Post també disponible en:
Castellano
Les exportacions agroalimentàries espanyoles van aconseguir un nou màxim històric de 77.227 milions d’euros, amb un creixement del 4% en valor.
Espanya es manté com a quart exportador agroalimentari de la Unió Europea, per darrere de Països Baixos, Alemanya i França.
Les vendes de fruites i hortalisses, primer sector exportador amb 19.361 milions d’euros i el 25% del total, van augmentar un 5%.
El document Anàlisi de les exportacions agroalimentàries. Any 2025, elaborat per l’especialista Jaime Palafox, pot descarregar-se en la següent adreça web: https://www.plataformatierra.es/innovacion/exportaciones-agroalimentarias-2025
La sisena edició de la informe Anàlisi de les exportacions agroalimentàries, publicat per Cajamar i elaborat per Jaime Palafox, especialista en mercats i comerç agroalimentaris, arreplega que les exportacions agroalimentàries espanyoles van aconseguir un nou màxim històric de 77.227 milions d’euros, amb un creixement del 4% en valor, molt per damunt del conjunt de l’economia espanyola (0,7%).
La presentació de l’informe ha tingut lloc en el marc de la fira Alimentària que hui finalitza, i en la qual Cajamar ha participat de manera activa amb un estand i un complet programa dedicat als principals desafiaments del sector agroalimentari.
El director de Desenvolupament i Innovació Agroalimentària de Fundació Grup Cajamar, Manuel Lainez, i l’autor de l’informe Jaime Palafox, han sigut els encarregats d’exposar les principals dades de l’informe 2025, en el qual s’especifica que la balança comercial agroalimentària va tancar l’any amb un superàvit de 17.615 milions d’euros, el més elevat entre tots els grans sectors de l’economia espanyola, la qual cosa posa de manifest la contribució decisiva de l’agroalimentari a un sector exterior espanyol estructuralment deficitari, amb una balança general de béns negativa en 57.000 milions d’euros. En termes relatius, les exportacions agroalimentàries representen el 20% del total de béns exportats per Espanya.
La perspectiva de llarg termini és un dels valors diferencials d’aquest informe de Cajamar, l’estructura i la metodologia del qual permet comparar dades de sèries temporals, oferint una visió que transcendeix la conjuntura immediata i facilita la identificació de tendències estructurals en els mercats. En aquest sentit, exposa que, al llarg dels últims vint anys, aquesta evolució ha sigut constant. El saldo comercial agroalimentari espanyol en 2004 era pràcticament neutre; en 2009 no superava encara els 1.000 milions d’euros positius; i va anar en 2016 quan va depassar per primera vegada els 10.000 milions de superàvit. En 2025, i malgrat el lleuger retrocés respecte al rècord històric aconseguit en 2024 (18.449 milions), el superàvit va aconseguir els 17.615 milions d’euros, consolidant una trajectòria de més de dues dècades de creixement inimaginable fa a penes una generació.
En eixe mateix període, les exportacions agroalimentàries han passat de representar el 12% del total exportat per Espanya al 20% actual, la qual cosa suposa que, en els últims deu anys, han crescut a una taxa mitjana del 6,3% anual, quasi dos punts per damunt del conjunt de les exportacions de béns (4,5%). Aquest avanç no és casual, sinó que reflecteix un procés sostingut de modernització, professionalització i internacionalització del teixit agroalimentari espanyol.
Per comunitats autònomes, Catalunya recupera en 2025 el primer lloc, amb 16.900 milions d’euros i un creixement del 7%, avançant a Andalusia amb 16.031 milions, el creixement nul dels quals respon a la caiguda en valor de les exportacions d’oli d’oliva. la Comunitat Valenciana (9.943 milions, +8%), la Regió de Múrcia (7.552 milions, + 4%) i Galícia (4.607 milions, + 4%) completen el grup dels cinc primers.
Dades per mercats
En el context europeu, Espanya es manté com a quart exportador agroalimentari de la Unió Europea, per darrere de Països Baixos, Alemanya i França, i se situa per davant d’Itàlia. No obstant això, la dada més rellevant de 2025 és que la distància amb França s’ha reduït a tan sols 300 milions d’euros, la més estreta de la història, la qual cosa confirma una tendència de convergència sostinguda.
L’informe també analitza els factors que van condicionar els fluxos exportadors en 2025, entre ells la caiguda del 10% en les vendes als Estats Units, el descens continuat de la demanda xinesa o la recuperació d’Algèria. Així mateix, inclou anàlisis específiques sobre el comerç amb els Estats Units i amb Mercosur, dues àrees d’especial rellevància en l’actual context geopolític.
Respecte als EUA, les exportacions van caure un 10% en 2025 fins als 3.215 milions d’euros, encara que l’anàlisi a cinc, deu i vint anys mostra taxes de creixement sòlides en tots els períodes, la qual cosa indica que l’impacte aranzelari, de confirmar-se, haurà d’observar-se en els pròxims exercicis.
Quant a Mercosur, l’informe constata que Espanya manté amb eixa àrea un dèficit comercial agroalimentari de 3.729 milions d’euros, amb exportacions de tot just 421 milions, un baix punt de partida que apunta també a l’important potencial de creixement existent.
Anàlisi dels principals sectors
En l’anàlisi per sectors, l’informe revela una notable divergència en el seu comportament. L’oli d’oliva va protagonitzar la dada més cridanera de l’any amb la recuperació de la producció. Les seues vendes en volum es van disparar un 34%, encara que el valor va caure un 22% per la forta correcció de preus després dels màxims històrics de 2024.
Per part seua, les fruites i hortalisses, primer sector exportador amb 19.361 milions d’euros i el 25% del total, van créixer un 5%. I el porcí, segon sector amb 8.492 milions, va encadenar el seu segon any consecutiu de descens (-3%), llastrat per la caiguda de la demanda xinesa.
En sentit contrari, forn i confiteria (+13%), carn bovina (+28%) i fruita seca (+22%) confirmen la seua trajectòria ascendent i el seu creixent pes en la cistella exportadora espanyola.
La presentació ha conclòs amb la taula redona Grans sectors exportadors, moderada per Jaime Palafox, en la qual han participat el director de màrqueting en Grup Balfegó, Joan Grau; el director comercial d’Internacional en Acesur, Ignacio Gavilán; el responsable de l’àrea d’Àsia i Àfrica en COVAP, Pedro Salado, i el director d’exportacions en Grup Tello Alimentación, Javier Briones.
Presentació de Cajamar Innova
En el marc d’Alimentària, el director de Cajamar Innova i director d’Innovació Agroalimentària de Fundació Grup Cajamar, Ricardo García Lorenzo, també ha presentat les tres noves convocatòries de Cajamar Innova per a projectes relacionats amb la gestió eficient de l’aigua, les tecnologies de producció agrícola i les noves tecnologies d’aliments.
L’acceleradora d’empreses de base tecnològica de Cajamar ofereix un model diferencial d’impuls al desenvolupament d’innovacions tecnològiques al llarg de tota la cadena de valor agroalimentària, basat en un acompanyament integral i personalitzat.
García Lorenzo ha explicat que el programa compta amb 29 aliances estratègiques que reforcen el desenvolupament dels projectes, facilitant l’accés a coneixement sectorial, entorns de validació i oportunitats de col·laboració amb actors rellevants de la cadena de valor.
Des de la seua posada en marxa, Cajamar Innova ha desenvolupat onze convocatòries, impulsant a 95 empreses tecnològiques, entre elles 13 startups internacionals procedents de huit països, i ha rebut més de 750 sol·licituds procedents de més de 30 països, la qual cosa reflecteix el creixent interés internacional per participar en els seus programes d’acceleració.
Després de la presentació se celebrat la taula redona Foodtech: casos d’èxit, moderada pel director de Desenvolupament i Innovació Agroalimentària de Fundació Grup Cajamar, Manuel Lainez, en la qual han participat la directora adjunta R+D+I en CNTA, Inés Echevarria; el responsable de Relacions Institucionals en Food Agri Tech Europe, Mariano Oto; el CEO i cofundador de Naria, Kilian Zaragozá, i el CEO i fundador de Bread Free, Daniel Gómez-Bravo.
