Dissabte passat, 1 de febrer, el clarinetista Carlos Casad\u00f3 va presentar a Xest el seu disc M\u00fasica entre hist\u00f2ries, un treball abordat al costat de l’pianista Francisco Dami\u00e0 Hern\u00e1ndez al que executen peces de compositors de el segle XX. La presentaci\u00f3 es va realitzar a manera d’homenatge a m\u00fasic chestano Ricardo Cort\u00e9s, reunint a familiars i amics en un sal\u00f3 de plens completament ple.
\n La regidora de Cultura, M\u00aa \u00c1ngeles Llorente, va ser l’encarregada d’obrir l’acte presentant a Carlos Casad\u00f3 i Jos\u00e9 Alam\u00e1, que van intervenir en qualitat d’amics de l’homenatjat, i Vicente Rodrigo Cort\u00e9s, nebot d’ell mateix. “La idea d’aquest emotiu acte arriba a mi de mans de Carles Casad\u00f3, que s’ha encarregat de posar-lo en peu; des de la regidoria de Cultura hem posat els mitjans necessaris, com fem sempre que ens arriba una proposta d’aquest tipus “, apuntava la regidora abans de donar pas a Casad\u00f3.
\n “Arran de la presentaci\u00f3 del disc M\u00fasica entre hist\u00f2ries, que dedico a Ricardo Cort\u00e9s, vaig decidir contactar amb la seva germana Conchita i explicar-li la meva intenci\u00f3 de donar-li difusi\u00f3 a Xest, proposant-fer aquest acte amb la fam\u00edlia i amics de l’homenatjat, comptant amb alg\u00fa que li conegu\u00e9s b\u00e9 i amb algun familiar que pogu\u00e9s parlar sobre ell; i aqu\u00ed estem “, apuntava Carlos Casad\u00f3. El clarinetista tamb\u00e9 va llegir textualment el que considerava com “el seu primer record amb Ricardo Cort\u00e9s”, publicat en un butllet\u00ed de La Banda la Lira, en al\u00b7lusi\u00f3 a la primera classe que va rebre d’ell quan encara era un nen. “Quan vam comen\u00e7ar a cantar la lli\u00e7\u00f3 jo em vaig adonar que aquest home sabia m\u00e9s que els meus altres professors, em vaig aprendre l’exercici senzillament escoltant”.
\n Per la seva banda, el reconegut compositor valenci\u00e0, Jos\u00e9 Alam\u00e1, amic i company de Cort\u00e9s durant 28 anys a la Banda Municipal de Val\u00e8ncia, va dedicar unes paraules per lloar la feina M\u00fasica entre hist\u00f2ries i destacar les figura de Casad\u00f3, abans de comen\u00e7ar a parlar de les seves viv\u00e8ncies amb Cort\u00e9s. “Jo arribo a la banda municipal sent una criatura, sense experi\u00e8ncia, i all\u00ed em trobo a una persona que actua com el meu pare, com el meu amic, com el meu company, com un professional al meu costat”, apuntava Alam\u00e1, “l’\u00fanica cosa que em va demanar en la seva vida va ser que li compongu\u00e9s una obra de m\u00fasica, i, en realitat, aix\u00f2 va ser el regal m\u00e9s gran que ell podia fer-me a mi, i jo ho vaig fer amb tot el meu cor i el meu entusiasme “.
\n Finalment, el seu nebot, el tamb\u00e9 m\u00fasic Vicente Rodrigo Cort\u00e9s, es va aturar en la faceta m\u00e9s personal de l’homenatjat. “Per a mi va ser un referent, un mirall en el qual emmirallar, era una persona de les que et serveix d’exemple a la vida, treballadora i responsable, amb un gran sentit de l’humor”, apuntava Rodrigo. “El meu oncle ens va ensenyar a Xest que la m\u00fasica, a m\u00e9s d’un hobby, podia ser una professi\u00f3”.
\n Despr\u00e9s de les intervencions, va comen\u00e7ar el recital de clarinet i piano, en qu\u00e8 Casad\u00f3 i Hern\u00e1ndez van interpretar Sonata per a Clarinet de Leonard Bernstein, Estudi Mel\u00f2dic de Miguel Yuste, Fantasia sobre Goyescas d’Albert Guinovart i Tribute to Gerald Finzi (for John Bradbury) d’Edward Gregson.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"