Post també disponible en:
Castellano
Acabem de commemorar el Dia Mundial de l’Aigua amb molts actes i discursos, però la millor manera de celebrar-lo seria amb decisions polítiques, basades en els experts, que permeteren garantir suficient aigua i preus dignes en el camp.
L’aigua és essencial per a generar vida en el medi rural. Sense aigua, tinguem-ho clar, no hi haurà agricultors en el futur, i més amb l’evolució climàtica que estem travessant. És lamentable que en un país com Espanya encara queden tantes zones agràries per modernitzar les seues infraestructures de reg, com molts sectors de la Séquia Real del Xúquer que en alguns casos no estan ni tan sols projectats. Des de la signatura del conveni d’Alarcón han transcorregut molts anys, però ací segueixen unes obres inacabables que sembla que estiguem construint les piràmides d’Egipte.
Cal construir més infraestructures que emmagatzemen, retinguen i compartisquen l’aigua entre conques. No sols preses i pantans; també basses, assuts i actuacions intel·ligents que amb poc esforç i impacte aporten solucions eficaces. Amb una xicoteta part de l’aigua de pluja que no vam poder arreplegar en la DANA o en les últimes borrasques, tindríem més que de sobres per a revitalitzar les àrees de secà on va caure i evitar que els pocs agricultors i ramaders que aguanten no es vagen en estampida. Basta recordar, per exemple, que el passat estiu va caldre portar cubes als Ports i altres comarques per a salvar el bestiar i ara, per falta d’infraestructures, hem tornat a deixar que l’aigua es vaja a la mar.
L’envelliment de la població agrària, el despoblament dels pobles, l’augment desaforat de la fauna salvatge i la desil·lusió que generen les polítiques agràries de la Comissió Europea que expulsen als agricultors de les seues terres pot constituir el gran desafiament del segle XXI. Amb una amenaça molt clara: qui es va del camp no torna.
L’aigua és l’or de les pròximes dècades i els governs que no facen costat al sector agrari amb fets, que és el que realment necessita, estan condemnant a tota la societat al fracàs. La Unió Europea ha de decidir si vol sobirania alimentària o no. El missatge d’una organització professional agrària com AVA-ASAJA és més val previndre que curar i més val tindre els peus en terra, realitats, que en l’aire, miratges.
Be the first to comment