Concedeixen el Premi Meseta del Cabriel 2025 al voluntariat que va col·laborar a la comarca de Requena-Utiel contra els efectes de la DANA

Post també disponible en:

Concedeixen el Premi Meseta del Cabriel 2025 al voluntariat que va col·laborar a la comarca de Requena-Utiel contra els efectes de la dana del 29 d’octubre de 2024 i, en representació de tots ells, a Don José Manuel Martínez Zomeño i a Don José Luis Arenas Sánchez i el premi Pi Quilibios 2025 al club de futbol de Venta del Moro.

L’Associació Cultural Amigos de Venta del Moro en l’assemblea ordinària realitzada el 4 de juliol de 2025 ha concedit en la seua vint-i-cinquena edició els premis Altiplà del Cabriol i Pi Quilibios 2025. 

L’acte de lliurament de premis se celebrarà a les 20 h. del diumenge 3 d’agost de 2025 a la Casa de la Cultura de Venta del Moro dins dels actes de la XXXI Setmana Cultural Venturreña. Prèviament, a les 19 hores es realitzarà un acte cultural previ. Durant l’acte s’entregaran als premiats una escultura realitzada ex profeso i hi haurà un vi d’honor.

Passe a transcriure-li literalment l’acta:

Premi Meseta del Cabriel

«2.1 Es procedeix al debat sobre les persones i entitats mereixedores dels premis “Altiplà del Cabriol” i “Pi Quilibios” en la seua vint-i-cinquena edició. Després de les argumentacions pertinents, es procedeix a la votació i, per unanimitat dels membres de la directiva presents, s’aprova el següent: Concedir el premi denominat “Altiplà del Cabriol” a tot el voluntariat que va col·laborar a la comarca de Requena-Utiel contra els efectes de la Dana del 29 d’octubre de 2024 i, en representació de tots ells, a don José Manuel Martínez Zomeño i a don José Luis Arenas Sánchez, que en els moments més crítics de la riuada van poder salvar amb una barca i pala excavadora a molts utielanos que es trobaven a la vora de l’ofegament.

El 29 d’octubre de 2024 els cels es van obrir a la nostra comarca, així com en altres comarques valencianes, i es va produir un catastròfic temporal de pluja (DANA) amb un impressionant desbordament del riu Magre per gran part de la comarca i baixada impetuosa de la rambla per mitjà del nucli urbà d’Utiel, que va ser la localitat més afectada amb sis defuncions i 592 habitatges afectats: 98 d’elles severament i 14 amb danys estructurals greus. Moltes llars, comerços, tallers i llocs de treball es van veure sumits en una mar d’aigua i fang. La riuada es va emportar molts vehicles, maquinària de treball, contenidors, arbres,… Al costat d’Utiel cal ressenyar altres poblacions perjudicades greument com La Torre, Fuenterrobles, Mira, Hortunas, Requena, Camporrobles, etc. Els registres pluviomètrics comarcans van polvoritzar els rècords anteriors amb mesures en dotze hores de 399 litres a Xera; 318 en la Finca de Sant Blas de Requena; 316 a la Casa Ejarque del Rebollar; 284 a Utiel; 283 a Requena; 247 a la Torre o 241 Sant Antoni. El mai vist. Pràcticament dos terços del que plou en un any en només mig dia.

El riu Magre va aprofundir i va eixamplar molt el seu llit convertint-se en 2.000 metres cúbics en l’embassament de Forata, multiplicant per 87 el seu cabal i arrossegant dos milions de metres cúbics de sediments. L’embassament de Forata del riu Magre va pujar en 8 hores de 6,46 hectòmetres cúbics a 39,7, sobrepassant la seua capacitat màxima de 37 hectòmetres cúbics.

A més dels danys en cases i en vides humanes, la maleïda DANA va arrasar tota la infraestructura al seu pas. Van ser moltes les carreteres afectades com la nacional d’Albacete a l’altura del Pontó, la d’Utiel-Sinarques, la de Hortunas a Iàtova, la de Sant Joan-Sant Antoni i la de Roma-Sant Antoni. La línia fèrria C3 València-Utiel ha quedat inhàbil per més d’un any. La xarxa de camins va quedar molt afectada amb 750 km. perjudicats només en el terme de Requena. Tots els sistemes de reg del Magre han quedat arrasats i inhàbils com a preses, assuts i séquies. Han sigut molts els ponts destrossats com el de Sant Joan, el de Roma, el del Corriol del Penyal al Vessador, el del camí del Pal d’Iniesta, el de Xalans (vell i nou), el del Saboner o el de Hortunas, entre altres. En mal estat va quedar el pont del Pontó, dels Tunos i el de Santa Cruz o de les Ollerías a Requena, entre altres. 

Va haver-hi nombrosos danys en cultiu i en una primera valoració es van calcular unes 5.007 hectàrees afectades de vinya (3.058 hectàrees), ametler (1.371 hectàrees), olivar (292 hectàrees) i cultius herbacis (266 hectàrees).

Les primeres imatges de la tragèdia eren dantesques amb el nucli urbà d’Utiel inundat; amb les aigües emportant-se arbres, contenidors i cotxes; amb veïns apuntats a la finestra demandant ajuda o amb el regrilló de Reines de Requena desbordat i afectant les cases riberenques.

Segurament és el fenomen meteorològic més contundent i devastador que haja esdevingut a la comarca, encara que hi ha hagut alguns molt severs com la Nit de Santa Sabina del 27 d’octubre de 1728 o la greu inundació del Magre i la rambla d’Utiel l’1 de setembre de 1907 que va destruir 32 cases.

Però com tota tragèdia mostra un costat positiu, aquest prompte va aflorar, doncs des dels moments més crítics; quant tot era un llit desbordat i violent; quan tot era desolació i impotència; van sorgir ja voluntaris valents i professionals que van arriscar les seues pròpies vides per salvar unes altres. Amb una gran part del nucli urbà d’Utiel negat, voluntaris amb maquinàries agrícoles i de construcció i excavació de gran magnitud van rescatar als veïns de les seues cases portant-los a parts més segures. En els barris més afectats ja només servien les barques i grans pales per a rescatar a veïns que estaven en els pisos superiors o en la teulada. Es calcula en unes 80 persones rescatades fins a les 7 de la vesprada.

En eixes hores crítiques, a Requena es va habilitar un centre d’acolliment de centenars d’afectats desplaçats traslladats des de l’autovia a l’altura de Xiva i AVE que van arribar de matinada.

Encara estava el drama bé calent quan ja actuaven en la mesura de les seues possibilitats les institucions i professionals públics (Protecció Civil, sanitaris, Policia Local, Guàrdia Civil, Exèrcit, bombers, funcionaris, polítics locals…).

L’endemà es valorava la dimensió del desastre, especialment en localitats com Utiel, La Torre o Hortunas, entre altres; però quasi al mateix temps i, malgrat els problemes en la xarxa de carreteres, va començar a donar-se un moviment de solidaritat impressionant entre la població no afectada d’Utiel i la comarca. En els dies següents vam veure com a agricultors i propietaris de maquinària pesant van ser clau i es van organitzar per a retirar enderrocs, mobiliari i fang. Legions de ciutadans comarcans van acudir a les localitats afectades a retirar fang de les cases i comerços amb pales, raspalls, graneres, rasclets i el que hi haguera. Tot era solidaritat. Prompte va vindre també roba i menjar d’altres llocs.

Convertida la DANA en la gran notícia nacional i mundial, en els següents dies també va acudir a la nostra comarca voluntaris de totes les zones d’Espanya, molts d’ells professionals com a bombers o sanitaris, però a nivell personal. També van vindre voluntaris en autobusos des de València, bombers de quasi tota Espanya, amb especial menció a Gijón, sanitaris d’emergència des de Sevilla amb UVI mòbil, treballadors d’empreses d’aigua, l’Ajuntament de Minglanilla va organitzar una recluta de voluntaris, gents de la Cooperativa d’Iniesta van acudir a netejar la Cooperativa d’Utiel i un gran i llarg etcètera. Servisca els esmentats com a exemple. A Utiel es va habilitar un centre per a allotjar voluntaris. L’ona de solidaritat va comportar també a restaurants, botigues i voluntaris que van repartir menjar i beguda gratuïtament, tallers que reparaven les freqüents punxades de la maquinària, psicòlegs que atenien persones afectades, fundacions privades que ràpidament van distribuir diners a afectats, comptes solidaris… Es va veure la millor cara de la humanitat. Per descomptat, eixa onada de solidaritat no sols va aconseguir a la nostra comarca, sinó també a totes les localitats valencianes afectades, on la tragèdia humana encara va ser major.

L’Associació Cultural Amigos de Venta del Moro vol reconéixer amb aquest Premi Meseta del Cabriel 2025 a tots els professionals que durant molts dies van treballar intensament en les labors de reconstrucció com les forces policials, Guàrdia Civil, sanitaris, Unitat Militar d’Emergència, funcionaris, Protecció Civil, polítics locals i també a l’enorme onada de solidaritat civil i ciutadana, així com d’empreses privades i ONGS com Creu Roja, Càritas, l’Associació Espanyola contra el Càncer, Open Arms i moltes més. Mesos després encara és visible la petjada de la catàstrofe en habitatges privats i infraestructures públiques, però també es pot veure com hi ha persones que ja poden allotjar-se a les seues cases, comerços que han obert en temps rècord o infraestructures parcialment restaurades.

No és possible enumerar en aquesta acta totes les entitats públiques i privades que han col·laborat tant en els moments crítics com en els posteriors, ni tampoc a tota la ciutadania que ha ajudat. En el nom de tots ells, s’ha decidit que el Premi siga arreplegat per don José Manuel Martínez Zomeño, militar de la UME que eixe dia estava de vacances, al costat del bomber professional don José Luis Arenas Sánchez, també en dia vacant, que en les hores més crítiques i amb l’única barca de pesca que per la seua caballaje podia ser útil, van rescatar a veïns que estaven ja a la vora de l’ofegament en els barris en què l’altura de l’aigua estava arribant al segon pis. Van contribuir a salvar més de vint vides, majors i xiquets, arriscant la pròpia, perquè la barca també era arrossegada sense rumb pel corrent donant-se contra edificacions i amb una estabilitat molt preocupant a punt de la bolcada. De fet, finalment van ser arrossegats pel corrent fora ja del nucli urbà i van poder enganxar la barca a un arbre on José Manuel va estar pujat per una hora, mentre José Luis romania en la barca a la vora de l’enfonsament. Finalment, van ser rescatats per altres voluntaris, els companys del club de pesca. I van tornar al punt inicial i van seguir els dos rescatant amb una gran màquina excavadora. Van improvisar un protocol d’actuació juntament amb el cap de la Guàrdia Civil d’Utiel, Fran Menéndez Hermida, i regidors de l’Ajuntament d’Utiel. Amb més pales excavadores i tractors aportats per un gran nombre de voluntaris, van traure a totes les persones que van demanar ajuda des de les finestres superiors de l’habitatge. Gràcies als voluntaris es van poder improvisar més equips de rescat i evacuació que van deixar a desenes de persones en llocs segurs. Es van fer lliteres improvisades amb portes per a poder baixar a la gent gran i es van trencar moltes finestres i reixats per a accedir a la gent que estava atrapada en el segon pis de les seues cases. En algunes cases que van entrar, les persones ja havien mort. També va actuar un helicòpter. Cal recordar que en eixos moments Utiel estava aïllada i no podia arribar l’ajuda externa.

Venta del Moro no va ser afectada per la DANA, però els seus veïns sí que van col·laborar molt solidàriament amb les localitats pròximes afectades, tant amb maquinària com a nivell de treball personal, especialment a Utiel i La Torre.

Ha sigut molt valorat que a Utiel la tasca de recuperació fora molt més veloç que en altres localitats valencianes gràcies a la gran flota de maquinària agrícola i pesada de la comarca que va estar treballant des de l’inici netejant la ciutat d’enderrocs, llot, vehicles i mobiliari afectat. Va ser un factor clau.

Aquesta enorme onada de solidaritat que s’ha volgut distingir i premiar va permetre encunyar la frase «El poble salva al poble» i en nom i representació de tots aquells que han col·laborat en les tasques primeres de rescat de persones i en les posteriors de recuperació i reconstrucció, es concedeix el Premi Meseta del Cabriel 2025 a don José Manuel Martínez Zomeño i a don José Luis Arenas Sánchez que en els moments més crítics de la riuada a Utiel van poder salvar amb una barca i pala excavadora a molts utielanos que es trobaven a la vora de l’ofegament i van improvisar equips de rescat. Premi que en el seu nom es fa extensible a tot el voluntariat que ha col·laborat en les tasques de rescat, neteja i restauració.»

Premie Pi Quilibios

«Concedir el premi denominat “Pi Quilibios” al Club de Futbol Venta del Moro pel seu esforç perquè aquest esport continue viu a Venta del Moro i que vaja a aconseguir dins de tres anys els seus primers cent anys. 

El futbol és un esport relativament modern, perquè els primers intents seriosos d’organització no apareixeran fins a 1863 amb la creació de la “Football Association” a Londres. Com a primers equips de futbol a Espanya, encara que format per estrangers, se cita el Riu Negre Foot-Ball Club en 1878 i el Huelva Recreation Club fundat en 1889, el primer partit del qual ho va disputar el mateix any contra la colònia anglesa de Sevilla. El futbol va tindre una ràpida difusió després de la fundació d’alguns equips a fins de segle: Bilbao, Barcelona, Español o el Reial Madrid en 1902.

Les primeres notícies de futbol a la comarca són de 1923. El 22 d’abril d’eixe any es va jugar un partit de futbol entre l’Utiel CF i el Requena CF en la Plaça de Bous d’Utiel. Entre 1924 i 1925, Sant Antoni ja gaudia d’equip de futbol i en 1926 les Cases d’Utiel.

Serà aproximadament en 1928 cuandoaparecieron a Venta del Moro els pioners del futbol amb l’insòlit nom del Heliogábalo F.C. Va tindre importància per a la consolidació del futbol al poble les obres del ferrocarril Baeza-Utiel a Venta del Moro. Aquesta obra, que s’iniciada a Venta del Moro en 1929, va donar treball a molts forasters que van poder vindre amb la idea d’un nou tipus d’esport que havien vist practicar en altres llocs on havien treballat anteriorment. Aquest és el cas del portuguésDamiao que va vindre a treballar en la via i que va jugar de porter en el Heliogábalo i altres jugadors que sabem que en alguns desplaçaments arribaven tard a les obres de la Via. Dels pioners del Heliogábalo recordem, a més de Damián, a José Villarta “El Gat”, Julián Hernández “Torero”, Miguel Díaz, Loreto Cárcel “El Gall”, Francisco Tornero, Antonio Moya, Eloy Yeves, Adelo Ruiz Yeves, Julianete Pérez, Lucio Ruiz “Curro”, Rafael Cárcel, Paco “El Gangarra”, Alberto Xàtiva i alguns jugadors més de Requena. El vestit de l’equip era a ratlles i el primer camp de futbol es va situar prop del cementeri. Així, després de tres anys amb el nom de “Heliogábalo”, es va adoptar la macabra denominació de “La Mort” per a l’equip de futbol, nom que duraria només un any.

En 1932, i ja com Venta del Moro F.C., es va formar un nou planter de jugadors, entre ells, a la porta Manuel Cárcel “Sales”, en defensa Antonio Cárcel “Sales” i Antonio Mata; en la mitjana Rafael López “El Camús”, Lucio Villarta, Lucio López, Alejandro “Pinchampón”, Ángel Haya, Nemesio Presó i com a davanters Emilio Moya “Colorín”, Lucio Pérez “Tronera”, Lucio Ruiz “Curro”, Antonio Moya “Arenas”, Jaime García Ruiz, Adelo García Latorre i Fernando Martínez Villena. El vestuari anterior de ratlles del Heliogábalo va ser substituït per un equipatge totalment blanc. 

Eren temps en què jugar al futbol suposava un esforç considerable per als jugadors d’aquella època que havien de pagar-se tot absolutament. Com a exemple, Emilio Moya, al qual un parell de botes li va costar tres dies de sega en Fuentesclaras. Als partits que se celebraven als pobles confrontants amb València s’anava en l’autocar de l’oncle Polo González, el viatge del qual, també costejat per l’equip, suposava de noranta a cent pessetes de les d’abans.