentraci\u00f3 nazis de Mauthausen costat d’un grup d’alumnes i alumnes de l’IES la Foia de Bunyol, s\u00f3n alguns exemples de l’inter\u00e8s que a Bu\u00f1ol sempre hem mostrat en relaci\u00f3 amb la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria.
\u00a0En aquest sentit, s\u00f3c conscient que des de l’Ajuntament de Bunyol la gesti\u00f3 i resoluci\u00f3 dels problemes quotidians de la ciutadania ocupa una de les nostres tasques m\u00e9s importants i urgents. Per\u00f2 no per aix\u00f2 hem d’aparcar de la nostra agenda q\u00fcestions tan importants com les iniciatives en favor de la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i democr\u00e0tica. \u00c9s m\u00e9s, \u00e9s perfectament compatible.
\u00a0\u00bfCal avui recordar i retre homenatge als actes, els fets i als antifeixistes que van donar fins i tot les seves pr\u00f2pies vides per la llibertat i la democr\u00e0cia? La resposta \u00e9s rotunda: si.
\u00a0D’acord amb aquest principi, i al meu entendre, Bunyol mereix comptar amb una regidoria de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica i Democr\u00e0tica amb entitat i pressupost suficient dedica a la coordinaci\u00f3 i impulsar pol\u00edtiques de divulgaci\u00f3, conscienciaci\u00f3 i reparaci\u00f3 del que va passar, quins van ser les seves causes i conseq\u00fc\u00e8ncies . No des d’una visi\u00f3 nost\u00e0lgica que tot temps passat va ser millor, sin\u00f3 des de la convicci\u00f3 pol\u00edtica que les iniciatives memorialistes han de formar part de les pol\u00edtiques p\u00fabliques, com la millor garantia de contribuir a aconseguir societats plenament democr\u00e0tiques. Fugim de cert relat equidistant i fal\u00b7la\u00e7, el qual defensa que la Guerra Civil va ser la conseq\u00fc\u00e8ncia d’un enfrontament fratricida entre germans i cridem a les coses pel seu nom, en honor a la veritat. Treballem sota els criteris de veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3. Posem en valor que si avui gaudim d’un r\u00e8gim de llibertats i drets \u00e9s fruit de la feina i sacrifici col\u00b7lectiu de moltes generacions de persones que van donar el millor de si mateixos per tenir una societat millor.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
(*) Carles Xerri L\u00f3pez \u00e9s regidor de l’Ajuntament de Bu\u00f1ol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"